domingo, 16 de abril de 2017

Les Tines de Pont de Vilomara i Rocafort - Bages

Les Tines del torrent del Flequer - Bages

Una mostra del que va ser patrimoni amb denominació d'origen a terres del Bages. Al mig del Bages, entre el Pont de Vilomara i Rocafort es troba la vall del Flequer. On unes meravelloses construccions, fetes de pedra seca i altres materials, es feien servir per fer el vi de les vinyes més allunyades del poble.

 

Tines de la Vall del Flequer - Tines Tosques

Aquestes construccions permetien als pagesos treballar més còmodament i evitaven problemes amb la collita, durant el transport o que es malmetés per diferents motius. Les barraques de vinya i les tines de vi estaven situades en mig de  terres de vinyes. Avui dia, a causa dels canvis dels treballs al món rural,  han caigut en l'abandonament i en el seu deteriorament. El bosc vol recuperar el que va ser seu. Tot i això, aquest conjunt en general, dispossa d'una bona part d'aquestes impressionants estructures de l'arquitectura popular, en molt bon estat. Es mantenen en molt bona condició en el seu conjunt i trobem un entorn molt cuidat i protegit.  

Iniciem recorregut al km 4,1 de la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort. Trobem un petit parking amb capacitat màxima per 10 cotxes (tot i que hem pogut comprovar que queda superat a tots els efectes). El recorregut és un petit passeig d'uns 3.5 km (7 km entre l'anada i la tornada aproximadament) i un desnivell molt escàs.  Aquestes condicions fan d'aquesta ruta  ideal per anar amb nens o persones poc habituades a caminar. L'itinerari transcorre per camins de pista i corriols per dins del bosc, perfectament senyalitzat.
 
Plànol de la situació

Comencem per pista asfaltada, que en res es transforma en camí de sorra. Tot en una suau pujada. Cap als 30 minuts, trobem un trencall a mà dreta que agafarem direcció a les primeres tines:  Les Tines de Bleda. Un primer conjunt de dues tines amb les seves barraques. A la part superior veiem la premsa que feien servir per obtindre el vi negre. 

Tines de Bleda

Pedra boixa primera barraca de les Tines de Bleda

Surt la curiosa conversa sobre els diferents tipus de vi, vi negre, vi blanc i rosat. És curiós saber que el color no depen del color del raïm, depen del filtrat. És a dir, el vi negre normalment es fa amb raïm negre amb pellofa, però sense rapa.  Però el vi blanc, per tal sigui blanc, s'ha de separar ràpidament el most de la pellofa. En cas contrari, al fermentar amb pellofa agafa el color negre. En el cas del vi rosat, es deixa macerar el raïm una mica abans de ser premsat. D'aquesta manera agafa el un suau color rosat i després es fermenta el most filtrat.
Senyals del camí

Continuem camí descendent i passem al costat d'una barraca de pedra seca de vinya a peu del camí. Aquestes devien de ser aixopluc col.lectiu dels pagesos en el cas de pluges o fins i tot petit refugi per descansar. Les dimensions són considerables, si les comparem amb les petites barraques de vinyes "individuals" que trobem per Vacarisses. 

Barraca vinya de pedra seca
Endavant creuem un petit torrent i iniciem una petita pujada que es transforma en un corriol en mig del bosc. Arribem a les Tines Tosques. Un conjunt de tines que sembla mirar a corriol. 

Tines Tosques
De camí a les següents tines les Tines d'Escudelleta trobem pel corriol un dipòsit que es feia servir per produir un fungicida natural, el caldo bordelès o sulfat de coure. Es feia servir per mantenir sana la fulla dels ceps d'una malaltia anomenada cendrosa.

dipòsit per produïr fungicida natural

Arribem a les Tines de l'Escudelleta és preciosa la seva distribució salvant els desnivells del terreny i transformant el conjunt de tines i barraques en una balconada o mirador. 



Tines de l' Escudelleta
 
Imatge interior barraca

En aquest recinte contem fins a dotze tines en el mateix recinte. Dins del conjunt format per una barraca trobem les restes d'una gran pedra de premsada base.  

Restes pedra base de la premsa
 
Les últimes tines que trobem, són les Tines del Ricardo.  Veiem aquest conjunt, encara en procès de restauració. Alguna de les seves tines té ensorrat la seva falsa cúpula. Ens ve al cap, un altra qüestió. Segurament els noms de les tines derivaven del pagès o família a la qual pertanyien. És doncs un exemple d'espai de treball comú i cooperatiu entre un mateix gremi, i construir aquestes grans construccions, amb els grans carriots no devia ser gens fàcil per fer-ho individualment. Les grans pedres que tancanven les falses cúpules de les barraques de vinya, o els grans codols col.locats impressiones gratament.

El fet d'estar més esposat a la vista, ens permet veure l'interior de les tines. Com estaven acabades amb ceràmica de terrissa vermella, les seves dimensions (uns 3 metres de profunditat, aproximadament) i com aprofitaven els desnivells del mateix terreny per donar el punt de pragmatisme a la seva funció. 


Interior
 
 Aquestes tines formaven part dels masos que vivien a terres voltants. Es produïa el vi de casa i per poder comercialitzar-ho. L'esplendor de la vinya catalana va venir de la mà del seu principal client, Amèrica.  El capítol que li va donar fi, va ser a mitjans del s. XIX amb l'epidèmia de la fil.loxera, que va acabar amb totes els ceps dels voltants.
 
 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario