miércoles, 10 de mayo de 2017

La Torrota quadrada de l'Obac - s. X

La Torrota de l'Obac - Preromànic s. X

La Torrota de l'Obac - Preromànic s. X

En temps de comtats catalans, francs i sarraïns es va construir una torrota peculiar per la seva disposició, quadrada. I dic peculiar, no per esser una excepció, ja que hi ha moltes amb aquesta planta estructural, és pel fet que les que trobem pels volta'ns són de base circular, com són la Torrota de Vacarisses o la Torrota de Monistrol. Una altra sorpresa, en aquest cas no tan grata, és no trobar cap referent d'ella en el topogràfic de la pàgina del patrimoni de la Diputació de Barcelona. Senyors de DIBA, assignatura pendent, si us plau.



Imatge de la cara Sud


Ens trobem en un context històric d'inestabilitat territorial i de "repoblament" de cristians envers sarraïns. Límit fronterer marcat per l'anomenada Marca hispànica i físic pel riu Llobregat. Endegat per Guifré el pilós i els seus fills a partir del s. IX, un cop es va anar consolidant, a poc a poc, el domini cristià sobre terres d'Osona i el Bages. És doncs un gran taulell d'escacs, amb la distribució estratègica d'aquests elements on podem imaginar com es devien desenvolupar les jugades de vigilància, comunicació i aguait.


Imatge agafada del bloc de Joaquim Verdaguer 
Aquesta torrota és doncs, un possible punt de guaita, situat al cim del turó, a uns 787 m d'altura respecte al nivell del mar. Avistament d'atacants sarraïns en el seu primer origen i enclau de control en temps de guerres carlines. Des del seu domini, tenim un perfecte avistament del camí que ve des de la Barata, tot el pla de la casa Vella i la casa Nova de l'Obac i gran part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i L'Obac.
La disposició estratègica permetia donar transmissió òptica a les altres torrotes dels voltants. Si fem traçat en línia recta a l'ortofoto veiem la linealitat que existeix entre Montserrat, la torrota quadrada i la torrota de Vacarisses al mig.

Les torrotes de pedra, podem dir que eren la segona generació en termes constructius. Substituïren a les inicials que eren de fusta. La torrota quadrada de l'Obac, té una planta rectangular de 3 x 4 metres i uns 6,5 metres d'alçada. Les parets volten els 100 cm de gruix i van decreixent des de la base fins a la part més alta.Tot això amb una alçada total d'uns 7 metres, actualment. Amb el precedent d'altres torrotes amb alçades que voltaven els 10 metres, és fàcil pensar que li manca un últim tram. Tant el parament interior com exterior està format per blocs de pedra lleugerament escairats (característics de l'alta edat mitjana) i disposats en filades més o menys regulars, amb disposició de pedres, de diferents mides, barrejades amb morter. Tot el parament conserva els forats on es sostenien les bigues que donaven el forjat dels diferents nivells o estances interiors.



Imatge lateral
Imatge interior. Foto Laura Carpio


El més comú era la disposició de tres pisos. Un magatzem de provisió, de combustible i com a habitatge o estància pels vigilants. El combustible acostumava a ser farigola i espart.  La ginesta era la base per fer "les fumeres" com a mètode més eficaç de comunicació a distància.

El 1987 es va dur a terme una restauració per part del servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. La torre estava en perill de caure. Una gran esquerda, de dalt a baix, estava separant-la en dues parts.

El parc de l'Obac és ple de llegendes i aquest enclau no podia ser menys. Ens explica la tradició popular que entre la torrota quadrada i la torrota de Vacarisses hi ha un tresor amagat.


“Una nit de febrer, sota un terrible temporal de vent i calamarsa un militar carlí i el seu assistent que venien de l’hostal de la Barata amb una mula, carregada amb més de tres quintars en monedes d’or. Van passar pel collet Estret i resseguint la carena del Pou de glaç van arribar a la torrota. 
 Sense que ningú no els veiés van entrar en un túnel que unia la torrota de l’Obac amb l’altre torre de Vacarisses. Allà, posant a Déu per testimoni, van amagar tot el tresor que duien prometent no revelar-ne mai el secret. Però l’endemà al matí, de retorn cap a la Barata, uns soldats amagats al peu del camí ral els van enxampar, éssent afusellat immediatament pel militar de més graduació. L’assistent va ser portat près a Ceuta. Allí tancat a la cel·la, li anaren passant els anys fins que, perdudes les esperances i veient que se li apropava la mort, l’assistent contà el seu secret a un presidiari fill de Terrassa anomenat “el Nas Ratat”, que era un conegut lladregot. Quan s’acabà la seva condemna i per fi es veié lliure “el Nas Ratat” tornà a Catalunya amb l’idea d’aconseguir l’or de la torrota. Un cop arribat a Terrassa, anà a buscar un antic amic seu que tenia per nom “el Guixé” perquè l’ajudés a cercar el tresor. D’aquesta manera tots dos se n’anaren a l’Obac i començaren a buscar en el lloc que els havia indicat el pobre assistent, però dissortadament per a ells no aconseguiren de trobar-hi res, fins que cansats i desil·lusionats abandonaren la idea del tresor i se’n tornaren definitivament a Terrassa.

Malgrat tot, “el Nas Ratat” i “el Guixé” no foren els únics buscadors de l’or de la torrota, sinó que també altres persones foren víctimes de la dèria produïda pel fantasmagòric tresor. 
Alguns diuen que el tresor continua intacte en algun lloc de la torrota. I per trobar-lo, cal anar-hi a tren d’alba i alçar la trapa que el Nas Ratat i el Guixé no van veure. Els primer rajos de sol faran brillar aleshores totes les monedes d’or que encara allà hi ha amagades.

També hi han els comentaris fantasiosos que diuen que el tresor fou per fi descobert i que aquest seria l’origen de la fortuna d’una coneguda família de fabricants terrassencs.
Relatat del sr. Josep M. Faura i Ubac, propietari del mas de l’Obac, a Antoni Ferrando, autor del llibre “Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac”




- Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sanz Pérez David, Suades Marigo  Jordi. Ed. El Farell.

- Pàgina DIBA Barcelona. Patrimoni cultural. Diputació de Barcelona

- Blog personal del Sr. Joaquim Verdaguer.  Blogspot Joaquim Verdaguer

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario