martes, 22 de agosto de 2017

Viladoms de dalt - Castellbell i el Vilar

Viladoms de dalt 

I Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms de dalt


L'actual masia de Viladoms de dalt (Castellbell i el Vilar) és un edifici amb orígens medievals, que remonten al s. XIV.  Habitat en diferents moments de la història i reconvertit, en cada moment, per donar servei als seus variats habitants. 

Avui dia es troba en un estat desolador, abandonat i ruïnós. Forma part d'aquest grup de construccions amb molta història, vida i servei a sobre, però a sobre amb les injustes pedres de la mala sort de la mà. Ha patit diferents espolis, especialment els darrers anys, i la situació de desprotecció del mas, per part dels diferents estaments de govern fa, si més no, potenciar aquesta realitat sense fi. És trist viure el procés de desaparició d'aquesta masia, escoltar i llegir dels que han conegut de la seva esplendor i ara veure la seva decadència.

edat mitjana vacarisses
Viladoms de dalt - Capella rural Nostra Senyora de Montserrat

Tot i això, amb la realitat evident davant dels ulls, aquest mas, encara,  sembla lluitar per mantenir la seva dignitat i potencial, envers temps passat. Doncs, anem a buscar gambosins en aquest màgic i preciós espai.

_______________________________________________________________

Ubicat a l'est del terme de Castellbell i el vilar i construït sobre la serra d'un turó.  Té el privilegi de la  perspectiva de la Muntanya de Montserrat per una banda i l'esplanada del Bages i part del Vallés Occidental per l'altre.


Ortofoto aèrea amb toponímia vigent

Vistes a Montserrat des del mas

El nom original del mas era mas Llevàllol sobirà, que fa constància en un capbreu de 1328.  Fou a partir de 1652, que el nou propietari, Pere Viladoms, propiciar el nom que avui dóna raó al mas. Des de llavors  esdevingué, mas Viladoms.

En aquest document del s. XIV es citen dos masos Llevàllol: el Jussà i el Sobirà. Per la situació elevada d'aquest mas, donem per assentat que parlem del sobirà. De l'altre mas, que fa constar en aquest capbreu, no hi ha recerca documentada de la seva situació. Podem pensar en el mas de Viladoms de baix com a possible Llevàllol Jussà, que la família Viladoms va comprar a mitjans del s. XVII.

D'aquest segon Viladoms hi ha una bonica història d'amor que relaciona aquest mas Viladoms de Baix amb l'Hostal de Sant Jaume de Valhonesta.


  • Aquest és el relacionat d'alguns dels antics propietaris del mas: 

        Bernat Lavayol (1370 , 1400), 
        Bernat Llevallol (1441), 
        Eulàlia Llevallos i Joan Vila  (1534), 
        Francesc Vall (1597)
        i a partir de 1652, família Viladoms. 

El seguit continua, 1771 amb Joan Gibert, 1822 Josep Sagristà i el seu fill Macià Sagristà i Soler, fins al 1907 que els propietaris marxen a la ciutat i el mas és en mans d'uns masovers, per tal tinguin cura. Va ser en 1950 que és comprat novament. Aquesta vegada per un constructor, Fidel Puig, amb intenció de fer un restaurant i una urbanització al voltant, amb el nom d'El Tirol de Montserrat. El projecte no va fer endavant. Després de treure les teulades, la degradació i el reiterat espoli, accentuat pel petit tresor trobat a la casa veïna de Les Comes, portà a la realitat que trobem actualment. Les parets han estat picades i maltrets per aquests grups de saquejadors que sense cap mirament destruïren parets, sostres i terres.



Font: Natura i Pedra blogspot

Estructuralment, es conserven els murs que delimitaven la construcció en la seva cimentació, bàsicament en molt mal estat.   També d'altres parts arquitectòniques com una portalada de pedra i les dues arcades que feien espai al celler del mas,  així com altres dependències pròpies d'un mas amb aquestes dimensions. Menció especial al preciós mosaic  o rosa dels vents situat al pati central.


Portalada de pedra Orientació Nord

Arcades del Celler de la casa
 
Altres dependències del mas


Mosaic Rosa dels vents del Pati Central

En un lateral, sota d'un Ciprés, hi ha la capella rural dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. Aquesta devia ser un espai de culte privat per a la pròpia família, com era habitual en famílies adinerades. 

El Barroc rural català i religiós va ser propi i destacat en les grans masies de l'època. Era símbol inequívoc de la puixança burgesia rural, de l'increment en la població i de la productivitat en el camp. És una època de la història en la qual desapareixen les masies fortificades, els masos amplien les seves dependències, amb la figura de l'hereu o llinatges familiars, i es decoren amb intensitat els seus interiors com a mostra de ben estança. Per contra partida,  avui dia, el seu estat és molt desastrós. Sense teulada ni bigam, les parets mig caigudes, només podem apreciar petits matisos de les pintures mural que  devien decorar profusament les seves parets. La capella és d'estil barroc, propi del s. XVIII,  voladures, frisos, motllures, fornitures, corbes i el.lipses, devien formar part d'aquest escenari tan característic.

 Pintures murals de les parets a la capella
   
Frescos a les parets

Detall fris i motllures superiors


Rossetó. Probablement vidriat en colors

La capella, d'una única nau, estava adossada per un dels seus laterals al mas. Per les restes que podem apreciar, la taulada exterior devia ser de teula àrab i volta de maó pla l'interior.  Les parts interiors devien estar arrebossades amb calç i pintades amb frescos de colors vius i amb escenes religioses, característic del seu estic arquitectònic. 
La porta principal mira a Montserrat i únicament podem apreciar el rosetó que devia compondre el conjunt. 
El nom original donat en 1791 pel capellà de Sant Vicenç de Castellet, va ser Nostra Senyora de la Concepció. En aquest moment els propietaris eren Caterina Solé i la seva filla Maria Sagristà i Soler. Més endavant, la capella s'ha conegut sempre com a Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms.

I com a última construcció, que passem per alt per desconeixença, però que representa la magnitud d'aquesta masia, parlaré del Jub de glans ubicat al costat de la mateixa capella. Actualment està força bé mantingut en el seu interior, si comparem amb la resta del conjunt Viladoms. 

Un Jub era una construcció o dipòsit d'aigua, similar a una cisterna. Es baixa per unes escales,  la seva finalitat es mantenir les glans en remull i en bones condiciones tendres per servir de menjar al bestiar. A Castellbell i el Vilar diuen d'aquestes construccions "xupets" i són característiques de cases amb rouredes per estalviar el blat de moro.

Jub de glans

Aquest conjunt arquitectónic és tot plegat un testimoni real, que s'hauria de preservar, especialment aquesta última contrucció que encara pot gaudir  d'aquesta sort,  testimoni  d'un temps històric i de un sistema de funcionalitat característic d'aquest terme.

 
 
Fonts:
Natura i Pedra  
Coneixer Catalunya
ICC
DIBA
Toponímia Castellbell i el Vilar

miércoles, 9 de agosto de 2017

El Paller de Tot l'Any - Vacarisses

 

El paller de Tot l'Any 

El Paller de l'Obac o Muronell

Coordenades:   41°38'29.6"N 1°57'31.1"E
 
Aquesta muntanya rep el seu nom per la peculiar forma que adopta la seva agulla, similar a les pallisses.
La seva alçada 818 m i la seva morfologia, la fan un dels cims més emblemàtics de la carena, del camí ral i del conjunt de l'Obac.


Conglomerat Paller de Tot l'Any 818 m

 

És també, un enclau ple de llegendes relacionades amb bandolers i traginers del s. XIX.  Ens expliquen que, en una de les escletxes que aboquen cap el Sot de la Portadella, hi ha qui afirma que tenia el seu recòndit amagatall el mític bandoler Capablanca.  Allà, aquest enigmàtic personatge donava accés al seu cau per medi d'un sistema de politges i despenjades, que feia servir per fer amunt i avall amb el seu botí.

 

Paller de tot l'Any i Montserrat al fons

   

En un dels laterals, hi ha una inscripció del mantra Om mani padme hum.  És, probablement, el mantra més famós del budisme. Traduït com "la joia en el Lotus". En un terme més complex d'aquesta filosofia,  és representació de la purificació dels regnes de l'existència o l'estat espiritual perfecte.

 

Om mani padme hum

 

Aquest massís, a l'igual que la seva veïna, la muntanya de Montserrat, no és una muntanya elevada per forces orogèniques exclusivament. Són relleus mantinguts de l'erosió voltant,  per la seva consistència i composició.

 
Montserrat des del Paller de Tot l'Ant

 

És, pròpiament, un conglomerat de còdols arrodonits i enllaçats per una composició de sorra i argila, amb una cimentació  natural calcària que fa de lligam al terreny. 
Per entendre aquest concepte hem de remuntar 65 milions d'anys. El relleu estava lligat a la Depressió Catalana Central. La formació d'un mar, entre l'antic continent catalano-balear i, els Pirineus, rebia l'abocament de diversos rius per ambdós costats. Aquests rius, transportaven diferents materials morfològics que, feien sedimentació en aquest enclau i, anaven omplint amb aquests estrats. És, doncs, una muntanya formada a partir d'un delta fluvial i dels corresponents moviments orogènics de les plaques. L'erosió al llarg dels anys i els despreniments de sediments més febles dels més resistents, van fer la resta, al deixar veure aquestes meravelloses talaies conglomerades de l'Obac.

 

Mar Catalano-balear
   

Pensem en  una aixeta que raja aigua a la pica de casa.  Si aquesta aigua,  té una composició de força calç, la sorra i diferents minerals  van sedimentant i serveixen, durant milers i milers d'anys, com a lligam pels diferents còdols arrastrats a una terrassa fluvial. 


Trobem una magnífica explicació a la web: Història geològica del Bages 

L'origen de Montserrat i el parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac és molt similar i paral.lel en el temps.  Però, així com Montserrat no té comparatiu en el món, amb altes parets i enfilades agulles, Sant Llorenç manté carenes, parets més baixes i sense una regió d'agulles conjunta.  La raó són els conglomerats que hi van formar part  en els diferents espais.  Els còdols de Montserrat van ser més grans i homogenis de dalt a baix, mentres que els de Sant Llorenç són més petits i en menor quantitat. També hi ha una base més calcària, tant en la sedimentació, com en la formació dels còdols. Aquest component calcari, ha fet d'argamasa i, ha impedit que Sant Llorenç quedés més enfonsat i/o aïllat com és el cas de Montserrat.   

El Paller de tot l'Any i la Roca Salvatge, serien dos exemples d'agulles excepcionals, a petita escala, com exemple més pròxim de la formació de la seva muntanya veïna.

Increïble, aeri del Paller de Tot l'any. ICGC Vissir. 2016

 

Font recerca:

Jordi Badia - El pou de la Gallina. Observatori Natural
Wikipedia
Vikipedia
ICGC - Vissir3

 


Font de la Pola - Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Font i Balma de la Pola 

Al Turó de la Pola - Parc de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Estil: Medieval, modern

La Balma de la Pola i la seva Font és una preciosa balma, llarga i amb una profunditat considerable. La seva cornisa volada la fan un perfecte aixopluc, així com un preciós raconet.  Colles excursionistes han sabut treure bon profit per crear un espai lúdic, amb taules de ciment i pedra, per passar llargues estones, xerrar, descansar o jugar.  

En l'àmbit descriptiu: d'orientació a migdia, té poques restes visibles de què poder va ser una balma obrada a la baixa edat mitjana, alguna resta probable de murs de tancament o els seus fragments.  A l'interior hi ha la font de la Pola. 


Font de la Pola
Cartell. Substituir l'original per tal de demanar respecte.

L'ús d'aquest espai en temps passat, és difícil de concretar. Hi ha documentació de 1336 d'un pergamí del mas de la Mata, on dóna coneixement del mas de la Pola. Poder aquesta balma en condició de balma obrada respon a aquest mas o simplement era un afegit.  El  1592 ja no consta al cens de població, possibilitat d'un segon ús o desús d'aquest espai com habitatge.
El que si és segur, són les diferents utilitats, segurament relacionades amb la torre de la Pola, què era un punt de control envers temps incerts.

Fent un gran salt en el temps, i parant al s. XX, concretament cap a finals dels 20, torna a tenir el seu merescut protagonisme. Tot de la mà de la colla excursionista de juventut Terrassenca. Van decidir aprofitar aquest racó i el degoteig d'aigua de la font per construir una cisterna dipòsit i una gran pica al costat.

1929. Imatge constructors. Font Trail Sant Llorenç.
El principal o principals constructors de l'espai lúdic, van ser en Valentí Rossinyol (Tinet), en Pere Palleja i Hans Weichsel. Tot amb l'ajuda de diferents membres del centre excursionista de Terrassa, que van ajudar amb el trasllat del material.

Font de la Pola
Taula amb banc rodó

Font de la Pola
 Taula d'escacs formigó i pedra

Font de la Pola
Font amb el seu dipòsit interior
Font de la Pola
Pertxeros per les botes de vi


En un costat de la balma hi ha un petit rebost. Avui tapiada la porta.  El feien servir per guardar plats, gots i estris per poder cuinar. Els constructors d'aquest indret deixaven la clau a qui ho demanava i a canvi havien de deixar algunes monedes a la guardiola que hi havia a dins. Amb aquesta voluntat s'anaven cobrint les necessitats de nous estris i material per para taula. Fins que la mala voluntad d'algú va robar tot el que hi havia.

Font de la Pola
Detall del possible petit rebost

Font de la Pola
finestreta
D'aquest parament lateral, també he trobat informació d'un segon ús, què li va donar la guardia civil en temps d'autarquia. Sembla ser què va ser emprat com a caserna de güaita per fer emboscada als, què voltaven pels camins i guardar el seu armament.
Cau del guille blog
Aquest espai va ser àrea d'esbarjo del Tinet i molts joves de la colla fins que l'èxit del lloc va fer que busquessin i acondicionessin una altra balma al Racó Gran de Mata-rodona.


Font de la Pola
Indicador


Fonts consultades:

Trail Sant Llorenç
Imatges de Elena Santiago, Laura Carpio i Ruth Tornero
Diba

martes, 8 de agosto de 2017

La Balma Quarto de reixa - Sant Llorenç de Munt i Serra de L'Obac

La Balma Quarto de reixa (Mura)

També conegut com La Balma de la manta o l'hotelet de la Pola.  Està situada al Sud dels Castellots de Tanca a la serra de L'Espluga.

El nom "Quarto de reixa" esdevé de les habitacions de les cases unifamiliars de barri, que estaven al costat de la porta d'entrada i tenien una finestra a carrer, normalment amb una reixa. Aquesta estança era la més lluminosa i podia tenir diferents funcions. Com a rebedor de visites, dormitori, despensa, botiga, etc.

 Castellots de la Tanca a la carena de L'Espluga

És una Balma obrada, amb dues parets de pedra seca que la tanquen formant una porta d'accés frontal.


Interior balma. Manta dels xinxes

Exterior i Manta dels xinxes

Exterior

Els últims usos coneguts són dels anys  20 i 40 del s. XX,  algunes famílies van condicionar aquest espai i la font de la Pola per passar els caps de setmana i/o l'estiu.


Localització de la Balma del Quarto de Reixa "D"


  • Història i ocupació Humana:  Aquestes característiques geomorfològiques de les parts altes de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l'Obac, les roques conglomerades, són espais poc adients per assentaments o establiments llargs en el temps. La manca de terres conreables, així com la difícil disposició de dipòsits al.luvials fan que només siguin espais de refugi temporal. Mentre que les parts més planes, les arenes o vora el Ripoll fossin més proclius. És evidència en troballes neolítiques, i contable fins el s.V.  
  • A l'Edat mitjana, des del s. XI fins XVII, la història de la muntanya té el seu cim culminant a la Mola, i amb els castells de ça Pera, Castellar i Mura. També la disposició de masies que van establir i incrementar aquesta ocupació d'assentament a la muntanya.
 
 
Fonts consultades:
Trail Sant Llorenç
ichn.iec 
Llegalemampas 
Això és la mola 

lunes, 7 de agosto de 2017

El Hospital de la Sang i la cova Cort Fosca de Matarrodona - Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac


El Hospital de la Sang de Matarrodona i la Cova de la Cort Fosca

Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac

Al terme de Mura, a la vesant sud-est de la carena de la Fosca, en un racó amagat i curiós del parc natural de Sant Llorenç  hi ha aquest espai què és el reflexe de la nostra història.

L'hospital de la sang  és el nom genèric donat als hospitals provisionals i situats a punts enclaus prop de situacions bèl.liques.  Aquests hospitals van sorgir de la necessitat d'auxili ràpid als ferits, (moltes vegades asistien als diferents bàndols), que morien per manca d'atenció als insuficients hospitals del moment. Aquests hospitals ambulants tenien en èpoques de guerres, un caràcter sagrat que era respectat pels bàndols combatents. 

Interior de la bretxa que feia d'Hospital provisional

Context Històric: Les guerres carlistes 1828-1876 van tenir una destacada importància a Catalunya.  Tot i ser una guerra que va tenir un origen en l'àmbit de tot l'estat, va ser a Catalunya, i especialment la part més nord, que va destacar per la seva resistència i violència.

La mort de Fernando VII  +1833 "el deseado",  va partir en dos l'Espanya del moment. En teoria va ser una trifurca dinàstica entre els partidaris de la Lley Sàlica, que impedia reinar a les dones  i seguia vigent, i els que pensaven derogar-la. Els primers consideraven com legítim hereu de Fernando VII al seu germà don Carlos i els segons a la seva filla, Isabel II (que regnaria sota la seva mare com a regenta, Maria Cristina).

La realitat de fons era l'enfrontament entre les dues Espanyes. La moderna i defensora de les llibertats i el progrés, la de les Corts de Càdiz i defensora de la Reina. I l'Espanya negra, ancorada l'absolutisme monàrquic de las lleis velles i el clericalisme a ultratge, sota el lema "Deu, pàtria i rei".


El suport popular a don Carlos estava al camp, impulsat pel capellà de cada població. La por què es predicava a fer enrere en la ja complicada situació del camp català, era prou efectiva per fer amunt en armes tota una aldea. El Carlisme va ser un fenomen agrari dels sectors més endarrerits i religiosos de la societat.
Per altra banda, els "cristinos o isabelinos" eren més propicis de les grans ciutats, amb una ideologia moderna i liberal.

Els diferents tira i afluixa d'aquest conflicte van esdevenir amb l'alçament armat de la casa Saboya al tron, al 1876 amb Alfons XII, anomentat "el pacificador" (Fill d'Isabel II i Francisco de Asis de Borbón). Donant espai al període de la Restauració de la monarquia borbònica.

És doncs l'importància d'aquest espai a la nostra història.

L'Hospital es troba dins d'una escletxa de la roca que té forma de V invertida i amb orientació N-S. Esvoranc que fa de passarel·la i que queda discretament amagada. Trobem  restes del que devien ser els murs o separacions interiors. Un mur de pedra seca, mig enderrocat, què dóna mostra del que devia ser un espai central una mica més ampli. Un segon nivell,  conjunt d'una segona divisió. Possiblement una sala més petita.


Accès exterior N


Cavitat sostre natural

Lateral de pedra calcàrea que formen l'espai


La cova de la Cort Fosca, coneguda també com la Cort Fosca de Matarrodona, per la proximitat a terres d'aquesta casa. Aquesta cova és veïna de l'Hospital de la Sang.
És una cova amb tipologia d'espluga o caverna, amb cobertura en forma de V invertida i tapada per la vegetació. 

Entrada a la cova

Detall de heures que tapen l'entrada

Disposa de dues sales accessibles, una primera més llarga i ampla, i la segona més al fons, cap un lateral. Separant aquestes dues hi ha un mur de maons. En aquesta segona hi ha una font d'aigua construida cap els anys  40 per Valenti Rossinyol, Tinet.


diposit aigua font natural. Font del Rossinyol de Tinet

Aixeta de la font

A la primera sala trobem una pedra amb una cavitat circular excavada. Sembla que la feien servir per fer foc a modo de fogó. 

Pedra foradada.

És probable que anteriorment en aquest espai, existís algun tipus de construcció anterior, ja que s'han trobat restes ibèriques. La tradició i existència de balmes habitades a la zona és constant i trobem si fem una volta pel parc. Els conglomerats calcaris de l'espai geològic són propicis a la formació d'aquestes balmes i cavitats càrstiques que es van originar durant l'Eocè. 

Imatge des de l'interior cap a l'entrada



Els diferents usos d'aquestes formacions, aixopluc, cabanes, amagatalls o habitatges durant l'alta Edat Mitjana  queden referenciats, ja, en certs documents dels s. VIII - IX. 


En Valenti Rossinyol. El Tinet.

Guies de l'Emissió:(En memòria de)
Valentí Rossinyol, Hans Weichsel i Pere Pallejà.
La setena emissió d'Això és la Mola desvetlla, a través de diversos testimonis, moltes històries perdudes de la Pola, els Castellots de Tanca, la Fosca i el Racó Gran.
Emissio 7.  Per Això és la Mola. 

Aquestes terres han estat propietat del mas de la Mata, però entre finals dels 20 i els 70, amb la guerra civil pel mig, l'Obac va tenir un virei. Parlem de Valentí Rossinyol i Canudas, conegut com Tinet o el Tinoi.  En aquest post del meu blog, també vull treure de l'oblit al Tinet i a la colla com en Pere Pallejà, el Hans Weichsel, el Puig, el Navarro, el Tomàs i d'altres que han fet senyal a la nostra muntanya, com a grup excursionista de la juventud de Terrassa.
 
Emboscats a la Cort Fosca
i construcció de la font del Rossinyol.
(Guerra Civil Espanyola)

A la part final de la Guerra Civil, en Valentí Rossinyol, que ja tenia 40 anys, va ser cridat a files. Com el conflicte ja estava en la fase final, el Tinet va creure  hi podia contribuir ben poc i, com molta altra gent de la seva edat, va decidir amagar-se.
Conjuntament ambe els seus amics Navarro i Joan Folch, van  establir-se a la Cort Fosca i l'Hospital de Sant, un lloc difícil de trobar i que ja havia tingut la mateixa funció unes dècades abans durant la guerra carlista.
A la Cort Fosca, el Tinet i la seva colla van deixar una nova mostra del seu interés i de la seva habilitat per a edificar fons. Durant la seva estava van fer una pica per a recollir l’aigua que degotava del sostre de la cova. Amb el pas del temps, aquesta construcció ha conservat el cognom del Tinet, encara avui se l’anomena la Font del Rossinyol.
Uns metres més enllà de la cavitat van repetir una edificació semblant, que ara es coneix com la Font de l’Hospital. Era un sistema més de recollida d’aigües d’aquest actiu grup.
(Això és la mola blog)
 
 


Fonts recerca:
DIBA 
Con los niños a cuestas - blog
Wikipedia 
De tant en tant trobo pedres 
espeleobloc 
Això és la Mola