Viladoms de dalt
I Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms de dalt
L'actual masia de Viladoms de dalt (Castellbell i el Vilar) és un edifici amb orígens medievals, que remonten al s. XIV. Habitat en diferents moments de la història i reconvertit, en cada moment, per donar servei als seus variats habitants.
Avui dia es troba en un estat desolador, abandonat i ruïnós. Forma part d'aquest grup de construccions amb molta història, vida i servei a sobre, però a sobre amb les injustes pedres de la mala sort de la mà. Ha patit diferents espolis, especialment els darrers anys, i la situació de desprotecció del mas, per part dels diferents estaments de govern fa, si més no, potenciar aquesta realitat sense fi. És trist viure el procés de desaparició d'aquesta masia, escoltar i llegir dels que han conegut de la seva esplendor i ara veure la seva decadència.
 |
| Viladoms de dalt - Capella rural Nostra Senyora de Montserrat |
Tot
i això, amb la realitat evident davant dels ulls, aquest mas, encara, sembla
lluitar per mantenir la seva dignitat i potencial, envers temps passat. Doncs, anem a buscar gambosins en aquest màgic i preciós espai.
_______________________________________________________________
Ubicat a l'est del terme de Castellbell i el vilar i construït sobre la serra d'un turó. Té el privilegi de la perspectiva de la Muntanya de Montserrat per una banda i l'esplanada del Bages i part del Vallés Occidental per l'altre.
 |
| Ortofoto aèrea amb toponímia vigent |
 |
| Vistes a Montserrat des del mas |
El nom original del mas era mas Llevàllol sobirà, que fa constància en un capbreu de 1328. Fou a partir de 1652, que el nou propietari, Pere Viladoms, propiciar el nom que avui dóna raó al mas. Des de llavors esdevingué, mas Viladoms.
En aquest document del s. XIV es citen dos masos Llevàllol: el Jussà i el Sobirà. Per la situació elevada d'aquest mas, donem per assentat que parlem del sobirà. De l'altre mas, que fa constar en aquest capbreu, no hi ha recerca documentada de la seva situació. Podem pensar en el mas de Viladoms de baix com a possible Llevàllol Jussà, que la família Viladoms va comprar a mitjans del s. XVII.
D'aquest segon Viladoms hi ha una bonica història d'amor que relaciona aquest mas Viladoms de Baix amb l'Hostal de Sant Jaume de Valhonesta.
- Aquest és el relacionat d'alguns dels antics propietaris del mas:
Bernat Lavayol (1370 , 1400),
Bernat Llevallol (1441),
Eulàlia Llevallos i Joan Vila (1534),
Francesc Vall (1597)
i a partir de 1652, família Viladoms.
El seguit continua, 1771 amb Joan Gibert, 1822 Josep Sagristà i el seu fill Macià Sagristà i Soler, fins al 1907 que els propietaris marxen a la ciutat i el mas és en mans d'uns masovers, per tal tinguin cura. Va ser en 1950 que és comprat novament. Aquesta vegada per un constructor, Fidel Puig, amb intenció de fer un restaurant i una urbanització al voltant, amb el nom d'El Tirol de Montserrat. El projecte no va fer endavant. Després de treure les teulades, la degradació i el reiterat espoli, accentuat pel petit tresor trobat a la casa veïna de Les Comes, portà a la realitat que trobem actualment. Les parets han estat picades i maltrets per aquests grups de saquejadors que sense cap mirament destruïren parets, sostres i terres.
 |
| Font: Natura i Pedra blogspot |
Estructuralment, es conserven els murs que delimitaven la construcció en la seva cimentació, bàsicament en molt mal estat. També d'altres parts arquitectòniques com una portalada de pedra i les dues arcades que feien espai al celler del mas, així com altres dependències pròpies d'un mas amb aquestes dimensions. Menció especial al preciós mosaic o rosa dels vents situat al pati central.
 |
| Portalada de pedra Orientació Nord |
 |
| Arcades del Celler de la casa |
 |
| Altres dependències del mas |
 |
| Mosaic Rosa dels vents del Pati Central |
En un lateral, sota d'un Ciprés, hi ha la capella rural dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. Aquesta devia ser un espai de culte privat per a la pròpia família, com era habitual en famílies adinerades.
El Barroc rural català i religiós va ser propi i destacat en les grans masies de l'època. Era símbol inequívoc de la puixança burgesia rural, de l'increment en la població i de la productivitat en el camp. És una època de la història en la qual desapareixen les masies fortificades, els masos amplien les seves dependències, amb la figura de l'hereu o llinatges familiars, i es decoren amb intensitat els seus interiors com a mostra de ben estança. Per contra partida, avui dia, el seu estat és molt desastrós. Sense teulada ni bigam, les parets mig caigudes, només podem apreciar petits matisos de les pintures mural que devien decorar profusament les seves parets. La capella és d'estil barroc, propi del s. XVIII, voladures, frisos, motllures, fornitures, corbes i el.lipses, devien formar part d'aquest escenari tan característic.
El Barroc rural català i religiós va ser propi i destacat en les grans masies de l'època. Era símbol inequívoc de la puixança burgesia rural, de l'increment en la població i de la productivitat en el camp. És una època de la història en la qual desapareixen les masies fortificades, els masos amplien les seves dependències, amb la figura de l'hereu o llinatges familiars, i es decoren amb intensitat els seus interiors com a mostra de ben estança. Per contra partida, avui dia, el seu estat és molt desastrós. Sense teulada ni bigam, les parets mig caigudes, només podem apreciar petits matisos de les pintures mural que devien decorar profusament les seves parets. La capella és d'estil barroc, propi del s. XVIII, voladures, frisos, motllures, fornitures, corbes i el.lipses, devien formar part d'aquest escenari tan característic.
 |
| Pintures murals de les parets a la capella |
 |
| Frescos a les parets |
 |
| Detall fris i motllures superiors |
 |
| Rossetó. Probablement vidriat en colors |
La capella, d'una única nau, estava adossada per un dels seus laterals al mas. Per les restes que podem apreciar, la taulada exterior devia ser de teula àrab i volta de maó pla l'interior. Les parts interiors devien estar arrebossades amb calç i pintades amb frescos de colors vius i amb escenes religioses, característic del seu estic arquitectònic.
La porta principal mira a Montserrat i únicament podem apreciar el rosetó que devia compondre el conjunt.
El nom original donat en 1791 pel capellà de Sant Vicenç de Castellet, va ser Nostra Senyora de la Concepció. En aquest moment els propietaris eren Caterina Solé i la seva filla Maria Sagristà i Soler. Més endavant, la capella s'ha conegut sempre com a Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms.
La porta principal mira a Montserrat i únicament podem apreciar el rosetó que devia compondre el conjunt.
El nom original donat en 1791 pel capellà de Sant Vicenç de Castellet, va ser Nostra Senyora de la Concepció. En aquest moment els propietaris eren Caterina Solé i la seva filla Maria Sagristà i Soler. Més endavant, la capella s'ha conegut sempre com a Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms.
I com a última construcció, que passem per alt per desconeixença, però que representa la magnitud d'aquesta masia, parlaré del Jub de glans ubicat al costat de la mateixa capella. Actualment està força bé mantingut en el seu interior, si comparem amb la resta del conjunt Viladoms.
Un Jub era una construcció o dipòsit d'aigua, similar a una cisterna. Es baixa per unes escales, la seva finalitat es mantenir les glans en remull i en bones condiciones tendres per servir de menjar al bestiar. A Castellbell i el Vilar diuen d'aquestes construccions "xupets" i són característiques de cases amb rouredes per estalviar el blat de moro.
Un Jub era una construcció o dipòsit d'aigua, similar a una cisterna. Es baixa per unes escales, la seva finalitat es mantenir les glans en remull i en bones condiciones tendres per servir de menjar al bestiar. A Castellbell i el Vilar diuen d'aquestes construccions "xupets" i són característiques de cases amb rouredes per estalviar el blat de moro.
 |
| Jub de glans |
Aquest conjunt arquitectónic és tot plegat un testimoni real, que s'hauria de preservar, especialment aquesta última contrucció que encara pot gaudir d'aquesta sort, testimoni d'un temps històric i de un sistema de funcionalitat característic d'aquest terme.
Fonts:
Natura i Pedra
Coneixer Catalunya
ICC
DIBA
Toponímia Castellbell i el Vilar
.JPG)
