jueves, 14 de septiembre de 2017

Sant Salvador de les Espases - Esparreguera / Vacarisses / Olesa de Montserrat

Sant Salvador de les Espases  

Coordenades: 41º 34' 44.1" N  1º 53' 03.4" E



Capella medieval amb datació dels s. X - XIV i amb diverses restauracions durant el s. XX.
Es situa dalt d'un cim aïllat i espadat, d'ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat, en un punt de confluència entre tres municipis: Esparreguera - Olesa de M. - Vacarisses. 

Està declarada (BECIN) Bé Cultural d'Interès Nacional.  El trobem en molt bon estat, gràcies als voluntaris i amics d'aquest espai, que desinteressadament i amb molt d'esforç, cuiden aquest magnífic edifici, gairebé cada dia. Fundada en 1972 i legalitzada pocs anys després.
l'Associació d'amics de  Sant Salvador de les Espases d'Olesa.  


Edat Mitjana Vacarisses
Imatge de sant Bernat de Claravall. Patró d'Olesa *


* Sant Bernat de Claravall és el patró d'Olesa de Montserrat des de 1693. Com també és patró del sotabosc, especialment del boix, i dels apicultors.

La tradició oral dóna explicació a la ubicació d'aquesta i també al seu nom, amb la Llegenda de les espases de foc. Una llegenda, no històrica, que vincula l'existència d'un castell   -actualment només insinuen vestigis en un estat molt dolent- amb la construcció de la capella.  

_____________________________________________________________ 

En temps de lluites cristians-sarraïns, aquests últims volien conquerir el castell i els dominis que enlairava el turó. En posició desigual els cristians,  dirigits pel Comte de Barcelona Ramon Borrell,  van pregar a Déu.  Aquest, els va escoltar i enviar una pluja d'espases de foc que delmaren els enemics i els van fer fora d'allà.

Sant Salvador de les Espases.  413 m

Es diu que els vacarissencs, també, van fer festa d'aquesta batalla. Van atrapar un bon escamot de moros al collet de Sant Salvador, els van acorralar i mata sota el coll de Bram (d'aquí el nom "bram" dels brams i gemecs dels sarraïns).
 
En agraïment s'erigir la capella dedicada al Salvador. Els goigs de l'ermita així ho expliquen:
Salvador de aquest veinat
vos declarau novament
quan ab foch y espasa ardent
llansau al moro obstinat,
quedant est poble salvat.
Ab tan singular favor,
ohiu al qui Vos confia
Soberano Salvador.   
_____________________________________________________________
 
Però com en tota història, trobem la seva contra-història i, ves per on, sembla que les impremtes a les pedres, donen una raó més significant a una versió una mica diferent de la que ens exposen aquests relats.

Espai obert i ermita al costat

Si parem atenció a l'arc de la porta, veiem que hi ha una incorporació obrada en la part que forma l'arc de mig punt amb les seves dovelles. Però si retirem aquest afegit. Sorpresa! Podríem pensar en un arc ultrapassat o de ferradura. Poder, són simples suposicions, però no seria inversemblant pensar aquest espai en un origen visigot o, inclús, andalusí en el seu inici. 

L'existència d'altres castells-fortificacions andalusins pels volta'ns, fos de fisonomia rural o de major envergadura, és una evidència plenament demostrada; Sant Pere Sacama, Castell d'Esparreguera, d'Olesa, etc., la línia llobregantina sumava una xarxa estructural, més o menys, sistemàtica de control per la Frontera Superior andalusina. Que en temps carolingi va anar canviant de veïnat. 

  • Flashback d'Història ؃  La invasió musulmana de la península comença al s. VIII i avancen fins a traspassar els Pirineus. És a la derrota de Poitiers s. XIV que fan la retirada. Barcelona va ser conquerida al 801 per Lluís el Piadós, fill de Carlemany, amb l'ajut del comte de Girona, el duc de Tolosa i el comte de Narbona. Així, iniciem una nova etapa a la història, la dels comtats "catalans". Aquests formaren la Marca Hispànica (carolíngia). Sense cap dubte un seguit d'interessos i favors, envers terra francesa  que van durar gairebé dos segles.

➾ Les vistes des d'aquest espai són espectaculars, envero la muntanya de Montserrat, i tot el territori adjacent. És fàcil entendre el perquè  del seu emplaçament, un cop ets a dalt. El control visual de tota la perifèria és, a més de preciós,  realment privilegiat.


Monestir des de la part més alta de Sant Salvador.


Contrallum - vistes roques de l'Afrau


La Capella és mencionada al s. XIV, en un inventariat de béns existent a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.  Està assentada sobre el castell (aquest, recordem, amb datació "cristiana" del s. X).  És formada  d'una sola nau amb volta baixa i absis quadrangular. Manté alguns detalls gòtics -el dintelat d'una finestra- degut a les reformes posteriors

La imatge interior de Sant Salvador és obra d'Amadeu Paltor, pintor i escultor olesà, i es va col·locar en 1978. També hi ha una reproducció de la predel·la del retaule gòtic del s. XV. L'original el trobem al Museu Castell-Cartoixa de Vallparadís (Terrassa). Aquest fou restaurat el 1989.

Altar de la capella

Espai pel coro

Finestra tapiada d'estil gòtic.
campanar

Un dels espais més lúdics en l'actualitat, en un annex a la capella, és el recinte amb bancs i una barbacoa. Aquest pot ser emprat per excursionista i caminants que vulguin parar.  I al fons, a la dreta, una porta dóna accés al menjador. La sala menjador,  igual que la capella, és oberta els dijous i diumenges, així com el dia de l'Aplec pels amics de Sant Salvador.



Espai interior amb taules i barbacoa

Barbacoa sala oberta

De dins a fora

Accés espai tancat. Obert dijous i diumenges
Porta  accés al menjador.

Racó d'imatges del menjador.
Espai que dóna accés a la cuina.
Llar de foc de la cuina.
Cuina. L'aigua és de pluja tractada.

Exterior. Xemeneia cuina interior

Tornant al castell, amb documentació de l'època d'alto-medievo, i el que donem per fet és que formava part del conjunt de castells estratègics, al fità del Llobregat.  Un punt més de guaita fronterera de la famosa Marca Hispànica, després de les ràtzies sarraïnes.

Sant Salvador Espases
Guaita nocturna. Olesa de Montserrat il.luminat.

Els primers documents on surt esmentat el castell, dels que disposem, són datats entre el 966 i el 985.  De la seva possible existència anterior i/o ús, no ha quedat res. D'existir documentació abans del s. X, i pensant que aquests estarien escrits en àrab amb un nom ben diferent, és fàcil entendre siguin extraviats. 

____Seguiment del veïnat de Sant Salvador_____

Del que tenim; El comte Ramon Borrell I hauria venut el castell de les Espases i el castell d'Esparreguera a  Guillem, un noble d'Esparreguera i fidell del comte

Guillem va anar a Barcelona,  contra les tropes àrabs d' Almansor.  En aquests afers, la seva dona Emma*, va ser segrestada i mai més es saber. Poc després, el nostre noble va fer donació del castell de les Espases i d'Esparreguera a l'església de Sant Pere de Vic -seu de Vic- al 985. D'aquesta realitat, sí que sabem que molts dels captius d'aquesta ràtzia, van ser alliberats anys després. Entre ells l'ardiaca Arnulf, que esdevingué l'any 993 bisbe de Vic.

* L'Emma i el Guillem són els gegants representatius d'Esparreguera. 

Una curiositat: Una de les primeres accions, com a bisbe, va ser bescanviar els dos castells, per un alou a Sant Boi de Lluçanès. (Ressons de Sant Salvador de les Espases. A.M. Hernández i Cardona. 2003: 41) 

Posteriorment hi ha un seguit de diferents propietaris referenciats. El castell passà per diferents mans, fins al 1351 que l'adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat i conservar la senyoria fins al 1836. 

Topogràfic + Ortofoto Delimitacions censals 2015
Detall de les parts visibles de l'antic castell

Bocí de l'antic castell

Altres fragments del castell

De la destrucció d'aquest castell també hi ha una llegenda que ho justifica, ben victoriosa!

Tot sorgir de l'enfrontament per la disposició del regne de Navarra, entre el rei Joan II d'Aragó i el seu fill, el príncep Carles de Viena, tras la mort de la mare, la reina Blanca de Navarra.  I en un context de guerra civil catalana  s. XV, el príncep de Viena era un bon atractiu pel patriarcat barceloní.  
El cavaller de les Espases va ser partidari del príncep, com bona part de la noblesa catalana. La victòria per part del rei, de fer empresonar al príncep a Lleida, segons explica la llegenda, va ser possible gràcies a un cavaller traïdor que va ajudar secretament a Joan II.  
El cavaller traïdor va passar un dia pel castell del senyor de les Espases i demanar acollida. El propietari del castell es va negar. Doncs, enfadat i furiós el cavaller venut va anar al rei a explicar-li, i el rei obligà al senyor del castell a donar acollida a l'indignat cavaller.
Així doncs, el señor del castell va manar que buidaren el castell de tots els elements per donar hostatge sense "luxes".
En veure's burlat, el cavaller traïdor va cremar el castell, amb grans flamades que van durar tres dies. Tot i això, la gent del castell anava dient  " Val més el castell cremat que deshonrat".


_____________________________________________________________
 
 Notes finals: Fort agraïment als amics de Sant Salvador, que cuiden, estimen i fan per mantenir viu aquest preciós espai, que sense cap dubte, d'altre manera ja hagués estat espoiat fruit de bretolades i bandarres.
  

Edat Mitjana Vacarisses
Record
 Darreres aportacions 22/03/2018
* Pendent informació-recerca sobre el famós retaule. Destrucció i recuperació.

Fonts consultades:

Pelegrí Casades i Gramatxes (Barcelona, 1855-1947) espases 
Turismes del Baix Llobregat 
Diba
Bloc sapiens- Carles de Viena
ICGC Cartografia 
Ressons de Sant Salvador de les Espases. Àngel Manuel Hernández i Cardona. 2003. 
Sant Salvador de les Espases. J. Solà 1929