sábado, 17 de febrero de 2018

El Casalot del Corto Pio - Vacarisses

El Casalot del Corto Pio 

Coordenades: 41º37'19.0" N 1º55'16.2" E

Aquesta és una curiosa construcció que sembla datar del s. XVIIIEl que té d'especial, i crida l'atenció, és el seu nom, força diferent dels noms dels masos dels volta'ns. 

  • Corto = cortijo (del llatí "corte" + diminutiu -ijo)
  • o = (aquí l'etimologia desorienta) del llatí pius (piadós, respectuós, honest,  respectuós amb les creences, etc., com a possibles significats). O una segona línia Pío: com a derivació del francès pie (garsa, ocell amb plomatge blanc i negre).
    Si seguim aquesta línia d'estudi (fàcil), un significat o traducció d'ampli espectre, seria El cortijo de l' honest o El cortijo de la garsa.

Però, encara emboliquem més la troca, en saber que, abans de Corto, aquesta casa, a pagès, era coneguda com;  El Fuerte PioEnvers aquest primer nom, al blog amic d'en Joan Escoda,  Per camins del Bages,  trobem un possible supòsit dels afers.

És doncs, una segona línia que manté molta força. El Fort pienc o Fuerte Pio va ser ensorrat en 1760, mentre que la nostra construcció data de 1759. Poder el propietari del casalot era partidari o simpatitzant en donar prolongació al nom.
 
No va ser fins, a finals del s. XVIII, l'any 1780 que va passar a dir-se amb l'actual i conegut nomEl Corto Pio.  Però per més inri, en el planimètric de Vacarisses del 1914, fet a mà, està identificat com les ruines del "Cuarto" Pio, per acabar d'amanir.Poder per la seva forma de quadrimètric vist en alçat.

Casalot-Corto-Pio
Corto Pio - Façana

Retrospecció històrica:  Felipe V, el primer Borbó; Marcar l'inici de la repressió borbònica a Catalunya, després del 1714. Aquest afer va afectar  molts àmbits; Polítics, socials i, extensiu a la cultura i la llengua.  En aquest sentit, la llengua catalana es va veure cada cop més reduïda, exclusiva de l'àmbit familiar.  Tot i això, aquesta substitució va ser lenta. Però el seu successor Carles III, amb un seguit de decrets, va accelerar la proposta i fulminació de la llengua. La llengua catalana va rebre una nova embranzida. Es prohibiren llibres en català, passant el castellà a ser l'única llengua oficial de tots els estaments. 
Ara bé, i per sort, aquesta repressió no va aconseguir la seva finalitat, sinó més aviat un estancament. El català va sobreviure com una llengua popular. Així doncs, la inscripció als registres d'un "Fuerte Pio" o "Cortijo" Pío del s. XVIII,  poder,  no és del tot tan sorprenent.

En Francesc Alsina va construir aquesta modesta casa, per ell i la seva família, el 1759. Francesc era el germà petit de Josep Alsina, propietari del mas Alzina. Casa de pagès que, actualment, és a límit dels termes  Rellinars - Vacarisses. Anys després, volta'n el 1800 va passar a propietat del mas Can Còdol.

Façana principal. Portalada adovellada

L'edificació és de planta rectangular, de pedra lligada amb morter i carreuó als perfils cantoners. Estructuralment es troba en molt bon estat, encara dempeus els murs principals.  Manca la coberta, però veiem els forats del bigam que hi feia estructura. 
La façana és l'únic mur, parcialment, derruït. S'intueix una portalada adovellada de pedra rústica. També n'apreciem, que les intervencions en el temps han estat mínimes, ja que la distribució és pràcticament igual a les construccions típiques de l'època. 

Espai de l'escalinata cap al primer pis
Últim entramat escales

El casalot disposava de dos pisos d'alçada, baixo i primera planta; Al pis de sota hi ha un entradís i l'accés a les escales que donaven a la segona planta. A la planta baixa trobem els espais comuns: menjador, cuina, etc., separat, de la portalada, per una  paret intermèdia, que hi dóna separació 
La cuina encara conserva les restes d'un forn de pa, de volta de maó, en perfecte estat. El cos del forn està edificat fora de la casa. Aquest, segurament, devia de servir per donar caliu a tota la llar, en mancança d'una llar de foc.
També veiem les possibles resquícies d'una pica.  

Forn-pa-corto-pio
Interior forn
Pica
Volum exterior forn

La planta primera estava destinada a dormitoris.

Trobem poques i petites finestres, distribuïdes en el pis de sota. De segur, per mantenir la temperatura de la casa amb més facilitat.
A la primera planta hi ha un finestral, una mica més gran, orientació nord. 

Única finestra primer pis

Al costat nord-oest, adossats uns coberts en molt mal estat i el cup d'una típica tina. No hem pogut trobar la boixa, segurament ensorrada. 

 
Annex-bestià-Corto-Pio
Annex a ponent pel bestià
Casalot-Corto-Pio
Cup de la tina força tapada

Aquest post el dedico al meu nou amic Joan Escoda, em sembla, que això és el principi d'una amistat i, molt especialment, a la parella d'exploradores que no paren de sorprendrem gratament amb les seves desventures i troballes.
 
Fonts:

- Barraques de Pedra
- Per camins del Bages
- La Barcelona secreta 
- Diba