Molí Torrent del Sellarès
El Molí del mig de Vacarisses
Coordenades: 41°36'23.3"N 1°54'37.9"E
Aquesta construcció a tocar el Torrent del Sellarès, molt a prop de la Rectoria, sempre m'havia fet parar l'atenció. El seu estat de conservació dolentíssim i mig derruït, la proximitat amb el mateix poble i, la manca d'informació sobre ella mateixa, em feia anar de "palpetes" de tota possible recerca.
 |
| Petit molí del Torrent del Sellarès |
I just a la fusta, sembla ser un molí blader amb una possible datació del s. XIX i, provablement, molt anterior.
De ben segur va proveir de farina als veïns de Vacarisses, fins farà uns 100 anys enrera i, ara s`ha esborrat, deleble i trist de la memòria.
Cal un degoteig, de petits records, per recuperar la memòria del municipi. Però, especialment manca un objectiu que cuidi el patrimoni, que dignifiqui la història abandonada i li doni difusió.
Aquests molins eren construccions tan importants com l'aire o, més afortunada expressió, com el pa de cada dia.
Aquest pa, aliment bàsic, sempre s'associat culturalment a les classes més humils i també a una elaboració artesanal. Així doncs, els molins fariners eren disseminats a terres catalanes per abastir aquest subministre, des de fa temps. Tocat la fi del s. XIX es va anant doant pas a les farineres amb un sentit més industrial envers la seva producció i la comercialització.
Aquest pa, aliment bàsic, sempre s'associat culturalment a les classes més humils i també a una elaboració artesanal. Així doncs, els molins fariners eren disseminats a terres catalanes per abastir aquest subministre, des de fa temps. Tocat la fi del s. XIX es va anant doant pas a les farineres amb un sentit més industrial envers la seva producció i la comercialització.
El nostre devia de ser un petit molí hidràulic d'accionament de roda vertical. En aquests molins, l'eix de la roda és horitzontal. La resta d'espais comuns, el rec, la bassa, l'edifici de moles i sota la sala, el carcabà, tot similar funcional com la resta de molins.
El rec canalitzava l'aigua cap a la bassa. Ara tot està tapat per la vegetació.
 |
| Imatge miscel·lània penedenca |
El rec canalitzava l'aigua cap a la bassa. Ara tot està tapat per la vegetació.
Aquesta bassa no deu ser molt antiga, es feta de maó i arrebossada amb ciment. Sembla assentar sobre una base de pedra, que deu ser molt més antiga.
 |
| Bassa que s'alimentava del rec |
L'edifici de moles està derruït, sense sostre i dues parets, mig dempeus. Sistema paredat, amb vanos i reforçat de maó.
 |
| Exterior. Bloc de maó que dona subjecció a la cabra. |
Al centre, un espai on devien assentar les moles. Encara es veu part de l'estructura que devia donar subjecció a la grua o cabra (1). Imatge d'un esquema típic d'aquests molins petits de rodet horitzontal.
 |
| Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners, Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona. Sistema molí amb caigua d'aigua sobre el carcabà. |
 |
| Cabra o grua per treure les moles |
 |
| Receptable de moles |
 |
| Entrada d'aigua de la bassa a la sala de moles. |
Sota la sala principal o sala de moles hi ha el carcabà. Una cambra petita feta amb volta de maó. L'alçada d'aquesta, també, em fa pensar en l'adequació de l'espai per la dispossició d'un rodet en vertical.
L'aigua de la bassa devia connectar amb la roda vertical, que es deuria estar ubicada al forat paral·lel al carcabà. Aquesta roda seria, molt possiblement, la que accionava el rodet de la sala de "màquines".
Avui hi ha una entrada d'aigua des de la bassa, que poder és una adaptació nova a un segon ús d'aquesta edificació.
Avui hi ha una entrada d'aigua des de la bassa, que poder és una adaptació nova a un segon ús d'aquesta edificació.
 |
| Forat que donava caigua a l'aigua fins al carcabà. |
 |
| Carcabà. Imatge L. Carpio |
1. Grua o cabra (per treure les moles)
2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven connectades amb el canó (tub)
3. Filosa
4. Riscle (receptacle de les moles)
5. Engegador del molí
6. Mola de dalt
7. Mola sotana (fixa)
8. Farinal (canal per on baixava la farina de les moles)
9. Farinera (caixa on queia la farina)
10. Arbre (eix que mou les moles)
11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua)
12. Canal (lloc per on baixa l'aigua a pressió)
13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre)
14. Dau/dinaret (peça sobre la qual roda l'agulla)
15. Carcavà (cova on hi ha el rodet)
16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles)
Fonts:
-Diba -patrimoni
- Vissir
- Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners,
Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona.
- Micel·lània Penedenca
Hola Carol,
ResponderEliminarSóc l'autor de l'inventari de barraques de Vacarisses. L'altre dia em vas deixar un missatge a la barraca 230, però després va desaparèixer. Gràcies a això he pogut coneixer el teu interessant blog. M'agrada.
Sobre aquestes ruïnes et volia dir que el Cisco Badia de cal Simon i cal Julita em va dir que era la Sínia de cal Domènech, la masia del costat de la nova font d'en Gordi. Ell em va dir que pel seu llarg record això no ha sigutingut un moli.
Amb molt de gust et puc ajudar en el què vulguis pel blog.
Una salutació!
Hola David, ara faig aigua doncs... estructuralment tot apunta als elements que formen part en un molí de rodatge vertical, d'aquest tipus (És diferent dels que funcionen amb caiguda d'aigua), pero clar, poder tenia un doble ús de sínia i molí a petita escala... ostres!! una nova via d'investigació m'acabes d'obrir. Gràcies mil!
ResponderEliminarHola Carol,
ResponderEliminarJo inicialment també pensava que era un molí portat pel que diu em Mapa del Patrimoni de la DIBA i el topografic de l'ICGC, però com ja sabem aquests estan plens d'errors.
Et vull recordar que les sínies són bàsicament una roda (petita o gran) que gira verticalment per elevar l'aigua a un nivell superior on sol haver una bassa, i que és accionada amb sang.
Motius (alguns d'ells fonamentats en documents) pels quals no crec que això hagi sigut un molí:
1er. La conca de recepció d'aigües d'aquest punt del torrent del Sellerès és molt petita perque es troba molt amunt i això, tenint el compte el clima mediterrani, donaria un cabal d'aigua molt minso i durant pocs mesos l'any. Si et fixes, actualment per aquest torrent només baixa un bri d'aigua 2 o 3 mesos l'any.
2on. En un document que tinc de l'arxiu de Vacarisses on apareix un llistat amn totes les poblacions, grups i vivendes aïlladas existents al municipi l'any 1877, només apareixen 2 molins: el de can Còdol de dalt, i el de baix.
3er. Al mapa planimètric de Vacarisses de 1920 en aquest punt apareix una icona de sínia acompanyada del text "Sinia del Domona"
4rt. No fa gaire vaig visitar aquestes ruïnes en companyia del Cisco Badia de cal Simón i de cal Julito, i em va dir que pel seu record i dels seus pares això és la sínia de cal Domènech (una masia dins el nucli urbà), i que mai havia sentit a parlar de cap mena de molí com diu el topogràfic de l'ICC. També recorda que es banyava a la bassa adjacent.
6è. Al Plano Geometrico del Termino Jurisdiccional de Vacarisas de 1854 només apareix el molí del dalt de can Còdol. Es van deixar el de baix de can Còdol i aquest (si realment ho va ser).
7è. A la cisterna soterrada de difícil accés on dius que hi havia el carcabà (segons les fotos publicades, perquè jo no hi ha baixat) no es veu cap resta de l'eix i del seu complex mecanisme. Estant en un loc de tant difícil accés, alguna cosa hagués quedat.
Espero que no et molesti la meva resposta tan directe.
Una salutació!
Hola David, no pateixis pas, veig que la teva efusivitat i franquesa en parlar, ve de la teva passió pel tema, el qual compartim. Diferents punts de mira, fan obrir noves propostes i això és magnífic.
ResponderEliminarLa meva primera línia (ús de molí) es basa en la informació del topogràfic del ICGC, és evident la font, però també de les meves observacions del camp de treball. I en aquest sentit, tot em fa pensar en un molí d'accionament a rodet vertical.
Envers la línia que planteges (ús de sínia), no descarto en cap cas, però em costa de veure-ho com a tal, fins ara. En primer lloc, no veig prou espai per l'accionament amb animals; els espais d'acció són plantejats com els dissenyats per un molí i l'espaí del carcabà és ideal per ubicar un rodet vertical que donaria acció a les moles.
La hipòtesi de la manca de cabal. Certament és un torrent secundari i torrencial de poc curs, però més dalt trobem dues basses les de Cal Macià i la de la Rectoria, alimentades pel torrent de Viveret, que fa aiguabarreig amb el de Selleres... s. XIX (Com observació: Aquesta aigua està frenada en aquests punts).
Referent a les importantíssimes fonts "biblioteques del nostre poble", aquí caic!
Però com tot, obrir una nova hipòtesi i noves recerques, fan més gran el coneixent d'aquest fabulós i tan estimat espai nostre.
Gràcies crack!
Càrol
Em quedava dir, que he revisat el planimètric de 1914 i surt el concepte de sínia de Domona, però que diu que no és també una erra. De fet, tu també fas constància de la inexistència del molí fariner de baix i, aquí és evident que es van oblidar de posar-ho.
ResponderEliminarEt convido a fer un volt junts i fer rodar el pesolet! a veure si fem un pac cerebral!
Càrol