jueves, 29 de marzo de 2018

El forn encantat - Vacarisses

EL FORN ENCANTAT de Vacarisses

Coordenades: 41°34'34.9"N  1°54'09.2"E

En un calorós migdia d'estiu pujava pel camí que va del Mimó al pla del Fiduer una velleta. Cansada, s'assegué a reposar, i en veure els forners que molt a prop preparaven la cuita es dirigí a ells i els demanà aigua per apagar la seva set. Els forners en comptes de donar-li aigua, la van contestar de mala manera, escridassant-la i empaitant-la. En allunyar-se, la vella els va maleir l'obra amb l'amenaça que el forn mai més no tornaria a fer cap cuita. I realment, per més provatures que feren per encendre'l, mai hi aconseguiren, trobant-se avui carregat com el dexaren. Des de llavors se l'anomenà el forn Encantant, forn Maleït o forn Embruixat. (Solà 1929, 1200; Boix 1998) (Re.Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 2000, 48)


Aquesta llegenda intenta donar resposta a la mitja cocció d'aquest petrificat forn. Una fornada, poder simplement, passada de cuita i tal així va quedar, o ves a saber.  


Però pobres dones, aquestes bruixes!! sempre amb la set de venjança al cor... Unes narracions de tradició oral, que vora al caliu del foc, devien despertar  emocions i sensacions d'uns embadalits oients. Un bon recull de valors, anhels i pors manifests, que treballaven a modelar generació rere generació, però que gràcies a elles descobrim el llegat narratiu d'aquests racons amagats.
 
Però també, un llegat material, un forn petrificat de l'edat mitjana. Dualitat de JOIES, narratives i materials, que s'hauria de PRESERVAR.

"Forn encantat"
Font imatge. Elena Santiago - 2018


 ______________________________________________________

 
Els forns d'obra i teuleries eren habituals prop dels masos i, el nostre forn, així és manifesta. Ubicat, proper de les quatre pedres restants, del que va ser, el mas del Coll de Bram. 

Del mas sabem que existiren algunes enemistats i deutes, entre els que van ser uns dels seus propietaris i els nous atorgadors. I que aquests nous atorgadors, l'any 1261, van haver de marxar de la casa, en ser desallotjats per Sr. Batlle de Vacarisses, anant a viure al terme parroquial de Sant Pere de Rellinars.
Documentació Notarial de l'Arxiu de Terrassa , Manual notarial 1248

______________________________________________________ 


Un any després dels incendis de 1994,  van ser redescoberts, mas i forn, pels membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. 
Ara la vegetació crescuda fa el seu rastre i camí, novament, perdut. 

"Mas coll de Bram"
Font Imatge. Jaume Morera 1995 

Aquest forn és un testimoni d'un temps molt pretèrit, de les dificultats i de les necessitats dels homes i dones que vivien en aquestes contrades. 
Però, juntament amb el seu mas, formen la important empremta d'activitat per la zona, de terra d'entramat de camins i d'un punt més, en la lectura de la història de casa nostra. 



Fonts consultades:

- Pàgines Vacarissanes. Àngel Manuel Hernàndez i Cardona
- Històries i Llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell. J. Suades 
- Documentació aportada pel Sr. Jaume Morera del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.

Aportació a Viquipèdia: El Forn encantat de Vacarisses
  

6 comentarios:

  1. La foto de l'Elena s'assembla molt a la foto del forn que es va fer als anys 90. Déu ser això!

    En canvi, la foto del mas Coll de Bram feta després de l'incendi es clarament una barraca de vinya de tipologia olesana: un invent de la pròpia gent del CMRO, que promocionen continuament. El mateix Jaume Morera ha de saber que aquesta foto amb el gos és simplement una barraca de vinya que no té més de 200 anys. Per cert, ja m'agradaria trobar-la per afegir-la a l'inventari de barraques de Vacarisses

    Una salutació!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola David. Esperem sigui el forn... en cas contrari, el post l'he de llençar a la brossa! ahhhajjaj!

      Envers la foto, poder és una errada meva, més que de Morera. Faré per fillar prim en aquest tema.
      No obstant fer promoció, divulgació, producció, el veig molt positiu, sempre! Ens ajuda a no oblidar.

      Penso que els perepunyetes que mirem "pedres", busquem el record, la memòria, la història ... Aquestes olors a naftalina, que ens deixen així de sonats (amb tot el afecte i per la part que em toca).
      Per cert, records del Sr. Gibert. Bé pel càmping?

      Eliminar
  2. Per mi l'Ignasi Gibert és bona gent. Gràcies.

    Ara et falta parlar amb el Jordi Torrella de cal Cargol. Ell et podrà parlar de l'última persona que va fer cuites a la Bòbila del Clot de Torrella (i moltes altres coses del passat recent de Vacarisses i rodals). Per cert, jo crec que l'argila l'extreien d'allà mateix; si et fixes el terra és argilós.

    El camping bé. He trobat una desena de barraques que pujaré a la Wikipedra. Viver i Serrateix, Navàs, Súria tenen molt patrimoni escampat pel territori...

    Una salutació!

    ResponderEliminar
  3. M'alegra saber, que fins i tot de vacances, fas feina de camp!! i si he parlat amb el sr. Torrella, tot un llibre de saber.
    Una abraçada David, ens veiem aviat!

    ResponderEliminar
  4. M'oblidava!

    Si vas a la biblioteca del Castell i agafes el llibre "Vacarisses des del Cor" del Pere Boix, veuràs que a la pàgina 46 apareix una bona foto en color de les restes del forn d'obra proper al mas del Coll de Bram. Així podràs comparar les dues fotos...

    Que vagi bé!

    ResponderEliminar