Marques de picapedrer a Monistrol de Montserrat
Dibuixar i pintar sobre pedres, o gravar-les tal petròglif, des de temps immemorials, ha estat un fet constant en l'ésser humà. Una metodologia, sistema i tècnica que va més enllà, inclús de l'aparició de l'escriptura, tal com la concebem.
El seu sentit, encara, està per entendre. Un missatge que ha viatjat en el temps i, que encara, no som capaços de desxifrar en molts casos.
Voltant per Monistrol de Montserrat, pel camí que s'obre paral·lel a l'aqüeducte (un altre element arquitectònic admirable d'aquest poble), hi ha un mur de pedra que havia format part d'una antiga casa amb datació incerta, on trobem aquests curiosos símbols lapidaris.
 |
| Marques picapedrer a Monistrol de Montserrat |
Del seu significat, poc puc dir. Inclús, un amic, molt prudentment, em recorda la disposició que han tingut les pedres a ser viatgeres en el temps i, de la important possibilitat que aquestes pedres, no estiguessin a origen en aquest mateix emplaçament o inclús l'opció fossin més aviat foranies.
Amb aquesta hipòtesi sobre la taula, amb tant de pes, sense saber la seva ubicació real, fa complicat donar arguments o sentits a aquests símbols. Entrem dins de les divagacions o interpretacions més pròpies, que de la històrica-científica i, com tot, discutible en cordial diàleg.
_____________________________________________________
Però de segur, que alguna cosa volien dir, i no pas una informació per ser deleble en el temps.
_____________________________________________________
Apunt històric: Els s.XI-XII, i molt especialment, el s.XIII van ser el moment de la "burbuja inmobiliaria" de l'època i, amb això, aterraren un compendi de professions i treballadors esplendorosos, formats o no formats. Parlem d' un context pre-romànic, romànic i "pre-gòtic". La pedra, el material emprat, va fer d'or a canterers i oficis afins. Una Baixa Edat Mitjana que desembocaria en l'estil dels estils, de l'Edat Mitjana: El Gòtic.
L'obra: Els pilars de la terra de K. Follett és, a més d'una novel·la preciosa, un mostrari històric del funcionament i importància de les professions, especialment lligades a la construcció, a l'Edat Mitjana.
Tot un gremi, entorn del món de la construcció, amb reconeixement per part de les classes més benestants i acabalades, especialment envers la figura del Mestre d'Obra. I, dins l'estructura, no és cap secret, el següent eslavó, que s'autoassignaven certes classes socials, en aquest compendi; el de deïtat o gràcia de Déu.
 |
| Gravat obra: Enrique III amb el Mestre d'obra i els clients. |
"La vida de los Santos Albano i Amfibalo"
L'estatus del Mestre d'Obra havia de tenir un ampli coneixement de diferents doctrines; geometria, art, enginyeria, mecànica, etc., i unes eines, el compàs i l'esquadra, que van esdevenir en símbol del gremi i, una mica més lluny en el temps, s. XVII-XVIII, s'autoassignarien com identificatiu els maçons.
Dins d'aquesta mentalitat de deïtat, el fet de voler postergar senyals de les seves obres, com una signatura pròpia, és versemblant. De noms esculpits i bustos dels Mestres era habitual en obres de certa importància, però en petites construccions o de "petits mestres" podia semblar pedant.
No acabo de veure, una petita casa "unifamiliar" del s.XIII, donat que fos el cas, amb l'efígie del constructor sobre la bústia de casa. Però, potser, de petites signatures d'autor, símbols constructius o directrius constructives, que junts devien donar forma a un llenguatge propi del gremi (en absència d'escoles formals), un argot només pels entesos, una sintaxi pels futurs mestres d'obra, poder, aquesta interpretació, té una mica més de criteri.
Però deixo obert, molt obert, aquest post a properes interpretacions.*
Recerca i captura de noves dades.
Gràcies, novament, Joan-Xavier.
Fonts:
- El diario masónico
- Tres culturas
