Capella Sant Jaume de Castelló
Olesa de Montserrat
Coordenades: N 41 33 08.6 E 01 55 38.1
El nom de "Santiago" té varis homòlegs, Jacob, Didac i Jaume. Tots esdevenen del nom hebreu Iaakov, que tindria un significat com a "protecció de Déu" o similar. En llatí es va traduir com Iacobus, és doncs d'aquí, que prové la forma castellana de Jacobo. Com a variants de Iacomus, tindríem en català Jaume, en castellà Jaime, en italià Giacomo o James en anglès.
L'apòstol Santiago, un dels deixebles de Jesús, en llatí era anomenat Sanctus Iacobus, que dit, literalment, seria; San Jacobo. La composició d'aquest nom esdevingué en San Iaco i Sant Iague (o Yague), per finalment definir-se com a San Iago.
En temps de la mal anomenada "reconquesta", els cristians feien servir aquest nom com a crit de guerra davant tot allò que simbolitzes una amenaça. Durant l'Edat Mitjana, sant Jaume esdevingué protector dels exèrcits cristians en lluita contra els musulmans, és doncs, aquest el motiu pel qual es va popularitzar com una única paraula: San(t)Iago!!
De la segona part de San(t)Iago surt el nom de Iago i en portuguès Tiago, que pel seu so fonètic, vindria a ser Diago i després Diego.
Santiago, és doncs, un curiós terme, el qual aglotina molts més dins seu.
 |
| Malmés absis interior amb sagristia en un racó. |
La capella de Sant Jaume de Castelló a Olesa de Montserrat, pertanyent al terme del Baix Llobregat, és edificada a la dedicació d'aquest sant. Del sobre terme "Castelló", la teoria més encertada és, possiblement, per l'associació d'algun element fortificat que es posicionara en aquest mateix enclau, amb anterioritat.
La isolada finca, així com la seva casa de pagés propera, segons diverses fonts, també es va anomenar mas de Questeo o del Castallo, mas Casaldefels i Castell defels.
Per acabar d'arrodonir el terme, pels voltants, tot just al costat, hi ha la riera de Sant Jaume que passa pels peus del turó.
 |
| Façana principal vista des de l'interior |
Del martir Jaume, la llegenda ens explica que va arribar, des de Roma, per tal de fer la seva predicació a l'Hispània del moment.
En termes de datació és difícil d'encaixar la llegenda amb la realitat, però podem pensar en un s. III aprox., moment, molt probablement, dels primers cristians a la península. Així doncs, el temps de la llegenda amb les fonts documentades i arqueològiques, ens "patina" una mica.
Però donem com a vàlides, les necessitats de "publicitat" de l'església ortodoxa cristina del moment i acceptem doncs, la idiosincràsia i el "Jet Lag" de dos segles del sant.
Dins del seguit de llegendes del sant, hi ha una que explica que en passar, una nit per Lleida, just al carrer Major i el carrer dels Cavallers, es va clavar una punxa al peu. La falta de llum no el deixava encertar en treure-la, fent-li molt de mal. Un àngel se li va aparèixer i li portar un fanal.
En aquest mateix lloc es va construir la capella del Peu del Romeu (1399), a l'interior de la qual hi ha una escultura que reprodueix aquella escena.
En aquest mateix lloc es va construir la capella del Peu del Romeu (1399), a l'interior de la qual hi ha una escultura que reprodueix aquella escena.
****************************************
Avui dia, la que sí té mal peu és la capella olesana, a un peu de caure, inclús està vetat el seu accés sota responsabilitat d'imprudents.
Una pena de construcció amb datacions aproximades del s. XVII-XVIII, tot i que hi ha evidències d'anteriors construccions en aquest mateix enclau.
Es manté, amb una gran esquerda, la porta principal amb la llinda de carreus rectangulars i ben escairats, presents també als angles de l'edifici.
El campanar d'espadanya, d'únic ull, i un petit rosetó fet d'obra calada. L'edifici està construït amb una preciosa combinació de maó cec i pedra o códols de la mateixa riera.
Les riuades del 1962 van ocasionar grans problemes estructurals. Posteriorment, vers el 1990 el conjunt va ser restaurat i fou espai d'aplec i de molts peregrins que feien camí cap a Montserrat.
Però els temps no ha estat benèvol amb aquesta capella, avui ferida greument i deixada totalment fins al seu darrer expiro.
Fonts:
- Diba. Patrimoni Cultural
- Capella de Sant Jaume - Catalunya Medieval
- Santoral - Santopedia
_-_4.jpg){kind=link}