viernes, 12 de abril de 2019

Les sabates de l'Edat Mitjana

Les sabates de l'Edat Mitjana

El moment del cafè amb sabatilles

No fa gaire, fent xerrada amb un bon amic, em va preguntar, el perquè de la meva passió per l'Edat Mitjana. Un temps segons "tòpics" d'edat fosca, de bàrbars, de misèries, de crema de dones "bruixes"... (tot i que la Edad Moderna es va fer tip).


- Ahhh!!, va ser la meva resposta!!! I no pas injustificada d'aquesta visió, del meu estimat amic. Els horrors de l'Edat Mitjana, la superstició, la caça de bruixes! Dragons i Masmorres!! 

Anem ha passar YouTube, senyors amb cucurutxos al cap, monjos, castells, càstics corporals,  sempre les mateixes dantesques visions, d'un temps poc racional. 
EI!, i és veritat aquesta part de l'Edat Mitjana, però no tot d'una, única i plegada. Les perspectives de l'Edat Mitjana són molt més i, ara, sense ànims d'adoctrinar a ningú, intentaré argumentar-ho.

L'Edat mitjana és un nom donat a un temps ubicat "en mig de". Però no defineix res. Sembla de "perogrullo", però està molt lluny de la seva realitat. 
És un invent, un nom que, consensualment, des de la cultura Europea Occidental del s. XVIII,  ens ha servit per justificar el valor d'altres períodes que, per interessos, ens donen, més còmadament, la mà. 

Fem visió de planejada d'au en el temps. Segles XVIII - XIX, Roma és el gran referent pels estudiosos del moment. 
Roma, com a cultura clàssica, és un precedent de valors artístics i funcionals, estretament lligats amb la base del "nostre" sistema capitalista, que ens agrada tant. L'Estat és l'única "religió" i com a tal mereix tot el respecte. Una idea d'estat actual conformat, com a imitació d'aquell temps. 

Recordem que, els s. XVIII - XIX, van ser la llavor de la formació dels estats nacionals, tal com els coneixem avui. Aquesta repartició "interessada" de la terra, havia de tenir un fil conductor i justificador i, s`havia d'emparar en una estructura que ja havia demostrat la seva eficàcia.

Roma i el Renaixement, a més de ser una cultura urbana, fet que també ens va molt bé, s'ajustaven perfectament a tot allò que es volia inculcar socialment; i principalment, el protagonisme i valor dels diners.

______________________________________________
La consolidació de l'Estat era la directriu principal als s. XVIII - XIX
____________________________________________

Així doncs, allà pel mig, quedava una cosa estranya, un temps amb uns valors diferents, amb un procediment de treball tancat, un món ruralitzat en un 80%, temps feudal, de monarques i senyors de l'antic règim, de monjos, d'enfermetats,  etc.

Aquesta valoració era molt difícil, donat el posat "anti" tot això, dels intel·lectuals del s. XIX.

Els únics que van parar atenció en aquest temps, van ser els romàntics. I, certament, encara van lligar més la troca... pobres meus... cementiris, abadies, amor cortès, princeses, trobadors, ... Tot un plegat de tòpics molt ben embolicats amb un gran llacet vermell.


_____________________________________________ 
L'Edat Mitjana, massa temps, a quedat desnotada i infravalorada. 
______________________________________________


Però si ens posem les "sabates de l'Edat Mitjana", caminarem per molts més espais. 

La universitat, un invent medieval; El primer "hippy" de la història, Francisco d'Asís (tot i que encara no ho sabia). Un boig, tronat segur, però amb uns valors tan particulars, que ja voldríem compartir amb una societat "moderna" actual.

Guda de Weissfauen fue una monja del convento de Weissfauen, en la ciuda de Frankfurt, que trabajó en la copia e iluminación de manuscritos en el siglo XII
  • Guda de Weissfauen va ser una monja del convent de Weissfauen, en la ciutat de Frankfurt, que va treballar en la copia i il·luminació de manuscrits al segle XII. Encara ella, tota xula es va fer un "autobombo" de retrat.

    Bruixes!, aquí farem riure. L'extermini sistemàtic d'aquestes senyores i d'heretges, va ser en temps del magnànim Renaixement, finals s. XV, i ja en temps moderns... no pas a l'Edat Mitjana.  Per contra, a l'Edat Mitjana, les dones disposaven de més "llibertat", i tenien accés a més professions que en els temps considerats "moderns".
    En temps del gloriós Renaixement va ser que TOTES es va decretar de clausura. Pin, pan!



    "Les sabates medievals" ens desmitificarien el tòpic de la terra plana. Fins a Colón, tots "analfaburros".

    Grupo de Santa Ana, María y el Niño Jesús. Museo del Retablo de Burgos

    • Santa Anna (mare de Maria), Maria i Nen Jesús. I què tenim a les manetes...?  Obra s. XIII.

    Doncs tampoc, qualsevol persona formada d'aquest temps, tenia ben clar que la Terra era rodona. Això ja es sabia des dels grecs!

    Una falsa creença, de contemporanis que som, acostumats a tragar. Ja ens interessa, segurament, pensar que som superiors.

    Prejudicis que ens fan pensar o més aviat, no pensar. L'Edat Mitjana és molt diferent de com s'hi han empenyorat en fer-nos veure. I més encara dels records que tinc, dels llibres que vaig estudiar.


    Parlem d'arquitectura? No em pot passar pel cap una arquitectura més funcional que el gòtic, dacord Corbusier, poder...  Però, quins arquitectes més presumptuosos i presumits, dels elements que conformen l'estructura de les seves obres gòtiques. 

    (Per cert, art gòtic, ve dels visigots, bàrbars que van "enderrocar" l'estructurat i fantàstic món romà. Els visigots també eren mal mirats, per dolents!. Aquell art, no podia tenir altre nom... l'Àrt dels "bàrbars" gòtics").

    L'Art musulmà. La Mesquita, amb quatre elements primaris constructius, el que van arribar a fer.

    Altre grup de "medievals", visió que encara comparteix bona part de la societat, i que donaria espai per un altre cafè.



    Conclusions de cafè... fàcils:  "Busquem les sabates?".


    Font:
    Luz sobre a Idade Média  Régine Pernoud
    Para Acabar Con La Edad Media  Régine Pernou


    No hay comentarios:

    Publicar un comentario