El mite de Cal·listo
Dies de calor, de molta calor, ens aquests dies de juliol. Temps que convida a sortir, només a la nit, i aprofitar a mirar cap al cel. És el màgic moment de fer memorables, els petits punts lumínics que ens saluden des de l'espai i observar-los, amb un pessic de visió poètica.
Ara per ara, per nosaltres i pel frenètic ritme diari que portem, els estels són simplement això, petits punts de llum molt llunyans, però va haver-hi un temps, on la seva rellevància era tan gran, reconèixer les constel·lacions i les imatges que anaven associades a elles, era tan important, com per nosaltres identificar els senyals de tràfic per circular, en el nostre dia a dia.
Les constel·lacions formaven part del sistema de navegació més fiable i infal·lible a la nit, i saber llegir-les era vital, fins al punt de poder donar mort a tot el grup, si erraves com a guia de navegació.
Els noms donats a aquestes associacions d'estels, no era més que un intel·ligent sistema mnemotècnic, pel qual fos fàcil recordar la referència i distància envers un altre punt.
Tot un plegat de noms grecs, romans i àrabs, arribats fins als nostres dies. Això ja ens acota el cercle històric, donant peu a la rellevància i protagonisme del moment històric.
Però de mites hi ha per fer un nou blog!, poder en un altre moment... ara, per ara, us convido a conèixer a Cal·listo, tot i ser nom d'home per nosaltres, en temps de grecs i romans, era un nom femení, concretament d'una nimfa dels boscos.
De segur molts em sentit parlar d'ella, però amb el seu sobrenom, com és més coneguda: l'Osa Major.
Trobar-la és molt fàcil, només has de saber trobar el Nord. Sembla un brillant carro amb cua llarga.
El punt poètic dels déus de l'Olimpi, ens ho explica Hesíode s. VIII a. C i que acabaria de modelar Ovidi, al seu llibre Metamorfosis, vers el 29 d.C.
Aquest darrer poeta romà ens explica que Diana (l'Artemisa grega), juntament amb les seves nimfes, es preparaven per donar-se un bany al riu. Cal·listo, prudent de no mostrar el seu avançat estat de gestació, ja que totes les nimfes seguidores de Diana havien de ser verges, no es volia treure la roba. Però no ho va poder amagar per molta estona, donant peu a la ira de Diana.
La diosa olímpica la va expulsar i li retirar la seva protecció. Va entrar en escena la gelosa Hera, esposa de Zeus, intuïnt d'on venia aquest embaràs i la transformar en una osa. Artemis o Diana, deesa de la caça, la va matar.
Ara per ara, per nosaltres i pel frenètic ritme diari que portem, els estels són simplement això, petits punts de llum molt llunyans, però va haver-hi un temps, on la seva rellevància era tan gran, reconèixer les constel·lacions i les imatges que anaven associades a elles, era tan important, com per nosaltres identificar els senyals de tràfic per circular, en el nostre dia a dia.
Les constel·lacions formaven part del sistema de navegació més fiable i infal·lible a la nit, i saber llegir-les era vital, fins al punt de poder donar mort a tot el grup, si erraves com a guia de navegació.
Els noms donats a aquestes associacions d'estels, no era més que un intel·ligent sistema mnemotècnic, pel qual fos fàcil recordar la referència i distància envers un altre punt.
Tot un plegat de noms grecs, romans i àrabs, arribats fins als nostres dies. Això ja ens acota el cercle històric, donant peu a la rellevància i protagonisme del moment històric.
Però de mites hi ha per fer un nou blog!, poder en un altre moment... ara, per ara, us convido a conèixer a Cal·listo, tot i ser nom d'home per nosaltres, en temps de grecs i romans, era un nom femení, concretament d'una nimfa dels boscos.
De segur molts em sentit parlar d'ella, però amb el seu sobrenom, com és més coneguda: l'Osa Major.
Trobar-la és molt fàcil, només has de saber trobar el Nord. Sembla un brillant carro amb cua llarga.
El punt poètic dels déus de l'Olimpi, ens ho explica Hesíode s. VIII a. C i que acabaria de modelar Ovidi, al seu llibre Metamorfosis, vers el 29 d.C.
Aquest darrer poeta romà ens explica que Diana (l'Artemisa grega), juntament amb les seves nimfes, es preparaven per donar-se un bany al riu. Cal·listo, prudent de no mostrar el seu avançat estat de gestació, ja que totes les nimfes seguidores de Diana havien de ser verges, no es volia treure la roba. Però no ho va poder amagar per molta estona, donant peu a la ira de Diana.
 |
| Diana y Calisto. Rubens, Pedro Pablo. Museo del Prado |
La diosa olímpica la va expulsar i li retirar la seva protecció. Va entrar en escena la gelosa Hera, esposa de Zeus, intuïnt d'on venia aquest embaràs i la transformar en una osa. Artemis o Diana, deesa de la caça, la va matar.
Zeus, qui havia estat el causant de l'embaràs de Cal·listo, ja que havia adoptat la forma de Diana, per aprofitar la benevolència de la nimfa, amb qui sí que accediria a mantenir relacions, s'apiadar i la transforma en la constel·lació de l'Osa Major.
Fonts:
DICCIONARIO DE MITOLOGIA GRIEGA Y ROMANA
. Pierre Grimal
El Rincón de Maite. Maria Teresa García Pardo
No hay comentarios:
Publicar un comentario