Monestir de Sant Llorenç del Munt
Coordenades: 41°38'28.4"N 2°01'04.4"E
El Monestir de Sant Llorenç del Munt a Matadepera, Terrassa, dóna marge per fer tot un seguit de publicacions.
Aquesta primera està destinada a l'apunt i context històric. Un breu marc que pretén escalfar motors, emmarcar la realitat del seu moment i entendre el motiu de la seva fundació.
Aquesta primera està destinada a l'apunt i context històric. Un breu marc que pretén escalfar motors, emmarcar la realitat del seu moment i entendre el motiu de la seva fundació.
Primera Part: Apunts d'aproximació al contex històric.
Explicar la història d'aquest monestir és digne d'una pel·lícula Netflix. Particularment, penso que cap director de cinema, encara, no s'ha adonat del material cinematogràfic condençat que conté.
Les primeres fonts escrites semblen datar dels s. X - XI però, si fem de dectectius intuitius de la història i obrim tots el sentits, ens adonarem que com tot a la vida, les coses no surten com bolets!. Sempre hi ha un abans, un després i una causa motivadora.
Una "trinitat" del bon historiador, que ens fa anar més enllà de la documentació existent.
Afinem doncs holísticament la mirada, observem amb els ulls que absorbeixen tots els sentits i ens transportem en un temps d'invasions i inestabilitat social, per tot home i tota dona en general, però molt especialment per la religió catòlica a la Catalunya medieval, en trobar-se amb la competidora.
 | |
| Sant Llorenç del Munt Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842 Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico |
No va ser pas una casualitat, que es fes un important passadís pel mig de la Península per a l'islam, en el mateix moment que la monarquia visigòtica feia aigües per tot arreu. La història va jugar la seva partida i l'esfondrament dels visigots era una realitat vers aquesta nova cultura dominant. Uns nous vinguts amb unes actituds més comercials i amb importants dots diplomàtics. Parlem de la realitat de l'any 711.
El resultat d'aquesta irrupció va ser variat, tot depenen de l'actitud que mostrava l'invadit en qüestió. Aquelles ciutats, i tornem a Catalunya, que no oferien resistència, simplement tant els hi era pagar impostos a visigots com a àrabs, van continuar amb la seva mateixa dinàmica, religiosa, cultural, laboral, etc., com havien anat impartit fins al moment. Però aquells rebels, com Tarragona, Mataró o Empúries, eren durament castigats.
El cas d'Empúries, concretament va ser devastador, no va aixecar cap mai més com a població.
La força islàmica va continuar amb la seva dinàmica d'invasió territori amunt, travessant els Pirineus i tocant a les portes dels regnes carolingis veïns, al territori franc. Però, arribats a la ciutat de Poitiers, l'any 732, el seu passeig per les Rambles va tocar fi.
______________________________________________________________
Històricament es parla de la famosa Batalla de Poitiers, de la mà de Carles Martell (del seu nom la dinastia dels carolingis), com el punt que donar fi a l'expansió àrab, però personalment penso que els àrabs van pensar que ja tenien prou i, molt probablement, els mateixos van pendre la decisió d'arribar a algun tipus d'acord més solvent i lucratiu.
______________________________________
Abans ningú es posi les mans al cap, davant aquesta afirmació, la baso en la realitat de la "Marca Hispànica". Una extensió territorial, pactada, i recalco pactada, que feia límit entre les dues grans potències del moment; àrabs vs carolingis. Així doncs, penseu en una realitat a els pressingcat, d'allò més teatral.
L'extensió natural d'aquest límit era el riu Llobregat, kms amunt o avall, per tenir una visió general i conjunta de l'emplaçament.
Aprofito ara, per donar a conèixer a qui no ho sàpiga, que justament en aquest moment, es va donar lloc a la formació dels comtats catalans, vers s. VIII. En un principi, i com era de sentit comú, sota vassallatge carolingi per part d'un marqués català, però que temps després, el seu caminar va ser independent del territori franc, ja que els pactes de protecció suscitat entre uns i d'altres era ja caducats.
↜↝
Ara sí tenim ingredients per fer un bon brou! Tornem al marc geogràfic de la Marca Hispànica, que ja sabem que és.
Els preàmbuls de la realitat que els tocava viure era inestable, per tant les comunitats religioses poderants del moment, no tenien molt clar si acabarien sota aquella frase mítica a lo Narcos, de: plata o plomo?
 |
| Conjunt Seu d'Ègara. Iglésies de Sant Pere. |
La destrucció de la Seu d'Ègara, ca s.VIII, i de les seves edificacions romànic-visigodes, propiciaven uns auguris no massa bons pel veïnat.
Per tant, aquest "diplomàtic" pacte tenia els seus moments de respecte o de inestabilitat. Segons l'emirat o califa del moment, així com les ínsules expansives de sends rivals, les guerres eren constants.
 |
| Conjunt Seu d'Ègara. Iglésies de Sant Pere. |
És doncs, en aquest context d'inestabilitat i de realitat bèl·lica, que els habitants d'Ègara s'arrepleguessin pels límits elevats de la ciutat i que, la comunitat de benedictins de la Seu, vers el s. IX, busqués refugi en aquests paranys, donant fundació a un petit espai que, temps després, definiria el monestir tal com el coneixem.
Fonts:
La Seu d'Ègara. Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.
Imatge portada: Monestir Sant Llorenç del Munt
