miércoles, 1 de enero de 2020

Església de Sant Vicenç de Sarriera (Verders) - Sabadell

L'Església de Sant Vicenç de Sarriera (Verders).

L'Església que va sobreviure a la inundació, l'arca de Sabadell.


Església de Sant Vicenç de Sarriera - Absis
La construcció en 1963, del pantà, diguem embassament de Sau a Osona, com a terme més idoni (per tal d'establir la diferència entre l'ordre natural i l'artificial) representà una veritable obra magna del moment. Una combinació magistral d'arquitectura, enginyeria i indústria. Però amb la impactant destrossa de cases, camins, conreus, fàbriques, records i, com no, patrimoni. 

Un "poti-poti" de poc valor per la fulgurant maça de la dictadura, vers una sempre indefensa població.
De la realitat històrica i valor testimonial que representava aquest espai -es van trobar jaciments prehistòrics, d'uns vint mil anys d’antiguitat- sembla que, com ens tenen habituats, és més interessant tapar que investigar.

Però tornant al tema de què realment voldria parlar, l'Església de Sant Vicenç de Sarriera va concedir, el que he pensat definir de collita pròpia, com un indult pòstum.    

El ressò mediàtic i periodístic del moment, semblava voler ser el guanyador de les indulgències més merescudes. Un vel de fumera, que es possava la màscara més sinistra, pintada de colors festius.
El No-do feia gala d'un vistoriós documental paternalista, amb el semblant del que sempre ho fa tot bé.

L'Església de Sant Vicenç de Sarriera, durant uns anys de sequera, va deixar veure el seu esquelet. És doncs que, el 1973, sota mecenatge de la poderosa Caixa d'estalvis de Sabadell, la més longeva de Catalunya en el seu moment, es va proposar realitzar el trasllat, pedra a pedra, d'aquesta església al que seria el seu nou enclau, al bosc de Can Deu.

El projecte no es va fer amb la cura necessària i la proesa va quedar a mig fer. La pujada del nivell de l'aigua, mal calculat, va fer abandonar la recollida de pedres abans acabar tota la feina, havent de suspendre el desmuntatge. La part inferior dels murs i un cos lateral, es van quedar in situ.
Per més inri, una part dels carreus es van haver de traslladar amb barques, una d'elles, per excés de pes, va naufragar. Donant per perduda, per sempre, una important part del material original.

Original. Font Coses del Vallès
El que podem veure és una reconstrucció, em ve de gust de dir, una maqueta escala 1:1.

Si parem atenció l'actual imatge, de la original és diferent.
La teulada, el frontal i la part posterior, la finestra superior, ni tan sols hi ha una alineació certa entre elles.  Sembla una poca-soltada amb mals de caps, en aquest intent de resurrecció.

Actualitat façana est

La història d'aquesta església està lligada al Monestir de Sant Pere de Casseres, castell fins aquell moment.

Imatge interior actual

La realitat dels seus dos noms, respon a les diferents funcions al llarg del temps, en la vida d'aquest edifici. La primera esdevé de la necessitat de donar cobertura litúrgica a població de la demarcació del monestir. Per aquesta funció es va fer erigir l'edificacio, al s. XI. És doncs, Sant Vicenç de Sarriera o Sa riera. 

Però seria, vers el s. XVI, degut al davallament de la població per epidemies, concretament en el 1572, que l'edifici es destinaria com a magatzem de la casa de pagès propera, Mas Verders, esdevenint també seu aquest segon nom.

↫↬ 
Un intent de prerromànic, un arca de Noé a Sabadell, li podem dir com més us agradi, però tota una veritable curiositat.
 

Fonts:

El Dia de Sabadell - El NoDo de Sant Vicenç de Verders, a Can Deu, es fa viral
Senyalització Patrimoni Sabadell  
Art medieval.net