Cal Jan de Vacarisses
 | ||||
| Cal Jan de Vacarisses |
Al límit nord-occidental de Vacarisses, tot just on el terme de Vacarisses fa frontera amb Bages, hi ha la casa de pagès, o més aviat, les ruïnes del que debia ser aquesta casa, dita: de Cal Jan.
L'edifici que testimoniem és de mitjans del s. XVIII, amb petites remodelacions posteriors, durant el s. XIX i també el XX, fins al seu abondanament. Tot i això, les fonts documentals, parlen de l'existència d'una primera residència vers el s. XVI.
L'estat de la construcció en el 2010, quan es va fer l'inventari patrimonial de Vacarisses i es va catalogar aquest edifici, l'emissor de l'estudi, ja feia ressalt en la dolenta conservació i el perill d'esfondrament de la teulada.
↫↬
Una evidència que, la passada borrasca Gloria (gener 2020), ha fet real. La totalitat de la teulada i el bigam ha cedit, arrossegant tots els paviments de les plantes primera i baixa.
Afortunadament ningú va pendre mal.
L'actual propietari, que va adquirir el mas i terrenys, farà uns set anys, m'explica que tenia un projecte en marxa per tal de reforçar estructuralment l'edifici, però per problemes burocràtics, no li van deixar fer endavant. Ara, tristament, insalvable.
La història d'aquest edifici té un primerenc nom, cal March. Les fonts documentals ens parlen d'una carta de precària, datada el 1514. Un document de pràctica comuna, a la baixa edat mitjana i a temps modern, on el propietari cedia l'usdefruit de les terres i/o residència, per temps determinat, a un pagès, a canvi d'un cens.
Sota nom "lo bosch (el bosc) del mas March", el propietari cedia a Pacià Oliva, pagès de Monistrol de Montserrat.
Paciò Oliva n'era posseidor del mas, que tenia un casal i terres amb
vinya, prats, boscs [...] i estava situat al costat de la riera de Marà,
antigament anomenada de "Cellent". Diba.
Serà vers el s. XVII que esdevé propietat de mas Estarrós. Joan Llobet, conegut amb l'àlies d'Estarrós, serà el propietari que donaria nom a la urbanització de Castellbell i el Vilar (Bages), de A(e)starrós -com sempre, l'època de l'autarquia va fer la seva particular llicència en la llengua catalana-.
Al s. XVIII, els terrenys que envolten la casa sembla estar força parcel·lats. I és, concretament, el 1745, després de passar per diferents propietaris que, en Joan Moliner, possiblement qui li dona el sobrenom de cal Jan a l'edifici i terreny, és qui va edificar-hi una casa. És doncs, que entenem, que la casa primera havia desaparegut o s'havia refet.
Aquesta construcció, de dimensions petites i modestes, és la tradicional edificació de dos cossos catalana, d'ample consuetud constructiva, vers els s. XIV - XVIII.
Els murs exteriors erigits en maçoneria enlluida amb vestigis de calç blanca, les cantonades de pedra escairada i de majors dimensiones, murs interns, estructurals, que conformen el seguit de plantes iguales. Concepció arquitectònica de dos cossos i soterrani. També podem veure el que possiblement van ser unes petites golfes.
 |
| Façana principal. |
L'accés és donat per una terrassa enfocada al sud, on hi ha la façana principal, molt austera. El marcatge de la senzilla porta i de les petites finestres és amb la tradicional llinda de pedra.
Els vanos oberts a façana, marquen un seguit tradicional. Dreta: porta d'accés i balcó a la primera planta; Esquerra: petites finestres a les estances més privades.
 |
| Estat del rebost. |
Només entrar, accedíem a la cuina-menjador. Davant la porta, el rebost i a la nostra dreta, el que va ser un forn. Una petita porta de ferro, n'és testimoni. L'annex exterior, on s'ubicava el cos del forn, està totalment derruït i n'és inexistent.
Des de l'espai de la cuina arranquen, al fons-dreta, les escales que pujaven a la planta primera.
Avui, donat l'estat, només podem intuir les possibles divisions de les estances.
Del forjat que conformava les habitacions i diferents estances, només resten els marcatges en negatiu, d'on posicionaven les bigues. Han caigut, taulada i primera planta, completament.
Encara podem veure algunes de les finestres de fusta obertes. Com la petita finestra, de la primera planta, que donava al pati d'accés.
L'estructura dels perfilats de la teulada, ens deixa veure el que era una coberta a dos vessants, feta amb teula àrab.
 |
| Estances obertes a la façana. |
Accedim al soterrani, per una estreta escala. Aquesta part de la casa manté la divisió en dos blocs que hem vist en tota l'edificació.
Un mur estructural divisor, separa i fa la partició de la casa en dos blocs i, en aquest espai, conforma dues tradicionals voltes per coberta, encara dempeu.
En un dels cossos hi ha un espai destinant, amb tota probabilitat a la fermentació o conserva d'aliments.
 |
| Escales d'accés al soterrati. |
Una gerra ceràmica, sorprenentment, encara intacta, en la seva originària posició, testimonia l'activitat d'autoabastiment a la casa en aquests productes. Com seria una activitat amplament practicada a l'època.
 | |
| Gerra testimoni de l'activitat a la casa. |
A la part de fora de la casa, a tocar el
mur de ponent, hi ha els vestigis d'una tina. En el nostre cas un cub
quadrat. Només podem veure les parets enrajolades, ja que tota la seva
estructura, desgraciadament, s'ha perdut.
 |
| Vestigis del cub. |
Les edificacions annexes actuals, un petit paller i l'estructura de sota terrassa, són de nova construcció. Espais edificats en funció i necessitat dels nous propietaris i vers l'activitat que hi exerceixen. Actualment un espai d'hípica i pupil·latge d'aquests preciosos animals.
També destacar, la barraca de pedra seca de cal Jan. Catalogat dins l'inventari patrimonial.
 |
| Barraca de pedra seca. Cal Jan. L. Carpio. |
Molt
agraïda a l'Òscar, propietari amb la seva dona Sílvia, del centre
d'hípica de Cal Jan. Molt amable en tot moment, m'ha ensenyat i
explicat el preciós espai, el qual mantenen amb molt de sacrifici i
estima, donada la realitat d'abocador il·legal que van trobar en
adquirir-ho.
 |
| Cap vespre. Cal Jan de Vacarisses. |
Fonts i agaïments.
Un segon fort agraïment a la incombustible Laura, que sempre diu sí a les propostes (no sempre amb gaires garanties de
seguretat vital).
- Diba patrimoni
- Fitxa tècnica. Memòria patrimonial de Vacarisses.
- Valls Pueyo, Joan. 1996. Balcó de Vacarisses. 332
