El tunel secret del Castell de Vacarisses

Entre la memòria i el mite: la llegenda del túnel subterrani del Castell de Vacarisses

 

A Vacarisses, un poble emmarcat pels relleus trencats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, hi circula una llegenda tan antiga com persistent: la del túnel subterrani que uniria el Castell de Vacarisses amb la Torrota, una torre de guaita situada estratègicament en un turó proper. Aquesta història, transmesa de generació en generació, combina el pes de la memòria oral amb el misteri que envolta els vestigis medievals del municipi.

  

Imatge noctural del Castell, actual Biblioteca

El Castell de Vacarisses, documentat des de l’any 1001, ha estat un element central en la configuració històrica del poble. Restaurat i reconvertit en biblioteca municipal, conserva encara la seva estructura imponent. La llegenda situa sota aquest edifici un passadís excavat a la roca que conduiria, de forma secreta, fins a la Torrota. Aquest túnel hauria servit, segons la tradició, com a via d’escapament per als senyors del castell o com a connexió tàctica per vigilar el territori des d’un punt elevat.

Tot i la força d’aquesta narració en la memòria col·lectiva local, cap intervenció arqueològica no n’ha confirmat l’existència. Però la manca de proves materials no n’elimina el valor: el relat forma part d’un ric patrimoni immaterial que ajuda a entendre com una comunitat interpreta i dona sentit al seu entorn.

 

La Torrota: vigilància i paisatge

La Torrota, d’origen romànic i datada entre els segles X i XI, presenta una estructura de planta circular típica de les torres de guaita medievals. Amb vistes àmplies sobre la plana vallesana, aquest element arquitectònic estava destinat a la vigilància i comunicació visual, encaixant perfectament en un sistema defensiu que hauria pogut complementar-se amb el castell.

 

Torrota de Vacarisses. Imatge: J.Morera

 

El fet que la llegenda uneixi aquests dos punts reforça la idea d’un territori pensat i articulat en funció de les necessitats de defensa i control, tot i que la realitat física del túnel segueixi sense confirmar-se.

 

Finestra del Castell. Imatge J.Morera

Avui dia, una ruta senyalitzada permet als visitants seguir aquest trajecte llegendari entre el castell i la Torrota. Aquesta experiència no només ofereix una passejada en plena natura, sinó també una oportunitat per reflexionar sobre com el paisatge, l’arquitectura i la narració oral poden entrellaçar-se i enriquir la comprensió del territori.

Més enllà de la seva possible veracitat, la llegenda del túnel de Vacarisses ens parla de la relació entre espai i memòria, entre passat i identitat local. Aquest tipus de relats no només fan més atractius els elements patrimonials, sinó que també ofereixen claus per interpretar-los des d’una perspectiva més humana i simbòlica.

Vacarisses ens recorda, així, que la història d’un lloc són les pedres i, també, les paraules que l'envolten.

 

Cup del Castell, actual Biblioteca. Imatge J. Morera

 

 

 

Fonts

Ajuntament de Vacarisses. (s.d.). El Castell de Vacarisses.

Institució Catalana d’Història Natural. (2003). Vacarisses: patrimoni i natura. Barcelona: IEC.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (s.d.). Torrota de Vacarisses. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Junyent, E. (1984). Els castells catalans. Barcelona: Edicions 62.

Llobet i Portella, T. (2008). Llegendes del Vallès Occidental. Sabadell: Farell Editors.

Subiranas, J. (2005). Arquitectura medieval del Vallès: torres i castells. Terrassa: Edicions CECOT.