L’estació de Vacarisses: la porta de ferro a Can Serra
Entre roques vermelloses, pinedes i vistes imponents a Montserrat, l’estació de tren de Vacarisses s’encaixa com una peça discreta però clau del territori. Situada al veïnat de Can Serra, aquesta parada de la línia R4 de Rodalies no només és un punt de pas, sinó un testimoni viu de la transformació del paisatge, la mobilitat i la vida rural del Vallès Occidental.
![]() |
Estació de Vacarisses |
Un baixador que obrí camí
A finals del segle XIX, l’arribada del ferrocarril va suposar un canvi radical per a Vacarisses, un municipi tradicionalment agrícola i dispers, format per masos i petits nuclis. En aquell moment, la instal·lació original no era una estació com la coneixem avui, sinó un baixador senzill, pensat per facilitar el pas i la parada puntual dels trens en aquest indret.
Aquesta estructura modesta formava part de la línia Barcelona-Manresa, que havia començat a funcionar a mitjans del segle XIX, però la presència d’una parada en aquesta ubicació obria la porta a futures transformacions. El baixador de Vacarisses, situat a l'actual urbanització de Can Serra, es va posar en servei el 5 de novembre de 1898 per la "Compañía de los Caminos de Hierro del Norte", després de llargues reivindicacions per part de l'Ajuntament de Vacarisses. Inicialment, comptava amb una sola via i una andana.
L’especulació que transformà el baixador en estació
Durant el segle XX, en plena febre urbanitzadora, el baixador va passar per una transformació essencial. Tal com explica Edu Martín al seu llibre Vacarisses: un poble, dues estacions (2014), aquesta parada es va transformar en una estació completa vinculada a un projecte de promoció immobiliària: la urbanització de Can Serra.
Més que atendre una necessitat social o industrial ja consolidada, la construcció de l’estació tenia un objectiu clarament especulatiu: revaloritzar els terrenys de l’entorn i atreure possibles compradors per a les parcel·les residencials que s’oferien. La promesa era la d’una vida tranquil·la enmig de la natura, amb la comoditat d’una connexió ferroviària directa amb Barcelona i Manresa.
Tot i aquesta ambició, la urbanització va créixer lentament, amb una ocupació intermitent i uns serveis que tardarien dècades a consolidar-se.
La paradoxa de Vacarisses és que, malgrat donar nom a l’estació, el nucli històric del poble es troba a més de tres quilòmetres de distància. Això ha propiciat una identitat pròpia per a Can Serra, que ha crescut al voltant de la via com un barri amb una relació estreta amb el tren. Una estació que, sense tenir l’origen industrial d’altres punts de la línia R4, ha estat clau en l’articulació del territori i la transformació del seu paisatge humà.
Amb el temps, Can Serra ha anat prenent forma com a nucli residencial estable. L’estació, per la seva banda, s’ha anat adaptant a les necessitats modernes de mobilitat. Una de les intervencions més rellevants ha estat la construcció d’una passarel·la elevada amb ascensors, que permet connectar amb seguretat les dues andanes. Aquesta estructura no només facilita l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, sinó que també ofereix una vista panoràmica sobre el paisatge natural que envolta l’estació.
Arquitectura funcional i paisatge evocador
L’edifici actual de l’estació és una construcció rectangular, de planta baixa i primer pis, amb una teulada plana i una arquitectura ferroviària característica: línies senzilles i un disseny simètric, pensat per a una funció clara i pràctica.
Des de les andanes, es poden contemplar paisatges imponents: el torrent de les Vendranes, les formacions rocoses de conglomerat i, al fons, la presència majestuosa de Montserrat. Aquest contrast entre ferro i natura fa que l’estació sigui un espai carregat de significat per a excursionistes, viatgers i veïns.
![]() |
Imatge: J.Morera |
Una memòria que cal conservar
Malgrat la seva discreció, l’estació de Vacarisses forma part del paisatge patrimonial del transport a Catalunya. Els esdeveniments tràgics —com el descarrilament del 2018, que hi va deixar una víctima mortal— també han reforçat el vincle emocional entre la població i aquest espai. Conservar-ne la memòria és una manera de reconèixer la seva importància en la història quotidiana del municipi.
![]() |
Imatge: J.Morera |
Veus de l’andana: records i anècdotes de l’estació de Can Serra
“El tren ens ha salvat la vida més d’una vegada”
Sílvia R., estudiant, filla de Can Serra
“Els meus pares no tenien cotxe, i si no hagués sigut per l’estació, jo no hauria pogut estudiar a Terrassa. Cada matí, amb fred, boira o sol, baixava al tren. A vegades només hi érem dues persones a l’andana. Aquell silenci m’ha quedat gravat.”
“Veníem a passar el cap de setmana, però la tornada era una aventura”
Àngels i Carles, antics propietaris d’una segona residència
“Als anys 70, vam comprar una parcel·la a Can Serra com a casa d’estiu. Ens agradava molt perquè podíem venir en tren des de Sants. Però recordo que, si perdíem el de les 18.40h el diumenge... havíem d’improvisar: trucar algun veí, o fins i tot demanar que ens baixessin a Terrassa!”
Cronologia de l’estació de Vacarisses – Can Serra
-
1859: S’inaugura el tram ferroviari entre Terrassa i Manresa, però Vacarisses no disposa d’estació pròpia. Els veïns han de desplaçar-se a estacions veïnes com Olesa de Montserrat per agafar el tren.
-
1894: L’Ajuntament de Vacarisses aprova la construcció d’un baixador al municipi.
-
5 de novembre de 1898: S’inaugura oficialment el baixador de Vacarisses, ubicat a la zona de Can Serra, a uns 2 km del nucli urbà.
-
1910-1920: Es duu a terme el desdoblament de la via entre Terrassa i Manresa, modificant la configuració inicial del baixador de Vacarisses.
-
Agost de 1928: S’electrifica la línia entre Barcelona i Manresa amb tensió de 1.500 volts en corrent contínua.
-
1941: La línia i l’estació de Vacarisses passen a dependre de RENFE.
-
Mitjans dels anys 1990: S’eleven les andanes a una alçada de 0,68 metres respecte al carril, en una longitud equivalent a un cotxe, per facilitar l’accés als trens.
-
2005: L’estació passa a formar part d’ADIF.
-
20 de novembre de 2018: Un tren de la línia R4 descarrila entre les estacions de Vacarisses i Vacarisses-Torreblanca a causa d’una esllavissada de terres provocada per fortes pluges.
-
2019-2020: Es realitzen obres de millora de l’accessibilitat a l’estació, que inclouen l’elevació de les andanes i la construcció d’un nou pas superior amb escales fixes i ascensors a cada andana.
-
Agost de 2022: S’inicien les obres de construcció d’un nou pàrquing a l’estació de Can Serra, amb capacitat per a quinze cotxes i sis motos, per millorar la seguretat viària i l’ordenació dels vehicles estacionats.
Fonts
Ajuntament de Vacarisses. (s.d.). Planejament urbanístic i ordenació del territori.
Font, A. (2012). Urbanització dispersa i sostenibilitat al Vallès Occidental: evolució i reptes. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). (s.d.). Vissir3 - Visualitzador de geoinformació. https://www.icgc.cat
López, M. (2003). Ferrocarrils de Catalunya: història del tren a la regió central. Manresa: Zenobita Edicions.
Martín, E. (2014). Vacarisses: un poble, dues estacions. Barcelona: Ediciones La Revista de Vacarisses.
Rodalies de Catalunya. (s.d.). Estació de Vacarisses – Informació de servei i accessibilitat. Renfe.
Solà-Morales, M. (1997). La ciutat de la dispersió: quaderns de debat urbanístic. Barcelona: COAC.
Suriñach, J., & Gallego, J. (2005). Crecimiento residencial disperso y movilidad: el caso de Cataluña. Instituto de Estudios Territoriales – Generalitat de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario