Comença la investigació
Procés 5504 – Batllia Reial de Terrassa fulls del 1 al 9
 |
Procés judicial de la Batllia Reial de Terrassa. Més de cinc segles després, aquest document continua conservant la veu dels seus protagonistes.
|
Anno Domini...
Així comença aquest procés judicial. Les primeres paraules són en llatí, però de seguida el document canvia de llengua i apareix el català dels nostres avantpassats. Un català diferent del d'avui, però prou viu perquè, cinc segles després, encara puguem sentir la veu de les persones que hi van declarar.
Aquest document ens descobreix una curiositat que sovint sorprèn: no està escrit en castellà. En aquella època, els notaris i els tribunals de Catalunya escrivien habitualment en català, mentre que el llatí es reservava per a l'inici dels documents i les fórmules més oficials. El castellà no es va començar a imposar a l'administració fins després del Decret de Nova Planta, l'any 1716.
El català que hi llegim és diferent del d'avui. Hi apareixen paraules com lo, dix, ab o e, però, si ens hi fixem bé, encara podem reconèixer la llengua que parlaven els nostres avantpassats fa més de cinc segles.
Lo Samuel Cellers, ville de Terrassa, jurà per manament... "Interrogat, dix..."
Hi ha paraules que es repeteixen diverses vegades. Per exemple podem distingir amb força probabilitat: ferm / ferma; casa; persona; veure; anar; dix; camí (a la part inferior podria ser aquesta paraula)..., això, només convida a pensar que el tribunal intenta reconstruir uns fets.
També apareix un nom femení, Johana, però encara no podem assegurar si és testimoni, víctima o simplement una persona esmentada. Si la lectura es confirma més endavant, seria molt interessant, perquè indicaria que en els fets també hi intervé una dona.
 |
Fragment de la imatge 4 de 12. A la meitat de la pàgina apareix una gran rúbrica. Això vol dir: Final d'un testimoni. Aquesta mateixa formula és la que veurem en gran part del document. |
Aquesta pàgina i les deu següents, no contenen la resolució del conflicte. Conté veus diverses. Les veus de testimonis que, fa més de cinc segles, compareixeran davant la justícia i expliquen el que saben. L'escrivà anota pacientment cada resposta. No escriu una història; escriu un testimoni. Però, llegides avui, aquestes línies ens permeten reconstruir petits fragments de la vida quotidiana: persones que entren i surten d'una casa, camins que uneixen masos, paraules pronunciades sota jurament i una comunitat que intenta esbrinar què va passar realment.
 |
| Els documents ens expliquen el passat. El paisatge encara el conserva. |
Una reflexió com a historiadora
Aquest és el tipus de document que més m'agrada perquè ens allunya dels grans esdeveniments i ens acosta a la vida quotidiana. No llegim les paraules d'un rei ni d'un noble, sinó les d'una persona corrent que compareix davant la justícia i intenta explicar, amb la seva memòria, uns fets concrets.
És precisament aquí on els processos judicials esdevenen una font extraordinària. Ens permeten escoltar veus que gairebé mai apareixen en altres documents medievals: pagesos, veïns, dones, testimonis o oficials locals. Gràcies a ells podem reconstruir no només un conflicte, sinó també la manera de parlar, de relacionar-se i d'entendre la justícia en aquella època.
Link: Procés judicial Pere Cardús (II) ... en breu
Fonts
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5588 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5588). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5504 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5504). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Arxius en Línia. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat