La justícia medieval davant del crim
Procés 5588 – Batllia Reial de Terrassa
Quan pensem en un procés criminal del segle XVI, és fàcil imaginar un judici que acaba amb una sentència. Però la realitat era molt més complexa.
Després d'haver reconstruït, a través dels testimonis, la seqüència de l'assassinat de Pere Cardús, els documents canvien de to.
En els fulls 16-21 del procès 5588 hi ha un canvi clar de naturalesa documental. Les declaracions deixen pas a escrits jurídics, procuradors, doctors en lleis i fórmules pròpies del procediment. És el senyal que la investigació dels fets ha entrat en una nova etapa.
En aquesta part del procés apareixen repetidament termes com remissio, absolutio i altres expressions jurídiques que indiquen que els acusats intentaven obtenir un benefici legal. Tanmateix, hi ha un detall molt significatiu: no conservem la carta de remissió reial, si més no, no apareix en els documents consultats.
Si aquesta s'hagués incorporat íntegrament al procés, esperaríem trobar les fórmules solemnes pròpies de la Cancelleria Reial, estructures semblants a:
Nos Carolus...
o
De gratia speciali...
o
Remittimus...
o
Mandamus...
Aquestes fórmules, però, no apareixen en els documents que hem analitzat.
Això ens porta a una conclusió molt interessant. El que conservem no sembla ser la concessió de la remissió o la sentència, sinó el procediment judicial que la precedeix o que n'havia de validar l'eficàcia. En altres paraules, estem assistint als passos previs perquè aquella gràcia reial pogués produir efectes dins del procés criminal.
Aquesta distinció és important. La remissió reial no era un simple perdó automàtic. Formava part d'un procediment jurídic en què intervenien batlles, procuradors, juristes i altres oficials de la justícia. Els documents que tenim davant mostren precisament aquest engranatge institucional: escrits, al·legacions i actuacions destinades a donar forma legal a una decisió que, molt probablement, s'havia de resoldre fora de la mateixa Batllia. Les gràcies i remissions reials constituïen un instrument extraordinari de la justícia de la Corona i seguien un procediment formal dins l'administració reial.
 |
Així doncs, sabem què va passar amb Pere Cardús. Sabem qui van ser els acusats. Els expedients també ens mostren que el cas no es va tancar amb la investigació del crim, sinó que va continuar recorrent els camins de la justícia.
Tanmateix, la documentació conservada no ens permet conèixer encara el desenllaç definitiu. Els documents s'interrompen just quan el procediment entra en una nova fase, i és precisament aquest silenci el que converteix la investigació en un nou repte apassionant.
La resposta no es troba en aquests expedients, sinó en algun altre registre que encara espera ser localitzat. Perquè, als arxius, una història no sempre s'acaba quan s'acaba un document. De vegades, només continua en un altre lloc, esperant que algú en reprengui el seu fil.
Link capítol anterior: Procés judicial Pere Cardús de Vacarisses (III)
Link capítol posterior: Procés judicial Pere Cardús de Vacarisses (V) ... en breu
Fonts
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5588 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5588). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5504 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5504). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Arxius en Línia. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat