La seqüència dels fets. El segon expedient
Procés 5588 – Batllia Reial de Terrassa
El procés judicial ha deixat de ser un conjunt de papers antics per convertir-se en una història fascinant. És ara que els testimonis comencen a encaixar.
Camí al Turó del Ros
X mᵉ aprils 1526 ...
10 d'abril de 1526. Aquesta és la data amb què s'obre un nou procés conservat a la Batllia Reial de Terrassa. Si el primer expedient ens havia permès identificar els protagonistes, aquest segon fa un pas més: intenta reconstruir, gairebé minut a minut, què va passar abans que Pere Cardús morís.
Els processos judicials medievals no expliquen les històries de principi a fi. Ho fan a través de veus. Cada testimoni recorda una part, aporta un detall, es contradiu o confirma el que han dit els altres. I és precisament en aquest joc de peces disperses on la història pren forma.
Des de les primeres pàgines apareixen noms que ja ens són familiars. El notari anota:
"...processum ad inquirendum de morte honorabilis Petri Cardús..."
És a dir, el procés s'obre per investigar la mort de l'honorable Pere Cardús.
Però ben aviat emergeix també l'altre gran protagonista.
"...contra Jaume Carrupell..."
Jaume Carrupell deixa de ser només un nom citat en declaracions anteriors i es converteix en el centre de la investigació.
Hi apareixen veïns. Gent que parla, que discuteix, que observa des del carrer o des del porxo de l'església. Els testimonis no expliquen una història heroica; expliquen allò que van veure amb els seus propis ulls.
En les declaracions es repeteixen paraules que, a poc a poc, dibuixen l'escenari dels fets:
«lo dit Cardús»
«la muller»
«anà»
«cridà»
«paraules»
«armes»
«perdonar»
«matar» (apareix de nou el vocabulari de la mort)
Un testimoni recorda haver sentit crits. Un altre explica que els protagonistes es van trobar davant de diverses persones. Un tercer intenta precisar qui va iniciar la disputa.
Cada frase, per si sola, sembla insignificant. Però quan es posen totes una al costat de l'altra, la seqüència dels esdeveniments comença a revelar-se.
 |
A mesura que avança la lectura, el relat esdevé cada vegada més complex. Allò que inicialment semblava una causa motivada per una baralla o una agressió física podria amagar uns fets molt més greus.
En un dels fragments del document es pot llegir, amb força probabilitat, una expressió equivalent a:
"...e voler forçar ma germana..."
"...ma germana Elionor..."
La lectura paleogràfica encara haurà de ser contrastada durant la transcripció definitiva, però tant la forma de les lletres com el context del testimoni apunten clarament al verb forçar, un terme que en la documentació jurídica baixmedieval s'utilitza habitualment amb el significat de forçar sexualment una dona, és a dir, intentar violar-la.
Si aquesta interpretació es confirma, el procés canvia substancialment. El conflicte ja no seria només una disputa entre veïns o una agressió violenta, sinó que incorporaria una denúncia per un dels delictes més greus perseguits pels tribunals de l'època.
 |
La lectura del procés continua identificant els protagonistes d'aquest complex litigi. Entre els nous noms que emergeixen hi ha, amb molta probabilitat, Jaume Criach, veí de Castellterçol, un dels homes que formaven part del grup d'acusats.
 |
Poc després apareix també Antoni Just, de la Nostra, un altre dels encausats. Tot i que la seva identificació encara s'haurà de confirmar definitivament durant la transcripció completa, les evidències apunten que formava part del mateix grup processat.
La incorporació d'aquests noms reforça la idea que la justícia no investigava l'actuació d'un únic individu, sinó la possible participació conjunta de diversos homes en els fets.
 |
| Dibuix figuratiu del castell palau de Terrassa. ACVOC-AHT: 4/1 Batllia Reial de Terrassa, Llibre cort del Batlle Antoni Rovira (1584-1585), c. 55. |
El que més m'ha sorprès és que, fins ara, semblava que estudiàvem simplement un homicidi.
Ara ja no.
Ara comencem a veure l'escena.
Veiem la gent reunida. Sentim els crits. Llegim les paraules que els testimonis asseguren haver escoltat. Apareix una dona. Alguns intenten separar els homes. D'altres observen sense intervenir. Els declarants recorden frases gairebé literals, i el notari les fixa sobre el paper amb una precisió sorprenent.
És com si hagués congelat un instant de la vida quotidiana de l'any 1526.
Els primers folis d'aquest segon expedient ens permeten reconstruir, gairebé minut a minut, el desenvolupament de l'enfrontament: qui arriba, qui parla, qui intenta evitar la violència, qui presencia els fets i com aquella successió d'accions acaba desembocant en la mort de Pere Cardús.
Però, mentre les peces del trencaclosques semblaven encaixar, una altra font ens ha obligat a mirar el cas des d'una perspectiva diferent. La descripció arxivística del procés aporta uns detalls que es troben dins dels documents originals: Jacob Carupell, Antoni Just i Jaume Criach haurien preparat una emboscada, haurien atacat Pere Cardús amb bastons i llances, l'haurien fet caure per una riba fins a un torrent i allí haurien continuat colpejant-lo fins a provocar-li la mort.
La mateixa descripció afegeix un element encara més sorprenent. Segons la declaració atribuïda a Jacob Carupell, el mòbil del crim hauria estat la venjança per la presumpta agressió sexual de Pere Cardús contra la seva germana, Elionor Carupell.
Si aquesta informació es confirma a través de la lectura paleogràfica del procés, la interpretació del cas canvia completament. Ja no estaríem davant d'una simple disputa acabada tràgicament, sinó davant d'un homicidi planificat que tindria el seu origen en una greu ofensa a l'honor familiar.
Però la investigació encara no s'ha acabat.
Cada nou document aporta una peça més, però també planteja noves preguntes. I quan sembla que la història arriba al seu final, els documents ens demostren que només acabem d'entrar en una nova fase. Serà aleshores quan descobrirem que la mort de Pere Cardús no posa punt final al cas, sinó que dona pas a un procediment judicial tan complex com fascinant.
Link capítol anterior: Procés judicial Pere Cardús de Vacarisses (II)
Link: Procés judicial Pere Cardús de Vacarisses (IV) ... en breu
Fonts
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5588 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5588). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5504 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5504). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Arxius en Línia. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat