jueves, 6 de abril de 2017

Molí hidràulic fariner de Can Còdol - Vacarisses

EL MOLÍ FARINER DE CAN CÒDOL

Prop de la riera de can Còdol, també coneguda com a riera de Sanana, en un camí que surt de la pista de Can Còdol a Ca L'Alzina, hi ha les ruïnes del molí fariner de Can Còdol  amb documentació del 1727, on el seu propietari, el Sr. Josep Còdol,  ja declarava la seva existència "de molt temps abans". És una construcció mitjana-petita, de secció més o menys quadrada. L'accés és lateral per la porta adovellada que toca a migdia. Els molins es construïen prop dels rius o torrents però no a tocar, per prudència. Però si es canalitzava l'aigua necessària pel seu funcionament.

Porta adovellada. Accés l'espai de moles.
Aquest molí per accionar el mecanisme, no utilitzava la força de l'aigua de la riera pròpiament, sinó la pressió d'aigua que li donava un dipòsit situat darrere seu, que encara es conserva i que deuria està alimentat per una bassa (actualment inexistent). Aquesta bassa devia aprofitar les variacions torrencials de la riera propera per omplir-se.

En uns segles on el pa - fet amb farina de blat o d'altres cereals com l'ordi o el sègol - era l'element principal de la dieta, els molins eren una de les construccions més importants de molts masos de l'entorn.

En aquesta societat preindustrial, l'accionament d'aquest mecanisme era mitjançant els medis de l'aigua i/o el vent segons la seva implantació local. Tanmateix, segles anteriors aquesta força era induïda pels animals o la mà de l'home (normalment esclaus, a l'època clàssica i medieval).  Els molins hidràulics ja eren coneguts en temps de l'Era Cristiana i han anat modificant les seves característiques, així com evolucionant segons les necessitats i característiques de cada època. 

Per la zona de Vacarisses la força que s'utilitzava era l'aigua, gràcies al seguit de rieres i torrents que tenim. Tot i això, sempre ha estat terra de secà. En aquest molí concretament i, a causa del nostre clima, on rius tenen un cabal irregular, era necessari acumular l'aigua primer per després fer funcionar el sistema.

L'aigua era agafada de la riera de can Còdol, acumulada i encaminada a l' espai que ocupa el dipòsit o cub circular que hi ha immediatament darrere de caiguda vertical. Aquest dipòsit té un tram exterior de sillars escairats i un d'interior més polit amb terminació d'embut.  Aquesta disposició permet una caiguda d'aigua amb més força.

Dipòsit d'aigua. Molí de Can Còdol
La caiguda d'aquesta cap el càrcol del molí feia girar el rodet o turbina que també feia girar la mola voladora, que convertia el gra en farina i la qual, després, queia al farinal. Aquestes moles devien tindre un estriat de menys a més, és a dir, del centre cap a fora. La funció era donar sortida al gra en forma de farina. Primer es trenca el segó (la pell del gra), i per les ratlles més llargues, es donava sortida ja feta farina. El manteniment de les moles també era una feina. El desgast de les estries s'havien de repicar anualment amb uns martells anomenats escodes. Una segona feina,  molt important, era mantenir a nivell les dues moles. Si no es feia correctament, la farina sortia cremada i d'altre bàndol no prou trinxada. Les moles també es protegien del seu trencament pel fet de la constant fricció amb uns cèrcols de ferro A l'espai que ocupen les moles encara podem veure una inscripció 1778.

Mola inferior o sotana.
 La superior ha desaparegut del conjunt

Voladera.  Uns metres més amunt.

Perfil ferrat de la voladera.

El sobrant d'aigua era derivat al carca (habitació o passadís situat sota l'obrador del molí). Desprès tornada al torrent, novament, per una petita sortida adovellada. Ara gairebé ensorrada. Aquesta cambra subterrània s'havia de netejar molt sovint, especialment en èpoques de fortes plujes, ja que tota la brossa anava allà.

Sortida de l'espai del carcabà. O sala de màquines
Sobre de la sala de moles encara podem veure algun element de l'estructura que devia suportar la tremuja o dipòsit piramidal invertit del gra, que funcionava com un embut. I anava deixant caure el gra poc a poc, fins la boixa de la mola superior. Previament el blat es netejava amb un sedàs. Les impureses que queien es guardaven per les gallines. El gra net es vessava a la tremuja, que havia de ser alimentada manualment, per mitjà de portadores plenes. Portades  pels animals o a mà.  L'espai de feina o cambra interior està formada per una magnífica volta de canó.
 
Espai o sala de treball. Davant farinera

 
 
Dibuix esquemàtic del sistema per moldre

1.- Tremuja
2.- Baixant o embut
3.- Mola superior o voladora
4.- Mola inferior o sotana
5.- Sortida del gra 
6.- Depòssit de recollida del gra
7.- Eix giratori
8.- Rodet o turbina
9.- Canal aigua
 

 

 

 


L'estat actual de tot el conjunt és ruïnós i maltret per pintades i bretolades, les quals no he volgut fer eco i agafar cap imatge de tal ximpleria. 

El segon molí Fariner de Can còdol o Molí de Tramuntana


Aquest segon molí va ser construït uns 50 anys després de tenir constància documentada de l'altre, concretament en 1766. Es troba en aiguabarreig del torrent de can Còdol amb un altre torrent, uns metres més abaix. Només resta el mur reforçat amb contraforts que molt probablement formava part de la bassa del molí.

Mur segon molí.


El s. XVIII per diferents devanirs històrics, va ser la plataforma per encaminar cap a la industrialització, però abans arribessin les "jennies" les millores econòmiques, socials, agrícoles, etc. sense matissos, anaven fent saltets, i mostra és la necessitat i construcció d'aquest segon molí. L'augment demogràfic del territori de Vacarises, com podem veure al gràfic, entre el 1787 i el 1857, era mostra de la nova necessitat de producció en farina.



1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
22 - 23 399 657 1.993 928 949 808 754
Evolució demogràfica  Vacarisses - Font Wikipedia


La industrialització donaria per tancada aquesta etapa de producció més "manual", provocant l'emigració cap a la ciutat o les colònies industrials catalanes, i l'abandonament progressiu d'aquests testimonis arquitectònics. 

Imatges resclosa que devia servir com acumulador d'aigua per tal de donar acció a tot el conjunt. Situada entre els dos molins. 


Porta resclosa

Detall resclosa




Fonts:

-Diba
-Wikiloc
- Caminant per Vacarisses. Joan Soler.

3 comentarios:

  1. No coneixia la petita resclosa de la riera de Can Còdol. Més avall n'hi ha una altre que recull aigua per a un rec que arriba fins a la bassa de la Farinera.

    ResponderEliminar
  2. Doncs d'aquest espai, et diré que tenim pendent... tisores en mà, anar a fer tafaneig, que de segur hi ha més "tresors". No cal, et digui, estàs convidadíssim!

    ResponderEliminar
  3. Només cal acordar dia i hora. Jo tinc tots els caps de setmana lliures.

    ResponderEliminar