El Bovet - Vacarisses

Mas el Bovet de Vacarisses

Enfilant l'eterna recta de la C-58, pel seu tram entre les urbanitzacions de Can Serra i el Palà, erigeix altiva i vigilant aquesta preciosa construcció. Sembla ens saluda, des d'alt del turó, abans de fer el revolt direcció a Castellbell.

Si la mirem amb ulls presents, veurem una gran casa, conformada amb maó massís, totxanes i teules àrabs. Com si un bucòlic arquitecte, s'ho hagués passat d'allò més bé fent una megalítica construcció de lego, en temps de record de la seva infantesa. Però lluny de la particular estètica, de l'incipient temps de bòbiles properes (s. XIX - XX), mas Bovet és remuntat, constructivament parlant, estrat envers estrat, sobre els seus antics orígens. Datats, molt possiblement, vora la baixa edat Mitjana. 

El Bovet. Des de ponent.

• Cronològica de propietaris: 

Les primeres documentacions, on fa constància de la seva existència, daten del s. XVI. Pertanyent a un monistrolenc dit Antoni Tries. Posteriorment, des del 1634, fins al 1656, devia ser un mas rònec, encara propietat del mateix llinatge. 

És, fins aquesta data, 1656 que passa a tenir nous propietaris:

1656 - Propietat de Josep d'Olzina i Riusech, de Castellbell. (També propietari de mas Vidal i Janer). Fill d'un noble barceloní amb vinculació amb la Generalitat. Posteriorment va passar a mans del seu fill, Jeroni d'Olzina (fill de Josep), doctorat en dret. 
1678 - Isidre Padró. Pagès de Castellbell.
(----) - Simó Grau. Pagès de Vacarisses.
1697 - Passa a propietat de l'abat de Montserrat.
1711 - Josep Palà (que també posseïa el mas veí, mas Palà). Comprà El Bovet.
1719 - Els fills de Josep Palà, el tornen a vendre al monestir.
1720 - Valentí Viladoms, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, el compra. Són hereus del mas, els seus fills, Macià i Joan.
1875 - Josep Bouvet n'era propietari i va ser qui li donà el nom actual.

• Un mas amb guirigall.

Però va ser a mitjans del s. XIX, en temps del regnat d'Isabel II, que el mas es va fer "famós". 

En un temps de desgavell econòmic-monetari i ànims socials altius, es va descobrir una cova, propera al mas, on es fabricava moneda falsa. 

El masover, d'aquell moment Josep Vila, va ser acusat i detingut. La cova (pel que sabem) tapiada i oblidada.

• Últims reductes del mas.

Després de la Guerra Civil 1939, la vídua del propietari va vendre la propietat a Miquel Segarra.  Aquest darrer propietari va ser qui va remodelar radicalment l'estil originari del mas, i li donar la seva característica visió actual. Nivells de galeries amb baranes d'obra calada, de diferents estils constructius, arcs, dintelades, etc. 

Una torrota o torratxa, com elevació màxima de la casa, disposava d'un aerogenerador. Avui, és la visió d'una estructura metàl·lica, sense gaire significat. Però, cal saber, que va  donar electricitat durant molts anys a la casa, mitjançant l'energia eòlica.

És doncs, des de 1940 que el mas ha anat afegint diferents annexos i edificacions, una pallissa, un jardí amb una bassa circular, etc., tot voltant el conjunt inicial del mas, difícil d'identificar actualment.

Per les contrades tres fonts destacables:

Font de la Reixa.

Font de la Teula.

Font de l'Hort Gran.

Fonts:

- Diba
- VALLS i PUEYO (1996). "Els masos Bovet, Janer i Vidal", Balcó de Montserrat, núm. 331 (març)
- VALLS i PUEYO (1998). "Els Olzina del mas Bovet", Balcó de Montserrat, núm. 358 (juny)