L'inèdit petròglif de Castellbell i el Vilar
La Pedra del David
Unes contrades estrictament de pas, freqüentades per ciclistes i caminares. Tot just en el trencall que fa pujada a un antic mas, hi ha aquest curiós petròglif, també dits escultures, sobre la roca sorrenca que, per la seva disposició, sembla mirar-nos de cara.
 |
| Petròglif d'estètica esquemàtica |
Hi destaca, entre el seguit de pedres caigudes de la carena, un esquemàtic gravat, com si es tractés d'un fragment caigut de l'abric proper. El corpus representat evidencia un gravat en "u", amb un burí prou afilat, i traçat amb força decisió.
Un gravat rupestre, marques d'època medieval o un senzill gravat de propietat del mas proper en el temps que va ser actiu ...? Fins que soni la tecla adequada, no ho sabrem.
En qualsevol cas, sobta la seva similitud amb els traços esquemàtics de les pintures rupestres, descobertes a Sierra Morena (Jaén) o a la part de Galícia, durant el neolític (ca. 6.000 - 2.000 aC), i temps posterior a la península Ibèrica. No obstant això, la datació d'aquestes manifestacions artístiques és molt dificultosa. El dipòsit de minerals acumulats a la superfície, podria orientar-nos en aquesta fita, però, en el cas d'aquesta roca i degut a la seva ubicació, no resulta una tasca fàcil. És la comparació estilística la que podria parlar amb una mica de claretat.
Com a referents propers cronològics, podem parlar de la Pedra de les Bruixes de Sovassona, o la Pedra de les orenetes (en pintures rupestres) a La Roca del Vallès.
________________________________________________________
En aquest sentit, els gravats lítics han estat considerats com un "art" de segona. El cosí lleixo de l'art parietal. Per algun motiu, no ha aconseguit despertar l'atenció dels investigadors, tal com ho han fet les pintures rupestres.
________________________________________________________
El criteri representatiu del petròglif és un misteri, com ho és tot l'art prehistòric. Per saber-ne la intencionalitat, ens haurien de poder ficar en el cap dels seus creadors i, per evidències cronològiques, és merament impossible.
Teoria de "portes Xamàniques", un pas entre el món proper i altres d'onírics i sensorials; punts per desenvolupar rituals propis de qualsevol cultura, diverses cerimònies, etc., totes les interpretacions tenen un espai davant aquesta pedra.
Un enclau per pensar i aprofundir en els pensaments epistemològics més humans i socials.
La realitat més propera, a part dels registres arqueològics físics, són els estudis etnogràfics. Les cultures o societats de "primitius actuals" o, com anomenem actualment aquests grups, pobles caçadors-recol·lectors actuals, són, com aquell que diu, fòssils d'informació vius.
Les seves tradicions, rituals i les seves temàtiques iniciatives, ens apropen al món dels "xamans" i la seva interpretació en els diferents estats de consciència alterada.
Teoria de "portes Xamàniques", un pas entre el món proper i altres d'onírics i sensorials; punts per desenvolupar rituals propis de qualsevol cultura, diverses cerimònies, etc., totes les interpretacions tenen un espai davant aquesta pedra.
Un enclau per pensar i aprofundir en els pensaments epistemològics més humans i socials.
La realitat més propera, a part dels registres arqueològics físics, són els estudis etnogràfics. Les cultures o societats de "primitius actuals" o, com anomenem actualment aquests grups, pobles caçadors-recol·lectors actuals, són, com aquell que diu, fòssils d'informació vius.
Les seves tradicions, rituals i les seves temàtiques iniciatives, ens apropen al món dels "xamans" i la seva interpretació en els diferents estats de consciència alterada.
Tot això, són teories. Intents de donar resposta a un tema què, mai millor dit, hi ha per picar pedra.
Què és un llenguatge, és evident, què no sabem el significat, donat la simbologia esquemàtica, encara més. Però que són manifestacions d'homes i dones que van fer camí i visqueren el dia a dia en aquesta mateixa terra, això és una sublim realitat. Grups socials que, escolliren, amb molt de seny, aquestes contrades per viure. Espais propers de recursos naturals, l'aigua del Llobregat; la climatologia estacional adient per la nostra altitud, voltant els 200 m, etc., sabies decisions dels nostres antecessors.
Ara el que més sorprèn i emociona, en un "bati burri" de sentiments, és la manca d'estudi, envers aquest patrimoni fràgil i desconegut, que de segur hi resta amagat, a l'espera dels seus descobridors o descobridores.
Què és un llenguatge, és evident, què no sabem el significat, donat la simbologia esquemàtica, encara més. Però que són manifestacions d'homes i dones que van fer camí i visqueren el dia a dia en aquesta mateixa terra, això és una sublim realitat. Grups socials que, escolliren, amb molt de seny, aquestes contrades per viure. Espais propers de recursos naturals, l'aigua del Llobregat; la climatologia estacional adient per la nostra altitud, voltant els 200 m, etc., sabies decisions dels nostres antecessors.
Ara el que més sorprèn i emociona, en un "bati burri" de sentiments, és la manca d'estudi, envers aquest patrimoni fràgil i desconegut, que de segur hi resta amagat, a l'espera dels seus descobridors o descobridores.
 |
| En el seu entorn |
HIPÓLITO COLLADO GIRALDO- Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, t 8, 1995, págs. 135-190 Link URL
Pedra de les Orenetes
Anati, Emmanuele. EL ARTE DE LOS COMIENZOS. UNESCO - El Arte de los comienzos
