jueves, 16 de noviembre de 2017

Joc Geocaching - Els tres de l'Hospici

Mas de l'Hospici- Font de l'Hospici - Puig de l'Hospici

(La carambola a tres bandes) 


Aquesta publicació és especial.  La vaig fer amb molta estima, pensant en els meus fills, com un invent-experiment, conjuntament amb l'Ass. Excursionista i cultural Miscel·lània de Vacarisses, per tal de donar a conèixer als més petits del centre (i també als grans), el sistema de coordenades terrestre, lligat al món del joc-geocachè i per via d'una excursió familiar.

El sistema de coordenades és importantíssim -i no cal ho digui jo-. Ens permet saber la ubicació de qualsevol objete que es trobi sobre la Terra. Per això, parlem d'un invent de importància colossal!! A més caminadors i caminadores, sabem de la seva utilitat, via GPS, per orientar-nos (i de treure'ns de més d'un ensurt). Un afer diari, que per la seva familiaritat en  l'ús, no parem a pensar en la complexitat i magnitud que suposa. 

______________________________________________________

La Carambola de l'Hospici és un joc Geocachè (una gimcana), que hem creat sota el nom RunningSupermamis a la web oficial Geocaching.  Activa des de: * (pendent revisió mediadors)  
Si accediu a la web oficial, trobareu les directrius, però si ho voleu fer per lliure, aquesta publicació també us servirà. 
*Activa des de: 14/05/18 

 ______________________________________________________ 

Així doncs, arranquem; Entre el bressol que formen el massís de Montserrat a l'Oest, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac cap a l'Est, tenim la Serra de l'Hospici. Ací entre dos municipis i dues comarques Barcelonines: Esparreguera (al Baix Llobregat) i Vacarisses (al Vallès Occidental). El seu Puig més alt té una elevació  de 518 m.

Aquesta serralada, actualment, consta d'un grup de pistes i camins que fan les delícies d'excursionistes i aficionats a la BTT.  És un espai amb telaranyines de corriols, camins i pistes que fan amunt i avall, ziga-zagues i amb alguna que altra grimpada.  Per una de les pistes, també fan via les quixotesques torres elèctriques d'acer que, alineades, fan la transmissió d'electricitat de banda a banda.
Tot i això, el seu suggerit traçat té origen històric com a possible itinerari comercial entre Manresa i Martorell.

El què hauria de ser l'original està, en l'actualitat, maltret per l'erosió natural i per la mà de l'home, en gran mesura. Aquest en èpoques de l'edat Mitjana i posterior, era conegut com a camí vell d'Olesa.  Anava des de l'Hostal del Palà, pujava  per la serra de l'hospici, cap al coll de Bram, seguint pel pla del Fideuer i es dirigia a la masia de Puigventós, ja a terme Olesà.  

Tot i això, també hi ha la hipotètica teoria que l'itinerari Manresa - Martorell passava per l'Era de les bruixes, cap a Can Tobella, i fitava pel Llobregat.
 


Plànol Topogràfic

El seu nom "Serra de l'Hospici", de ben segur, deriva de les ruïnes del seu  mas, el conegut com a Mas de l'Hospici 41°35'23.2"N 1°53'17.0"E
 
 
Masia, casa o refugi, no hi consta documentació sobre aquesta construcció en l'actualitat.  Només, podem especular en el context històric de la seva datació, s. XVIII. Si fem present que la paraula hospici pot derivar del llatí Hospitium, i donem per vàlids els possibles significats; com a casa de pobres o alberg de peregrins, el mas de l'Hospici, probablement, tenia com a funció algun d'aquests ítems.

______________________________________________________________


El. s. XVII va ser conegut com el segle de la misèria. La crisi general i secular, amanida per diferents aspectes, molt resumits:  crisi climàtica (anys de fred i pedregades que afectà les collites, entre d'altres) - crisi econòmica (el que va ser "l'imperi on mai es posava el sol", entra en greu recessió) - desordres socials i polítics (epidèmies i fam) - crisi ideològica (la submissió al món de les religions dóna pas al renaixement ideològic), etc., tot un còctel que potenciar en l'àmbit social;   pobres, captaires i un seguit de classes socials, cada cop més empobrides.
En aquesta acotació o marc històric, el pensament de posar ordre sobre els "miserables" sorgeix al s. XVII, un moment suprem de desfavorits i misèria social. I una d'aquestes vies, eren els hospicis socials o cases públiques, mantingudes per la beneficència o a canvi de feines compatibles amb cada habitant de la casa.
Per tant, pensar en aquesta construcció com un espai d'aquest ús, no és del tot desorbitat, però tot i això és una hipòtesi molt personal.
També ho podem pensar, com una simple construcció o Hostal, però la seva ubicació sobre el cim d'un turó,  allunyat del camí que transcorria per la serra cap a Vacarisses (molt més baix) o del mateix camí vell d'Olesa (més dalt), és plegat una mica estrany d'interpretar.


Edat Mitjana Vacarisses
Laterals d'una de les estàncies. Hospici.

Edat Mitjana Vacarisses
Ruïnes de l'Hospici. Davant urbanització de Can Serra i vista de l'Obac.


El conjunt que ocupen les restes dels murs, de les seves parets, és mostra  d'un habitatge modest i, possiblement, format per diferents annexos.
Són visibles mínim dues estances i l'espai del qual devia ser una porta d'accés.

Construcció envaïda, avui dia,  per la vegetació que torna seu el que ja deuria ser-ho.
L'emplaçament és, també, cobert totalment pel sotabosc, matolls i garriga crescuda. Restes de les pedres que formaven part d'aquesta construcció, les trobem caigudes al final de la carena del mateix turó, en una petita esplanada molt a prop de l'antena de la urbanització de Can Serra.


El segon punt resenyat de l'Hospici - per la pista - hi ha la Font de l'Hospici.
41°35'17.5"N 1°53'02.1"E

Actualment en un caminet amagat, que surt des de la ziga-zaga de la pista, que baixa per les torres elèctriques. Aquesta font, torrencial, com a moltes de les fonts dels voltants, és una preciositat, i un raconet súper fresquet a l'estiu.  
Al seu costat una tauleta de pedra i uns seients de pedra improvisats. Tot un conjunt que sembla fet per fades i follets del bosc!  

Edat Mitjana Vacarisses
Raconet de fades i follets

Edat Mitjana Vacarisses
Font de l'Hospici

I l'últim Hospici en fer la carambola és el seu Puig.  
El Puig de l'Hospici,  41°35'00.2"N 1°53'21.5"E cim de la serra a 518 m, amb el seu vèrtex Geodèsic (ref. 282117001)
Implantat sobre unes roques, el 9 de setembre de 1978. Aquest fa xarxa geodèsica amb d'altres vèrtexs geodèsics dels voltans (un altre tema molt interessant per despertar l'interès de la canalla).

La seva posició és mesurada amb molta precisió i són materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals. Són elements cabdals per a donar alta precisió a la cartografia, que després projecta diverses activitats com obres públiques, planificació a qualsevol nivell, entre altres tasques.


Edat Mitjana Vacarisses
Vèrtex geodèsic Puig de l'Hospici


 Fonts consultades:

Vèrtex Geodèsics Catalunya
Diba
Mapa Patrimoni Vacarisses
Imatges: L.C.i E.S.
Coordenades edu365
 




domingo, 12 de noviembre de 2017

Les Comelles - Vacarisses

Masia de les Comelles s.XIV - XIX

Coordenades: 41°36'32.4"N 1°53'07.6"E

Aquesta és una masia, per les seves dimensions, o com, modestament, diu el seu propietari:  - una"casa pagès", això de mas és un invent modern. L'escoltes parlar amb molt de seny i, amb tot el meu respecte, faig constància. 

Edat Mitjana Vacarisses
Masia les Comelles   
 
Com anècdota curiosa, dir què va ser escenari del rodatge de la pel·lícula "la Mari2" a l'últim capítol "Tornar a començar".  Els que som d'aquestes terres, ens delectarem veien els camps de "pites" (Agaves americans), el coll de la portadora de la serra i els espais interns i externs d'aquest preciós mas.  La Mari és una minisèrie, amb Ana Fernández  ("Solas") com a protagonista, basada en una història real, i que parla de l'emigració andalusa cap a Catalunya.  Presentada per Canal Sud i coproduït per TV3, RTVA i la productora In Vitro Films."La mari" ccma.cat TV3

  • L'emigració de mitjans dels 60 i primers dels 70. Concretament a ulls d'una dona, però també del que van representar els últims anys del franquisme, estigmes, analfabetisme, abusos, repressió, discriminació per sexes, etc.  Una joia exemplar d'integració i d'empoderament de dues cultures.

Amb aquesta "antesala" fem el tastet d'aquest preciós mas, molt ben cuidat, mantingut i amb molt poques modificacions modernes per part del seu actual propietari. 

_______________________________________________________________

La seva distribució és tradicional i funcional, similar a la composició arquitectònica de les masies catalanes dels. XVIII - XIX. Tot i que la seva existència s'evidencia de molt més abans. Tenim uns primers documents del s. XIV que fan menció. Així com els seus aglevats: mas Currupell, mas Muntanyans i mas Rodom. Masos que van quedar romancs, en la majoria dels casos, després de la pesta negra i la crisi del s. XIV.
 
Però encara mirem més enllà. Aquestes construccions d'origen rural, tenien origen de les antigues viles romanes (cases de camp, granges). Edificacions aïllades, amb tradició ramadera i agrària de tipus familiar. 
I tampoc ens sorprèn, trobar estudis que relacionen l'emplaçament amb assentament ibers.

El nucli principal de la casa  és de planta rectangular i diferenciem els annexos adjacents: el barri davant de la façana principal a migdia i l'era exterior (amb el paviment clàssic), entre d'altres.

Edat Mitjana Vacarisses
Preciosos àgaves des de l'Era
Edat Mitjana Vacarisses
Era i entrada al barri del mas. Àgaves davant de l'era
Edat Mitjana Vacarisses
Portada llindada davant de l'Era que dóna accès al barri.
Edat Mitjana Vacarisses
Paviment antic de l'era

La façana és austera, reforçada amb pedra, amb un senzill arc de mig punt a l'entrada i tres balcons. Els arcs de les entrades adovellats van ser característics fins al s. XVI, posteriorment aquests es van construir  llindats fins al s. XVIII  Es tracta d'un cos principal amb coberta a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes, bàsicament. I com era tradició d'aquests masos, la planta baixa estava reservada a les funcions pròpies del camp, mentre que la planta primera era l'habitatge de la família.  La tanca metàl·lica que donava als estables és un dels pocs elements moderns afegits.

Edat Mitjana Vacarisses
Façana Sud i principal. Des de l'exterior.

Hi ha un element destacat en tot un conjunt que sembla fer lluny de qualsevol ostentació, es tracta d'una finestra amb arc conopial (actualment a l'interior del corral). Els arcs conopials, tot i la seva similitud amb l'arquitectura musulmana, van ser molt emprats a l'arquitectura dels s. XIV - XV, com un gòtic final o gòtic flamíger.

foto finestra. (pendent)

L' interior està distribuït en tres crugies. A llevant la cuina, amb el forn i la llar de foc (aquest espai era la sala pastador, per treballar la farina, l'aigua i el llevat. Al fons hi ha el celler, amb diverses bótes conservades i una premsa força antiga.
A la part posterior, sota coberts encara es conserven un cup rodó i restes de quatre cups quadrats, on es deuria trepitjar raïm. Tot i això, el propietari els va tapar quan els seus nets corrien per aquests espais.

foto cups.  (pendent)

Al primer pis hi ha una gran sala i les habitacions, algunes amb finestres amb festejadors.
El festejador era un pedrís al costat intern de la finestra, per seure i conversar. Propi de les masies i casals litorals.  Un espai on el "solet" entrant  pel finestral i la proximitat de les persones, devia convidar a explicar més d'un secret.

foto festejadors (pendent)

També hi ha dues comunes i la sala d'assecament del tocino.
Les golfes conserven tot l'embigat i encavallades originàries, reformades en 1858. Aquestes per orgull de tot el conjunt estan construïdes en pi teia.

El pi tallat al cap de 7 o 8 anys es podreix la soca i queda sols la teia, material dur i resistent. Té el duramen del castany, amb pocs nusos, és molt resistent al desgast i tractada correctament, és d'il·limitada duresa.

 foto golfes (pendent)


La resta d'annexos que formen part del conjunt són un corral (a ponent), la pallissa (tocant l'era), una cort molt antiga (a llevant) i al nord una part, que devia ser la part vella, ara sense teulada.

Edat Mitjana Vacarisses
Espai est de la masia. Cort antiga.
Edat Mitjana Vacarisses
façana de llevant





Edat Mitjana Vacarisses
Pallissa d'avant de l'Era
Edat Mitjana Vacarisses
Façana Nord.
Edat Mitjana Vacarisses
Façana nord sense sostre.
 
Al sud trobem un dipòsit de gra moderns, espai on antigament eren les comunes. I a l'exterior, al sector sud-est hi ha un cobert anomenat "la barraca dels pobres". Servia de refugi als caminadors que transitaven l'antic camí Vacarisses - Monistrol. I davant d'aquest espai una preciosa encima centenària.


Edat Mitjana Vacarisses
Encina
Edat Mitjana Vacarisses
Racó de pensar... de l'encina. Al fons la barraca dels pobres.
Edat Mitjana Vacarisses
Barraca dels pobres. Reconvertida en cobert de maquinària.
  
Molt proper, a uns 50 metres de la casa, encara hi ha el pou d'aigua de la casa.  Pels seus voltans,  les terres de sembrat de "blat sec" que encara són conreats per un veí de Rellinars. 
Pou. Imatge. E. Santiago
 
Edat Mitjana Vacarisses
Pou d'aigua.


Detall amb topònim del mas i voltants. La Font de les Comelles avui dia sense aigua, com moltes d'altres.  
Nota: (La informació del DIBA de l'ubicació no és correcte) Per les aportacions del David Hernández, he comprovat que no es troba en aquest emplaçament... que certament era molt estrany,  allà no hi ha raig d'aigua.
La font està, prop de la bassa, al vessant contrari al torrent. 
Coordenades41°36'24.4"N 1°53'03.9"E  /  41.606769, 1.884409



Correcta ubicació de la font.
 
font-comelles-vacarisses-edat-mitjana
Font de les Comelles. Imatge L. Carpio

font-comelles-vacarisses-edat-mitjana
 Imatge L. Carpio
Com anècdota divertida: Aquesta font rebia també el nom, "dels dos porquets" i us explico la història que l'amo de la casa, Sr. Gibert, em va explicar.

Cap al 1949, els propietaris de la casa per guanyar quatre calerons, llogaven espais a la temporada d'estiu. En aquest moment, van venir dues famílies (dos homes i dues dones), empresaris dedicats al tèxtil. Aquests homes, de físic estil "botero", es veu que tenien una bona fama de fer sons al vent..., però sempre amb molt bon humor.  Comentaris com: - els meus sonen a: Pariisssss!!, doncs jo sóc més de Pamploopoponaaa!!, sembla que eren les converses d'aquests dos homes. Així, els mateixos, amb molt d'humor i com a picars, van rebatejar aquesta font amb aquest "personal nom" dels  Dos Cerditos.

Difusió: Al diari el món Terrassa

Fonts consultades:
DIBA patrimoni
Patrimoni cultural de Vacarisses

* Pendent aprovació. Les imatges dels interiors.
* Pendent recerca de l'ubicació correcta de la font. Segons darreres informacions, la posició que defineix el Diba no és correcte. (fet)