Fòssils dels carreus del Monestir de Sant Cugat

Carreus i fòssils: Monestir de Sant Cugat del Vallès

Hi ha un moment, que tot infant i no tant infant, descobrim el món dels dinosaures. Pot ser a infantil, a primària o, com és el meu cas, mirant Jurassic Park.  

Sam Neil, aquell intrèpid paleontòleg i aventurer, un Indiana Jones, versió "madurita", amb necessitat de corticoides anti-al·lèrgiques, cada vegada veia canalla de menys de 18 anys.

Petxina mur Monestir

Doncs aquestes, petxines i caracolets, van ser de molt abans que els dinos. I això, sembla que encara sobta més, abans dels dinos! Comencem a hiperventilar pel fet de pensar, que una fracció de vida, a la història de la Terra, ara la tenim emmarcada, petrificada i encastada en cada carreu, dels murs que formen part del Monestir de Sant Cugat.

Eres geològiques a gran escala

Jo no sóc geòloga i no podria atrevir-me a dir més del que veig i observo. Què és pedra calcària (lumaquel·la), paraula que he après avui, i que la seva extracció, amb prou indicis, s'ubicava a la pedrera de Campanyà de Sant Cugat del Vallès. Un punt d'explotació, d'aquest material, encara actiu al s. XIX.

• Coordenades pedrera (d'aproximació): 41°28'56.1"N 2°03'43.2"E - Carrer de Campanyà.

 _____________________________________________________

Les lumaquel·les són roques sedimentàreas, formades per acumulació de fòssils i mol·luscs.

 _____________________________________________________

Pensar en pedreres de proximitat, és de sentit comú, i més en un temps en què el transport de material, sempre a sang, no devia ser massa fàcil, logísticament parlant.

Breu d'Història (de butxaca): El Monestir de Sant Cugat té un inici documentat, voltant el s. IX. Per desgràcia, tenim, anteriorment, tota  l'Alta Edat Mitjana indocumentada. D'aquí el seu sobrenom: Els anys de la foscor.

La Llegenda, i alguns historiadors, ens parlen d'un assentament d'origen romà  -El castrum octavià-: Voltan's el s.IV i entorn aquestes comoditats de la vida post-romanorum, es va desenvolupar l'activitat religiosa benedictina. Tot amanit i endolcit amb una bonica llegenda-tradició: Sant Cugat, màrtir (Cucufato). 

Màrtir del S. III, cristià exemplar, i predicador de la doctrina cristiana, que els romans van fer "pernilets" amb ell, a l'emplaçament que després es diria Sant Cugat. Aquest màrtir, (amb més vides que un gat i amb la mala sort de nèixer 100 anys abans del Concili de Milà), sembla que ja a les masmorres, encara va  saber fer amics i, els carcellers es van convertir al cristianisme. Tot un crack de la venda directa de l'època, Amazon deuria tremolar!. El desenllaç d'aquest senyor, sembla que, va ser demanar accedir al regne celestial per via del martiri i finalment esser degollat com a premi.

 

Entre, el capitol de la història del màrtir Cucufato (s.III) i els inicis documentats del Monestir de Sant Cugat (s.IX), un temps de conflictes bèlics constants, aquest edifici va ser construït en diferents èpoques -amb les tendències arquitectòniques de moda del moment (preromànic, romànic, gòtic, etc)-  i per etapes de més o menys esplendor econòmica. Com seria, poc després, voltant el s. X, -tot i la ràtzia sarraïna d'Almansor- que va ser el seu punt auge, arquitectònicament, parlant.  

La seva construcció es va allargar, amb l'acabament de torre campanar,  ben entrat el s.XVIII. 

(Algun misteri devia haver-hi amb les torres campanar de les esglésies i monestirs, que moltes quedaven inacabades. Poder algun tribut extra havia de pagar la comunitat, per disposar d'aquest element..., tot i això, és un misteri "collita pròpia").

Però tornem a les pedres: En aquest devanir, de necessitat d'autoprotecció, envers els atacs d'altres senyors feudals, de sarraïns o d'altres ordes monàstiques (vés a saber), que es va ammurallar l'entorn de Monestir. I eus ací el seu sorgiment i motiu. 

Si volte'm pel mur restant actual ,c/de la Torre, veurem els dos trams de mur. Un de més desgastat i antic i, l'altre amb els carreus una mica més definits o escairats, però amb aquesta constant de material de lumaquel·les.

Voltant el Monestir, a peu de terra, s'han respectat gran part dels marges que devien ser-hi originaris.

__________________________↫↬________________________

Els murs, en un temps més tranquil i de relativa pau, s.XIV - XV, i també de decadència del mateix com a centre religiós, van ser desmantellats per construir moltes de les cases que envolte'n. 

Ara no resta res, ja que moltes estan força reformades, reconstruïdes o desaparegudes.

Fonts:

Monasterios de Catalunya  
Bloc de Camps