Turò Coll de la Portadora
Jaciment arqueològic Ibèric - Romà
Un accès una mica complicat, el Cim del "Cul" o Coll de la Portadora
de la Serra, que porta el seu mateix nom, Serra de Coll de Portadora. Aquest dos noms són emprats indistintament. Pensò que "cul" sempre en un contexte més informal i blogger.
Aquest turó, que actualment fa partició entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat i Esparreguera, té una elevació màxima de 461 metres.
Una ruta que, per ella mateixa, mereix ser gaudida en tota la seva carena. És culminada amb la sempre impressionant visió de Montserrat, des de la variant oriental per on puja l'aeri. És per tot això, un punt enclau on es donen la mà el Baix Llobregat i el Bages. I si girem la vista, podem veure la part que correspont al Vallès Occidental. Tres comarques catalanes en un mateix epicentre.
Aquest turó, que actualment fa partició entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat i Esparreguera, té una elevació màxima de 461 metres.
Una ruta que, per ella mateixa, mereix ser gaudida en tota la seva carena. És culminada amb la sempre impressionant visió de Montserrat, des de la variant oriental per on puja l'aeri. És per tot això, un punt enclau on es donen la mà el Baix Llobregat i el Bages. I si girem la vista, podem veure la part que correspont al Vallès Occidental. Tres comarques catalanes en un mateix epicentre.
Aquestes muntanyes formen part de la Serralada Prelitoral i tenen personalitat pròpia, així com un especial atractiu. Entre els quals, són meravellosos observatoris tant del inconfusible paisatge montserratí, com de la serra de l'obac i la mola de Sant Llorenç de Munt, a l'altra banda del riu.
 |
| Turò Coll Portadora |
 |
| Impresionants vistes de Montserrat des de la Portadora |
És una posició altament estratègica. Hi ha una dominació total de la banda sud-oest del riu Llobregat, punt on es fa entradís al congost del Cairat i la amb visió nord-oest, l'esplanada del Bages.
En aquest terrenys s'ha detectat l'aflorament de material arqueològic ceràmic amb datació d'època ibèrica. L'erosió de la pluja ha provocat que, actualment, no es pugui trobar cap element estructural d'aquests possibles assentaments. Però no és difícil imaginar la disposició de guaita d'aquest enclau per la seva situació privilegiada.
Aquests materials recuperats són fragments ceràmics, diversos fragments d'àmfora, kàlatos i altres objectes que datan dels segles III-II a. C.
Observació: Alguns dels materials es conserven a la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa (Font Diba)
 |
| Pista de pujada. Serralada pre-pirinenca al fons |
Aquest és nom, peculiar i divertit per un cim com aquest. Després de llegir i poder imaginar similituds gràfiques d'aquesta nomenclatura, mentre vas pujant pel coll de cabres ... veus que és una muntanya, que si observes de lluny dóna la figura d'una portadora (semal) cap per avall, cul per la forma que destaca prominent a tota la serra, des de la llunyania.
En tot cas, actualment és un punt fascinant amb la culminació d'una hiperactiva senyera (col·locada pels nostres amics petja cims), que és impulsada constantment pel vent que sempre bufa, un petit santuari a la verge morena i una caseta metàl·lica on s'albergava una petita estació meteorològica, avui buit.
 |
| Armariet metàl.lic. Imatge Laura Carpio |
 |
| Petit santuri de la verge morena. |
 |
| Sembla fa vent |
El descens per tota la carena és feta per les cabres. Passem de senders frondosos a plena carena de pedra grisa fins a arribar al coll de les bruixes. On, ara si, podem baixar com còdols...
