viernes, 30 de octubre de 2020

Un rail Barlow de 160 anys - Vacarisses

 

Un rail Barlow de 160 anys a Vacarisses

Tota una sorpresa és aquest testimoni mut. Mut fins que l'Edutren em va fer saber d'ell i, naturalment, el va fer parlar per boca seva.  

Un carril ara jubilat de la seva feina de rigor, però destinat a un altre servei, que m'agrada de dir, amb molta d'estima "servei d'avi".  Ara es dedica a ser observador, dels seus relleus ferroviaris, des de l'alçada del pont.  Li diem el Carril Barlow de Vacarisses.


El trobem al pont, sobre la via del tren, que fa d'entrada a la Masia de l'Orpina. Sempre que,  decidim anar des de la font de la Font Orpina, cap a la masia.

La història d'aquest rail original i denominat del tipus "Barlow" deu ser del tot casual.

Imatge "robada" amb molt
de carinyo i sentit deliberat recolzament del llibre de l'Edu


Si fem mirada temps enrera, com si d'un viatge al passat es tractés, ens ubiquem ara cent anys endarrera, tot just  parem el nostre deambular, l'any 1920. 
Aquesta data ens servirà per fer menció dels cent anys de vida, que té la doble via de tren, al terme.

Ara ja podem dir, que tenim una via amb un segle de vida.

La doble via, com el seu propi nom indica, dóna amdós sentits de circulació a la marxa del tren. Cada via, per un sentit diferent, l'anada i la tornada. Aquesta ampliació, a Vacarisses, és ara, en l'actual 2020, que ha fet els seus cent anys.


Estació Vacarisses Can Serra
Imatge estació de Vacarisses a Can Serra. Crl


Les necessitats d'ampliar l'espai del balast de via (llit on es col·loquen les travesses), va formular la construcció d'un pont , que salvés amb seguretat el pas de les vies, i dones connexió a la masia amb les seves terres. 
 
És doncs, un pont entès també, com a centenari en el seu disseny, barana i forjat.

Però un dels laterals del pont, no devien satisfer les exigències de l'enginyer del moment o, simplement, algú amb bones llums va pensar a donar una mica més de llargada a la curta barana del pont.


Barana forjat pont Mas de Orpina
Barana forjat al pont de l'Orpina. Crl


És aquí, que entra en acció el protagonista de la nostra història.  El Carril Barlow emprat en la primera construcció de la xarxa ferroviària Terrassa - Manresa, ara fa aprox. 160 anys.  Trajecte que disposava d'una única via i un doble sentit de circulació, allà pels seus inicis, ca. 1840/50.

El veurem fent de continuador de la barana existent, com empara del talús de la via.


---------------------
Aquest carril era de secció enrotllada i va ser emprat en substitució dels primers, o més primitius, denominats carrils Brunel.
---------------------


Va ser dissenyat per enginyer W. Henry Barlow (1812 - 1902) i la seva característica, més especial, era el fet de poder ser instal·lat sense travesses. Només subjectant-lo per les vores a una base forta. 

No com el  primogènit sistema constructiu de vies, el qual requeria un dorment de fusta o base sobre el balast petri, emprat sota la via, i fent més costosa la instal·lació i el manteniment.

Carril Barlow - Font ferropedia
                                                           

No obstant això, el nostre rail, tot i ser força  instal·lat a trams de via de poc trànsit, com és el cas del nostre Barcelona-Manresa per la companyia   Saragossa-Barcelona, o a França, per la companyia de le Midi, qui va comprar la llicència Barlows's Permanent Way Company, no va donar el resultat esperat.
 
Era requeriment d'un gran i dificultós manteniment, per tal fer correcte servei.

És doncs que, en el moment de fer l'ampliació al sistema de doble via, es va decidir fer l'ús del tipus "vignole", o de doble cap, que reconeixem a l'actualitat.

↫↬
P.D. Gràcies, Edu, bon amic!, per tota la teva dedicació i constant cura del tema ferroviari. I per les interessants coses que saps!



Fonts:

El fabulós llibre de L'Eduard Martínez Hernàndez
Vacarisses. Un poble amb dues estacions de Ferrocarril

Ferropedia.es




domingo, 25 de octubre de 2020

Barri de la Barceloneta - Vacarisses

 

Barri de la Barceloneta de Vacarisses

Patrimoni immoble destacat del poble, ubicat al sud-est del nucli de Vacarisses. 
Carrer d'un únic sentit de circulació, amb un tram molt estret i ressalt, per reduir la velocitat dels vehicles que circulen. 


Barri Barceloneta Vacarisses
Barri de la Barceloneta

Un barri amb lletres majúscules dins d'un petit poble o un petit poble amb un barri de lletres majúscules. 

No faré apologia del "monta tanto...", però cert és, que s'ha de fer pensament d'aquesta realitat, i de segur que va ser mútua a tots els efectes.

⥓⥒

Hem de fer els crèdits inicials de la seva biografia en un possible inici al s. XVII, o inclús anterior, com a grup de cases de pagesia.  Però el "nus gordià" de la seva raó, sembla emmarcar a la cronologia del s. XVIII - XIX.

El Barri de la Barceloneta de Vacarisses sembla néixer d'esquena al nucli antic, com si fos un poble a part.

Del primer grup de cases de pagès, molt antigues, hi podem comptar, cal Domingo, cal Mateu, cal Sagal, cal Florats, cal Grauet i ca l'Andorrà. 
És possible que alguns d'aquests edificis no fossin unitaris com els entenem ara, és més, molt segur l'annexió d'uns a d'altres, per necessitats funcionals, no deixi t'estimoni de la seva morfologia real. 

Cal dir doncs, que d'ells no hi ha cap d'originari. Les restauracions, remodelacions i noves necessitats contemporànies, han fet mostra de l'evolució que veiem en l'actualitat.  Empremta del dinamisme i vida activa, constant del barri.

No obstant això, hi ha un seguit de cases com serien, cal Navaies, cal Feliu vidrier o ca la Cubana, amb una tipologia de caràcter tradicional, que sí recordaria les cases de pagesia del moment. Com un testimoni dissipat en el temps.


Barri Barceloneta Vacarisses
Barri de la Barceloneta

Del que podem definir com un segon grup de cases edificades. Més similars a la seva morfologia que és mostra actual, alineades i que donen nom al tram propi denominat "les Casetes", són d'una fase posterior, finals del s. XVIII o principis del s. XIX.

La hipòtesi plantejada al Monogràfic de la Barceloneta - Crusafont 2003, parla d'una colònia de necessitat agrícola, vinculada amb la masia de la Torre 
-Torreblanca en l'actualitat -.

Segons aquesta teoria, la colònia és fruit de nou vinguts, forasters, que vingueren a treballar els camps, en temps de puixança d'aquest mercat. 


↜↝
Fem un petit parèntesis per recordar que la fil·loxera va fer la seva aparició al tercer quart del s. XIX. En darrera aquests anys, la vinya va ser uns dels negocis més pròspers al poble. Un mercat de important requeriment, en especial a terres d'ultramar.



Així doncs, no és erroni pensar en aquesta possibitat com encertada.  Del cert és que, els propietaris de la Torre, van anar adquirint diferents masos rònencs dels voltants. Cas del Boixadell i el Guinardeu entre d'altres, fet que reforça el plantejament.

Vers la teoria del seu nom, Barri de la Barceloneta, és d'efecte inmediat pensar en un altre barri de mateix nom, a la Ciutat Comtal. Tot d'una amb un origen formatiu força similar, al del nostre barri.

Com he fet referent anterior, la fil·loxera va donar punt final al lucratiu negoci de la vinya, a finals del s.XIX. 
Motiu pel qual, moltes d'aquestes famílies van marxar, d'altres van haver de fer noves tasques, no obstant, la realitat d'aquest moment va ser l'abandonament  de moltes d'aquestes residències.

 
El boom del moviment de mitjans del s. XX, és el tercer capítol d'aquest barri,  són d'altres nou vinguts. En aquest cas, famílies pudents, que venien a fer estiu, i que, amb el temps van anar remodelant i modificant els habitatges existents, tot fent de noves o ampliant-les.

------------------------------------

Fonts:

Crusafont, Miquel. La Barceloneta 2003.
Farrés, Josep M. El carrer de la Barceloneta.



lunes, 12 de octubre de 2020

Bomba d'aigua del pou de can Còdol- Can Serra

 

Bomba d'aigua del pou de can Còdol

41º35'47.8" N  1º53'40.2"E

Bomba aigua pou Can Codol Vacarisses
Vista de la bomba d'aigua a la rotonda sud - Can Serra


Una de les rotondes de la urbanització de Can Serra té un tresor a vista de tothome i totadona. 

Fem la volta amb el cotxe, una, dues, tres vegades, tantes al dia, que ni parem atenció.

Allà, un motoret, al mig d'una rotonda tota per ell. I només per encuriosits, segurament en algun moment de les infinites voltes que fem a la nostra processió diària, que algú ha pensat en la seva raó de ser. 

Doncs en té, i una d'important o, si més no, curiosa.

Per parlar d'ell ens hem d'apropar al poble i parlar de la seva realitat, donats els inicis de l'experiència que he volgut titular: Experiència aigua a domicili a Vacarisses. 

Però per fer-lo més ben parit "Experience water at home in Vacarisses", per si algú fa una pel·lícula, algun dia.

Una petita broma, ara que obrim aixeta i raja l'aigua a dojo, sense més complicació. Però a principis i escaig del segle passat, aquesta realitat era molt diferent pels vacarissencs i vacarissenques, vers la utilització i servei de l'aigua a les necessitats diàries.

El primer capítol de la saga "Experience water..." té inici l'any 1937. Gestions municipals i aportacions econòmiques de particulars feren realitat un dipòsit d'aigua, que seria alimentat per l'aigua del Pou del Viveret. Aquest, d'ubicació propera a l'edifici de la Rectoria Vella.

El servei de subministració estava assegurat mitjançant un sistema senzill i el seguit de la xarxa de canonades que feien connexió a una part del poble.

El creixement de vilatans a les dècades dels 50 i 60, el segle passat,  evidencià una nova necessitat de captació i subministre. És doncs que, es procedí a portar-ne de can Còdol, en una primera instància, i de terres de l'Orpina i can Serra desprès, per satisfer les necessitats de la població.

Eus ací, el nostre protagonista indiscutible, la primera bomba elevatòria que dóna servei a l'aigua domiciliaria del poble o  "El motoret" a la rotonda de Can Serra.

Una de les curiositats, pels qui gusteu de saber d'enginyeria mecànica, és el fet de ser un motor a sistema de pistons. Sembla que en aquests moments ja eren d'ús comú les d'accionament per força centrífuga, emperò aquestes de nova recerca, no garantien la correcta funció, dels aproximadament 130 metres de desnivell que s'havien de salvar.

És així que les recomanacions indicaven aquest sistema de tradició, que amb tots els seus pros i contres, complia amb el seu comès.  De l'aventura de fer-ho anar us parlaré en una altra publicació, ja que no té desperdici. Tota una gesta hercúlia, gràcies al bon jan o bons jans que s'en ocupaben. 


Detall bomba aigua pou Can Codol Vacarisses
Detall de la bomba

El suministre actual a tot el terme, esdevé dels pous de Can Serra, principalment, i del nou pou de Torreblanca, de datació força recent.


Bomba aigua pou can Codol Vacarisses
Una més

Moltes gràcies al "pou" d'informació.  Gràcies mil Xiscu!!!


Fonts:

- "Re-descobridor" de la curiositat. David Hernàndez
Us deixo l'enllaç del seu exuberant treball, al seu blog:
http://barraquesdevacarisses.blogspot.com/

- Font directe d'informació: Sr. F. Badia.

- Fonts de Vacarisses, Josep M. Farrés Trias.