Castell i ermita de Nostra Senyora de Castellet - Sant Vicenç de Castellet

Castell i ermita de Nostra Senyora de Castellet

N 41 39 49.60 E 01 51 02.47

La Muntanya del Castell de Sant Vicenç, el Castell i Santuari de Castellet o Costa del Castell de Sant Vicenç. 

Hi ha quatre maneres actuals i diferents per definir aquest mateix espai del Bages:  muntanya del castell, castell de Castellet, santuari de Castellet o costa del Castell. Tot i que a l'argot popular sempre serà, sense més apologia;  El Castellet.

D'aquest topònim, Castellet,  hi ha dues interpretacions (1). La que defineix castellet com un diminutiu de castell o, un altre,  que emplaça el castell en un terme de petites extensions.

Ressenyable és també, el fet de saber, què el municipi de Sant Vicenç de Castellet és el resultat de la suma de dos antics senyorius; el format pel senyoriu de Castellet i el senyoriu de Vallhonesta. Fet que potenciaria, la segona interpretació del nom.  

Tot i això, esdevé en hipòtesis i com a tal l'hem de pensar.

Dels primers documents que donen llum a l'existència d'aquesta construcció, emmarquen en l'horquilla cronològica i fets socials del s. X (2).  L'ample context històric i multicultural peninsular del moment, sarraïns (3), cristians i jueus, tots en una "convivència" relativa i temporal, són particular visió del mosaic d'aquest temps i aquesta terra.

Un seguit i ràpid canvi de mans de les diferents terres, i la necessitat d'una encara més ràpida repoblació dels fidels del credo cristià, requeria documents legals, per tal donar veracitat dels nous subsidiaris. Així doncs, tot i ser molt probable una existència molt més primerenca, a efectes de fonts documentals, podem parlar d'aquest 1001. 

Marcat el punt de sortida, a la història  i existència del nostre castell, ara hem de saber del seguit de mans i fets que hi van fer anada i tornada. 

• Primer com a castell exclusiu de frontera s. IX-X. Fet esdevingut de la Marca Hispànica, com a línia de control i defensa del Llobregat-Cardener, vers  possibles atacs.  
• Segon com a delimitador del poder feudal i centre residencial, s. XIV. Moment de datació de les primeres ampliacions, noves estances i inclús un espai d'actes nobiliaris. És un moment de  bonança pel castell i els seus propietaris.
• Tercer com un pobre castell rònec. Els finals de la Baixa Edat Mitjana, s XV -XVI, com d'altres castells, passar al desús. Els senyors van a viure als nous espais referents de la cultura i el poder, la ciutat.  És doncs, el moment que passen, en aquest cas, a viure a l'actual plaça de Sant Vicenç.

Aquest,  sembla ser el curriculum vitae del castell, fins que les parques del destí van estipular fer de les seves. 

Torre guaita i homenatge
possible datació s. XIII
Cessió imatge J. Suades

L'ermita de Santa Maria de Castellet documenta  alguns segles després que el castell, des de primers del s. XIII, i  comparteix datació amb la construcció de la torre del castell.

No obstant això, el seu protagonisme esdevingué un cop decaigué el castell, vers el s. XV, ja en cronologia de temps moderns. 

Els cuidadors, durant aquells anys, eren un reduït grup d'ermitans. Primer sota autorització dels Amat (4), senyors del castell, al s. XVII (una branca més dels actuals Borbons), i després per altres autories.

És l'època esplendorosa dels romeus i de la nova devoció mariana. Uns personatges de destacada tradició a terres del Bages i amb apunt particular a  casa dels nostres veïns de Monistrol de Montserrat (5). 

Les epidèmies que castiguen durament una població sortida de l'Edat Mitjana i entrada l'Edat Moderna, amb la realitat de crisis general (6), va fer donar una resposta particular, segons la classe social a la qual es pertanyia.  

Per una banda és el moment d'una noblesa amb un fort neguit del "carpe diem". Festes de les classes socials més llepafils, grans monarquies i poders absoluts. Una bacanal per recuperar el temps perdut.  

Mentre que, per altres sectors socials de recursos més febles, trobem els "castigats", moment de flagel·lats, romeus i penitents. 

Dues formes de fer front a la difícil realitat viscuda, amb un procés d'oblit i recuperació molt lent.

És doncs, que la troballa de la talla d'una Verge a la cisterna de l'aigua, el 1778, va ser un miracle miraculós!  

Aquest fet dotar d'un nou prestigi  i sentit a l'espai, ara més sacralitzat que mai, amb la construcció, ara sí com ermita de Santa Maria de Castellet. 

L'espai passava de ser una capella parroquial, de relativa importància, a ermita sota jurisdicció del bisbat de Vic. 

Postal Castellet, primers s. XX. còpia.
Cessió imatge J. Suades

Serà vers aquest temps, que les noves ampliacions i remodelacions del Santuari conformaren l'aparença actual.

Cessió imatge J. Suades

A temps contemporani i a l'actualitat, l'edifici està sota protecció BCIN i amb titularitat de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.

 

De l'antic castell, l'únic element identificatiu que resta és la torre al sud, és a dir, a l'extrem més meridional. També, alguns fonaments del que devien ser les muralles, encara en record de la topografia el·líptica del turó.

La Guerra Civil va limitar molts d'aquests espais i van quedar a la seva sort.  És un cop finita, en temps d'autarquia, que es restableix el culte com tradicional aplec.

↫↬

Agraïment a l'historiador i santvicentí, Jordi Suades. Per la seva disposició i cessió d'imatges i per la seva recerca d'informació al seu llibre. En el qual he basat la meva publicació en aquest blog.

Jordi Suades Marigot - El Castell i santuari de Castellet. Ed. Farell

(1) - Fonts. Historiador Dr. Antonio Vila-.

(2) - Concretament una butlla papal, datada en 1001. Inventariat de possessions del Bisbat d'Urgell.
(3) - Sarraïns i moros vs mudèjars.  Les dues primeres definicions són actualment mal considerades o vistes com a mots despectius, però era realment com es coneixien en temps de la E.M. 

(4) - Molt entretinguda és la cronologia dels Amat, entroncada amb els Desfar de Vacarisses. Famílies que van tenir extensius dominis pels voltants.
(5) - Festa dels Romeus de Monistrol de Montserrat - http://www.turismemonistrol.cat/fires-i-festes/

(6) - Matizació del concepte general. Tot i que dins el marc de la península i a Catalunya, si el podem aplicar.