domingo, 22 de julio de 2018

Icnites de dinosaures C58

ICNITES DE COLLCARDÚS - C58

Ara farà un any, que vaig saber d'aquesta curiositat. De fet, va ser per una bretolada, un "Te quiero Carmen", que algú, amb dos dits de seny, va grafiar al talús de la roca que les manté.


Icnites C58


D'ací, que en una reunió de pares, mares i mestres, una de les mestres estesa en aquestes,  va fer una lleu menció. Van ser els primers contactes amb aquest seguit de bonys, que a ulls cecs són,  simplement, unes pedres més,  pintades...  per algun il·lús.

Fent consciència d'allò, que podia ser inèdit i buscant informació per internet, l'única recerca per aquesta via va ser el bloc de Camps, on va fer referència a aquesta mateixa possibilitat.

I aquí es va iniciar un seguit de "tocs - tocs" a diferents portes; Centre Crusafont de Sabadell, ICP,  etc.,  on ens van encaminar a una persona molt entesa en la matèria.  A més, aquesta persona, ens va fer una petita, però molt interessant, xerrada envers icnites. Un breu de les actuacions, en cas de trobar-les, així, com un resum de l'extensa normativa, que acompanya aquest tema i que no és manual assidu dels caminaires. 

Amb aquestes dades i feina feta, ho vam voler traspassar a l'ajuntament de Vacarisses, per donar constància i, si era procedent, donar pas a l'inventariat de les icnites al saquet de patrimoni local. Única intenció de guarir la seva documentació i,  perquè no,  protecció.
No oblidem que estan posicionades, a tocar la C-58, en qualsevols tasques d'àmpliament, aquestes aniran a fer farcit del material d'asfalt..., això no obstant, no ens agradaria.

En veure, que en any vista, tot ha continuat igual, el segon pas era contactar, directament, amb el Departament General del Patrimoni i cultura.
I en aquest punt estem. 

Expectant de properes notícies i del futur d'aquestes possibles empremtes, penso que com a valor científic, estaria bé, poder tenir-les inventariades i cartografiades (en cas de no tenir-ho fet encara).  Les icnites són uns fòssils efímers i de difícil conservació, però amb la tecnologia actual, fotogramètrica, segur es podrien obtenir models 3D, per troballes i estudis posteriors. La seva destrucció, una pena envers valor patrimonial del municipi, però és una guerra d'altre camp.

____________________________________________________________________

Un apunt important: Aprofito aquest post per fer referència a la trobada de la petjada d'arcosaure, als límits Olesa-Vacarisses. Que tot i ser notícia Olesana, per molt poc, va ser trobada a terme de Vacarisses.

Els arcosauremorfs, van ser uns rèptils que donaren evolució als cocodrils i als dinosaures. Si pensem que l'espai que formava el Vallès Occidental, Bages, etc., va ser un mar. Qui diu que aquestes petjades no podien ser d'aquest mateix animal?

____________________________________________________________________



Fonts:

ICP
Centre d'interpretació de Fumanya
Bloc de Camps


 

jueves, 19 de julio de 2018

Els Perseids, la pluja daurada del cel.

Els Perseids, la pluja daurada del cel.

La versió mitològica de la nit de Perseids. 

 

Cada estiu és fidel aquesta pluja d'estels. Un espectacle màgic nocturn, per gaudir-ho amb un entrepà i bona companyia.

Per la meva part, faré l'apunt poètic i mitològic que donava explicació a la seva formació. 
Avui dia, és evident que hi ha un munt d'estudis, envers l'astronomia, que donen les més científiques respostes, però va haver-hi un temps, que aquesta era, si més no,  la més popular.

Comencem, Perseids esdevé de Perseu, qui és un del herois mítics de la Grècia més clàssica, conegut, especialment, per la seva gesta en tallar el cap de la Gorgona Medusa. Un fet que li va donar peu, per entrar al món dels herois. 
  
______________________________________________

Els herois eren fills d'un Déu i un mortal i, tot i ser considerats mortals, són representants d'una categoria diferent, entremig dels deus i els homes.
Cronològicament, s'ubiquen a la societat micènica, entre el temps de l'Edat del Bronze i el Ferro, ca. 3000 - 1200 a.C.
______________________________________________



Dànae. Gustav Klimt 1908
Així doncs, la mare de Perseu era  Dànae (mortal) i el seu pare el famosíssim Zeus (el Déu Júpiter al llatí.)

Explica la història que el rei d'Argos, tenia una filla, Dànae, i l'oracle va predir que el seu nét el mataria.
Per tal d'evitar que la seva filla tingues fills, la va tancar sota supervisió d'una nana. 
Però Zeus, famós pels seus amors, qual Rocco Siffredi del moment, es va embadalir d'ella i, transformat en pluja daurada, va accedir a l'estança de Dànae. Posseïen-la, sense que ningú pogués fer res.


Com a càstig, mare i fill van ser precipitats al mar, tancats en un cofre de fusta.  Però, sota la protecció de Zeus, mare i fill van arribar a l'illa de Sérifos, on van ser salvats i cuidats per un pescador, fins que Perseu es va convertir en un jove fort i molt maco.

El tirà de l'illa es va encapritxar de Dànae i els va convidar a viure en el seu palau, tot pensant com fer fora a Perseu, qui li començava a fer nosa. Així en un convit, amb altres prínceps dels voltants, l'acusà de no portar-li cap regal. Perseu, jove i envalentit, li va dir que li portaria el cap de Medusa.
 
 
 Benvenuto Cellini 1554. Plaça de la Senyoria - Florencia




 

Medusa era una Gorgona, de les tres conegudes, Esteno i Euríale, eren les altres dues, però amb la diferència que ella, sí era mortal. Havia estat castigada per Atenea per fer presunció de la seva bellessa i dels seus cabells.

Si ja sabem com les gasten el mortals... imagineu els deus.

Doncs, el càstig va ser, transformar els seus bells cabells en serps, a més, com a gorgona,  Medusa tenia el poder de transformar en pedra amb la seva mirada i  matar amb el seu alè.

↬↫

Perseu va ser ajudat pels seus germans, Hermes i Atenea, però també per Hades que li va deixar el seu casc de la invisibilitat.  D'aquesta manera va aconseguir el triomf, tallant el cap de la Gorgona.

En el camí de tornada, Peseu va trobar la bella Andròmeda encadenada a una roca. Andrómeda era la filla de Cassiopea, qui va ser castigada per la presunció de la seva mare. 
Cassiopea es xalava en dir que ella era més bella que les mateixes Nereides, filles del Déu Posidó (Neptú romà). Les Nereides, molt enfadades, demanaren al seu pare un càstig exemplar, per l'arrogància d'aquesta mortal i, el déu dels mars, va fer sortir un monstre marí que assolà tot els dominis dels volta'ns, així com transformà a Cassiopea en una constel·lació.


Casiopea del magnífic cantautor Silvio Rodríguez.


Per poder alliberà els territoris d'aquest terrible monstre, la filla de Cassiopea, Andròmeda, havia de ser oferida com a víctima. És per això, que la donzella va ser encadenada a aquella roca, en espera de ser devorada. 
Perseu, en veure la noia, es va enamorar de la jove i aconseguir matar el monstre, alliberant la seva víctima. (A què ens recorda...) 
 
Perseo alliberant Andròmeda, 1639-41. Rubens

 

Quan Perseu tornar, davant del tirà, va veure que aquest volia forçar la seva mare, i  li mostrà el cap de Medusa, convertint-lo, automàticament, en pedra.

Finalment, Perseu va entregar el cap de Medusa a Atenea, qui ho ubicà en el seu escut, com a símbol de protecció. 


Atenea, deesa de la sabiessa
                                                     
Els Perseids són un record, en el món de la mitologia, del moment en què Perseu fou concebut amb la pluja daurada de Zeus, considerat pels grecs com l'heroi noble i llibertador vers els oprimits.



  • Finalment, si voleu saber si la profecia es va complir, doncs us diré que sí. Evidentment, la tragèdia grega, és sempre tragèdia i, com que l'oracle no s'equivoca mai..., Perseu va tornar a veure al seu avi, per dir-li que no li faria cap mal. 
No obstant això, en uns jocs olímpics, en els quals Perseu va participar, tot fent la llançada d'un disc, va anar a parar al cap del seu avi, posant fi a la seva vida. 




Fonts:

Diccionari de mitologia grega i romana. Llibre de Pierre Grimal
El Rincón de Maite. 
Imatges: Wikilock diferents fonts






domingo, 15 de julio de 2018

Turó Roig de Vacarisses

El Turó Roig

Coordenades: N 41.6316769, E 1.9608477


El veí discret de la Roca Salvatge i el Paller de tot L'any. I dic discret, per la seva ubicació, més amagada, envers els seus amics del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Amb una alçada de 688 m, és tot un pedrot i, no està molt lluny dels seus companys de terreny - en quant a protagonisme geologicament parlant - i a més, també és una veritable meravella visual.

Aquest pètric ha estat un vigilant reservat i prudent, del pas del temps. Modificant el seu aspecte, segons els moments de la vida, però sempre contingent i heràldic.


Turò Roig


Quan la canalla em va preguntar sobre aquesta curiositat, vaig fer cara de pòquer, ja que poca cosa podia dir més; Que era una pedra amb més pedres engantxades!!.  I clar, això com que no podia quedar aquí. Vaig decidir fer una mica de recerca, i poder donar una explicació més "professional", a ulls de nens. De pas, jo mateixa, saber una miqueta més. 

Pensem, que tenim la sort de viure en un espai geològic, (una geozona, com li diuen els experts), que és una de les millors mostres, a nivell mundial, en quant a dipòsits de conglomerats.  A part de tenir un importantíssim interés i valor patrimonial (conjuntament amb la Muntanya de Montserrat). 

  __________________________________________________

Parlem de l'espai que limita entre la depressió del Vallès i la depressió centra, i entre els rius Ripoll i el Llobregat.

 __________________________________________________



Normalment és visita, de segona categoria, quan caminaires fan una excursió cap a la Font de la Portella o indrets amb més reconeixement. 
Entre d'altres motius, perquè has de desviar uns metres el camí principal. 
Però val molt la pena, apropar-se.

⇒ Posem un punt d'inici a l'eocè (56 Ma). L'aigua era la gran protagonista al planeta, escalfament global, desglaç dels pols, humitat i augment d'aigua dolça, davant la salada. 

El clima del planeta havia de fer, la mateixa sensació que quan fas una bona sessió de dutxa calenteta i, surts vermella com un llagostí dins un bloc de baf.
Els animals, del moment, que dominaven el "cotarro" i millor ho passaren devien ser els cetacis...

És doncs, en aquest moment, que els corrents d'aigua feien vida amb molta passió, i eren fortes com per arrelar amb pedrots de gran tamany fins als llits. Però també altres aigua-materials, que per impacte feien un "Slurry" (pasta aguada), - com els menús d'aquella marca de menjar ràpid - i, arrastraven tot tipus de partícules en el seu pas. I és això, el que veiem al Turó del Roig.  Un plat combinat de grans i petits material codolars, condimentats amb argiles (vermelles) i blocs calcaris. 


Després, l'erosió ha acabat de fer la seva feina i ens permet veure aquestes capes en un sol bloc.


Faig un apunt. Espero amb els meus arguments, no haver-hi posat pèls de punta a cap entès. És més, si algun coneixedor, més expert, pot afegir o corregir alguna de les coses dites, estaré molt agraïda.


Fonts consultades:

- Bloc de Camps
- Sedimentología del sector occidental del abanico costero de Sant Llorenç del Munt. M.L Blanco