La muntanya de Montserrat al Civitates Orbis Terrarum
THEATRUM (1657): Theatrum Illustriores Hispaniae Urbes
El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial de sis volums, encapçalat pel teòleg i cartògraf Georg Braun (1541-1622), pel pintor i gravador Franz Hogenberg (1534- ca.1590) i col.laboradors destacats com el dibuixant Joris Hoefnagel (1542-1601). Aquest darrer va ser el principal responsable de totes les vistes espanyoles i va viure a la península entre els anys 1563 i 1567.
Els dibuixos fets a plumilla d'Hoefnagel van ser reelaborats, en molts casos, per Hogenberg i acolorits a mà per diferents tallers, com era procedir habitual en aquests treballs. D'aquí les importants diferències de traç i a la gamma cromàtica, així com modificacions ornamentals fetes a gust de l'artesà o dissenyador. Exemplars que qualsevol ric burgès o noble volia a la seva biblioteca particular, així els editors van veure l'oportunitat de satisfer aquesta curiositat creixent. Representacions pictòriques de llocs remots i exòtics, podien ser gaudits des de la seguretat de casa.
 |
| Representació 1 |
 |
| Representació 2 |
Aquest atles o guia de viatges de vocació ecumènica era, principalment, un signe de la grandesa urbana i de la civitas, a la primera Edat moderna. Tot país o ciutat, amb cert renom, volia ser-hi representat i, no de qualsevol manera, aquesta devia partipitar amb magnificència i destacant tot allò que era i podia ser d'interès i vanagloriat davant d'altres territoris.
En el cas de l'espai de Montserrat o Santa Maria del Monte Serrato, com redacta la cartella superior, vessa la seva representació en el poder de l'espiritualitat i la fe cristiana. No és d'estranyar que fos la muntanya el principal referent i símbol representatiu de la santedat peninsular.
Els gravats de Montserrat mostren un cert arcaisme, si ho comparem amb altres representacions o toms anteriors del Civitates, en aquest fet hi ha un argument. El corrent de pensament de l'humanisme va entrar més tard als territoris castellans, voltant mig s. XVII, de la mà d'Iñigo Jones, puix que molts dels instruments de mesuratge cartogràfica més moderns, en aquell moment, encara no tingueren un ús habitual.
La Muntanya queda il.lustrada de manera força icònica i s'ha d'acompanyar amb el nom de cada ermita per fer-la identificable.
Molt curiós i anecdòtic l'argumentari de Mont-serrat, on a les representacions 1 i 2 es pot veure la verge amb el seu fill, així com uns angelets, serra en mà, serrant la muntanya.
Un fet curiós que fa pensar en, possiblement, una imatge no ad vivum és que la verge sigui blanca. Qui ha visitat la verge, no oblida mai el seu color.
No obstat això, aquesta obra va ser símbol d'un nou despertar, d'una era d'exploració, comprensió i connexió més global.
 |
| Representació amb llegenda descriptiva |
Maison et chambre angelique de la Vierge Marie de Montserrat : située en Catalogne a sept lieües et au nord de Barcelone, 1705
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Autor, Chez le sr. de Fer
__________________________________
Font:
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- Drawcivitates
