El Pont (petit) de Sanana - Vacarisses

El Pont petit de Sanana 

Torrent de Can Còdol - Vacarisses
Coordenades: 41º 37' 19.0 "N  1º 54' 19.1"E


Petits tresors encara fan la seva presència. Discrets i disposats a jugar, a fet i amagar, amb  caminaires d'embranzida, amants de fer parada més enllà del camí marcat.

Planimètric 1914

Doncs aquí hi són encara, vestigis del que va ser aquest servil i, segurament, necessari pont, que posava en contacte, com a mínim, aquests dos masos importants de l'època: Sanana i Can Còdol.

D'aquesta construcció, la lectura automàtica és el nivell que devia adquirir aquest torrent. Segurament no constant, pel tarannà d'aquests petits rius, però amb un cavall molt més important que la minsa ziga-zaga actual. L'altra impressió és el trànsit constant entre aquests dos espais de ribera. Pensar en l'existència del Molí de Can Còdol, poder ens dóna una petita pista.

____________________________________________________________________

Una mica de temàtica històrica: El Torrent de Can Còdol, dit en el planimètric de Can Codos, és un afluent de la riera de Sanana. Aquesta riera,  defineix els termes del Vallès Occidental i el Bages i, com a curiositat, ja apareix en una de les cites més antigues, que he sabut trobat. 

Document de l'any 888, com un límit de propietat del Abad de Ripoll (propietari de Montserrat en aquell moment). "dicho abad, había aquirido una donación de Juliano, difunto, por el precio (...) y dice afrontar la hacienda, de oriente en el río Merano (és la riera Marà), de medio día (...)" 

____________________________________________________________________

Aquestes descripcions conviden a pensar, en aquest terreny com un espai àmpliament conegut en temps molt pretèrits. La datació del pont és molt més difícil. Si pensem en els masos propers, amb unes horquilles d'anys entre els s. XVI -XX, però amb una intensificació d'esforç comercial, vers els s. XVIII - XIX, poder, podem filar més prim. La realitat certa és la seva existència, encara, primers del s. XX, com demostra la seva incorporació al planimètric de 1914.

Descobrim, doncs, com la industrialització va propiciar nous camins, per altres espais, i com les vicissituds del moment, fan oblidar d'antics.  

 

Vestigis del Pont de Sanana

Fonts
Planimètric icgc.cat
Font nota històrica: História de Montserrat (888-1258). Per Benet Ribas i Calaf, Francesc Xavier Altés i Aguiló.

Els Pins Cargolats - Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac

Els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics

Tot i que molt s'ha dit d'aquestes curiositats naturals que fan forma als famosos Pins Cargolats de l'Era dels Enrics, el fet, i la sorpresa, de veure'ls en procés de pèrdua, per sempre, em motiva per parlar-ne una vegada més d'ells, abans no siguin un lleu record en la memòria popular.

Pi cua de porc - gener '19

Arribar al seu enclau, no va ser feina fàcil. Un seguit d'intents, durant gairebé un any, em portaven pel camí de l'amargura. Sort d'en David, un caminaire, i afegiria, que se sap la seca i la meca d'aquests indrets, que fortuïtament ens va fer de guia. I com ell diu: quina sort que els nostres camins es trobessin fins als pins!. Així doncs, les coordenades, les guardo a bon recapte...apa!

El misteri és a taula. Què fa donar aquesta forma als pins? Per què uns sí, d'altres no? El fet de trobar-los concentrats, en un espai relativament proper entre ells, però amagats entre els pins "normals", encara els fa més desésser.

Pi anaconda - gener '19

Però què sap el gat de fer culleres? Doncs, probablement poc, i és aquest enigmot que els fa punt d'atractiu.

De teories hi ha de tots colors. Hi ha qui diu que són fruïts de boscaters, avorrits, que entre berenar i berenar, es dedicaven a fer cargolades de pins, tal bonsai. Però, pensat fredament, la tasca de "talaire" de boscos, no la veig per tenir-ne massa temps de lleure, poder algun artista entre el clan... en tot cas, dit està.

Altres explicacions van dirigides al fet que alguna cosa, neu a la base, o algun despreniment de l'ager proper, els forces a fer via lliure en el seu creixement. A l'Illa del Ferro, hi ha un fet similar, conegut com "les sabines del ferro", aquestes formes, als arbres, són donades per la força del vent, en determinats moments de l'any.

L'única evidència és el fet que, aquesta circumstància només és resultant mentre l'arbre és jove i s'està desenvolupant. Quan es fan més grans i forts, fan cap d'alt, com els seus veïns.

La darrera teoria està relacionada amb un possible fong, melampsora pinitorqua. Aquest, provoca aquestes deformitats en els brots dels pins joves, tot i que no sembla ser tan acusat com els que podem veure en aquest racó.

Sigui el que sigui, el motiu, d'aquest fenomen, la realitat és que són un atractiu turístic, en procés de desaparició.

Foto feta pel Paco.

Fort agraïment al guia i "nou" amic, David. Sense ell, encara, el Paco i jo, seríem voltant per l'Obac, buscant encara l'era... 

P.d.: Imatges dels pins, agafades 7 de gener de 2019. Al blog TrailSantLlorenç, trobareu un seguit d'imatges dels pins que hi havia, alguns ara, una mica "més torts".