domingo, 30 de mayo de 2021

El Far del Jou - Guardiola de Berguedà


El Far del Jou de Guardiola de Berguedà

La facinació pel Berguedà em porta a no fer una sense dues, tres o ves a saber quantes més. Així doncs, seguint els apunts dels germans Coromines i Camp, faig una petita endinsada per terres del Jou.

 

 

Imatge font: Catalunya medieval
Sant Salvador de Jou i (el conegut com) El Far del Jou


    El Far del Jou és una torre de datació baix medieval, s. XII. L'actual estructura és, certament, d'una torre, la qual va ser descoberta pels germans Coromines i Camp l'any 1984. 

La seva troballa va esdevenir de la recerca d'altra construcció, el desaparegut hostal "d'alfar" o, com els mateixos germans citen als seus escrits la casa vella de El Far (1)D'aquesta última, no penseu a trobar cap evidència física.  Primer, la mutilació a carreta i sang de pedres viatgeres, per tal dona forma a noves construccions a primers de segle XX i, després, les obres de millora de la C-1411 (2) - codificació antiga de l'actual C-16 - van fer crònica anunciada a la seva desaparició.                    

La malaguanyada premonició, dels estudiosos vers temes històrics berguedans, va ser certa.  No obstant això, ells es van cuidar de fotografiar i inventariar-la, per tal quedés constància documental de la seva estructura i situació. 

 

Antiga i desapareguda edificació del casal El Far. Font Erol, núm 21
                              

Però tornem a l'edificació que vull atendre, El Far del Jou. La troballa d'aquesta edificació, a uns 400 metres del casal d'alfar i d'ubicació a les cotes altes de la cinglera del Jou, va ser fortuïta. La visió que oferia la cinglera des de dalt, podia aportar, visualment, punts referencials que fessin enllaç amb l'antic hostal.  Així és que, com projecte en l'estudi de camp, es va plantejar aquest sistema de treball.

Les restes entre matolls, del que devia ser el basament d'un gran edifici, es van fer latents a ull nu. Tal com expliquen els seus descobridors i, parafrasejant dels seus escrits:

"(...) es mostren davant el que podia ser una construcció de parets gruixudes i carreus alineats, des d'on es veia al fons, el lloc del casal d' El Far". 


De l'afirmació dels historiadors, es va considerar aquesta troballa com l'edificació origen i el veritable Far.  Una edificació que, des del seu enclau i conjuntament amb la Torre de Foix i la Guardia, enllaçava visualment el Baix Berguedà amb el Castell de Guardiola. 

Mantenint, aquesta mateixa hipòtesi, la desapareguda casa de El Far, ubicada on fan núpcies el torrent de Malanyeu i el Llobregat, és a dir al seu aiguabarreig del congost i peu del camí ral, seria un punt de control de pas obligat. En certa manera, el bocí d'avanguarda i control que donava pas a d'altres senyorius adjacents.

És doncs, el que va ser una primera formulació, la possible derivació, per la proximitat de les dues edificacions, del nom de la primera i més antiga construcció  El Far del Jou, generalitzat a tot l'indret i, un cop desapareguda, vers la segona l'hostal "d'alfar".

No obstant això, El Far del Jou encara havia d'aportar més sorpreses.  Així va ser que, durant els treballs de camp practicats pels estudiosos i el seu equip, neteja i fotografiat de l'espai de El Far del Jou, es va anant fer visible el que conformaria l'absis d'una església.  Seria la descoberta de, la documentada i no trovada fins aquest moment, Sant Salvador de Jou (3).

 

Sant Salvador de Jou. Font Diba

 

Aquesta troballa va fer trontollar tota hipòtesis configurada fins al moment, fent obligació de formular una de nova.  És doncs que,  l'aparició d'aquesta església i les restes de l'edificació limítrof que ja es coneixíen (definides, fins el moment, com El Far "originari"), van far pensar que es tractava del mateix antic Jou, i no estava vinculada amb el casal del Far. I que, ambdós, església i mas, eren subsidiaris i pertanyents al desaparegut poble de Sant Salvador de l'Abadella (Sant Salvador de la Vedella a Cercs, Berguedà), com reformulava la deixa de 1443 (3bis).

La reformulació històrica que plantegen els historiadors germans Coromines i Camps en els seus escrits,  fa pensar que les aportacions esmentades a les fonts patrimonials del diba, manquen incompletes. Ja que, tanca l'escrit de l'informe sobre el Far del Jou amb la primera afiliació de noms. És a dir,  El Far del Jou (possible antic mas del Jou), queda relacionat topónicament amb l'Hostal d'alfar, i viceversa. Quan les diferents jurisdiccions d'arxiu, relacionen aquest últim a la baronia de Malaneu (Malanyeu) i, El Far del Jou amb Sant Salvador.  És doncs, una relació difícil de sostindre, donada la disparitat subsidiaria de cada construcció.

Així, és que agafa força aquesta probable segona hipòtesis dels germans Coromines i Camp, que relaciona l'edificació, definida a diferents fonts com:  el Far del Jou, la Torre del Jou o la Torre o castell del moro, com la primigènia casa de pagès del Jou.

Per concloure l'escrit, un apunt vers la reconstrucció actual. Aquesta s'ha sobrealçat en dos pisos, així com s'ha recontruït la capella, sense respectar les restes d'origen, perjudicis que fan més difícil el seu estudi històric.



(1) En el següent escrit faig un ús indiscriminat de l'edificació "El Far", quan em refereixo a la casa o mas. Bàsicament, per fet que els mateixos autors dels estudis ho fan. En les vàries fonts consultades, he trobat menció a la mateixa edificació com a hostal d'alfar o El Far, casal, casa vella o mas. Així doncs, no he volgut desdir aquesta gràcia. 

(2) C-1411 fou la codificació de la carretera (aleshores considerada comarcal) de la N-II a Abrera (Baix Llobregat) fins a l'enllaç amb la N-260 a Bellver de Cerdanya (Cerdanya) tot passant per Manresa (Bages), Berga (Berguedà) i creuant el Moixeró pel túnel del Cadí. El recorregut total de la carretera era d'aproximadament 115 km. Amb la recodificació de carreteres de 2001, el tram entre Abrera i Manresa passa a denominar-se C-55 mentre que el tram entre Sant Fruitós de Bages i Bellver de Cerdanya, s'integra dins de l'eix C-16. El tram intermedi entre Manresa i Sant Fruitós passa a ser el branc C-16C. 

(3) (3 bis) L'existència i nom d'aquesta església quedava testificada a una deixa efectuada per un testador de Sant Climent de Vallcebre, al 1443.

 

Bibliografia

COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). "El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou" a Erol. Núm. 21

 SERRA I ROTÉS, Rosa; SANTANDREU M. Dolors. "Dels camins romans a les carreteres asfaltades" a Erol. Comunicacions. 

GARCÍA ESPINA, Sergi, ESCOBET GIRÓ, Manuel. "Sant Salvador de la Vedella, un poble submergit per les aigües" a l'Erol. Dossiers.

viernes, 21 de mayo de 2021

Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix - Guardiola de Berguedà

Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix

 

Aquesta publicació surt dels enclaus territorials als que us tinc acostumats!. No obstant això, com que esdevé del requeriment d'uns bons amics i unes bones amigues, allà que m'he permès la llicència. Entre d'altres perquè el blog és meu, no?? jejeje.  Sense fer "pompa" a lo Lluís XIV, dels meus dominis, espero que agradi, i us agradi com a mínim, per fer una volteta per aquestes terres què, sens dubte, tenen la seva pròpia màgia dins la preciosa història. 

 

 

                                                 Font: Enciclopedia cat
 

Emmarquem localització. La Torre de Foix es troba a l'Alt Berguedà, concretament al terme de Guardiola de Berguedà. Correspon a un conjunt arquitectònic dempeus d'un altiplà, denominat "cingles de la torre".
 
El combinat arquitectònic és la suma de la casa de pagès o mas,  una torre sita a l'extrem sud-est del conjunt i de la qual rep l'homònim, així com un seguit d'annexos amb ús tradicional per l'època, com seria la pallissa o coberts diversos.   
El mas manté elements d'estètica gòtica i, per les diverses fonts documentades, emmarca cronològicament en els segles  XIV - XV, amb un excel·lent estat de conservació actual. 
 
Tanmateix, els antecedents històrics del mas atenen a una noble construcció fortificada, amb característiques pròpies de l'Alta Època medieval.  Una existència que pot datar-se, seguint les fonts, al s. X (1),  quan les necessitats de fortificació i guardia eren vitals pels seus moradors, davant constants conflictes bèl·lics i una imperant inestabilitat territorial. 

El topònim de la torre "ça torre" fa la seva aparició, temps després,  a partir del 1317, quan queda documentada l'església de Sant Vicenç de ça torre amb advocació conjunta amb la de Sant Climent, quedant extensiu el nom "La Torre" a ambdues construccions i, també, a l'extensió territorial.

    Filem, filem prim..., i anem lligam cabdells. El mot guardiola és, segurament, la llatinització del català guàrdia, el qual, procedeix d'un altre vocable guardia/na 'el que fa guàrdia, sentinella, guaita'.  Documentació antiga reforça aquesta teoria, ja que al s.XII aquestes terres quedaven d'escristes com a (castro) de Guardiola, que és un diminutiu de guàrdia 'lloc de vigilància, fortalesa' de Berguedà, com a  determinatiu de l'enclau territorial (2)


L'adquisició del mas i les seves dependències, al s. XIV - XV, per la família Foix  que residia a Bagà,  dóna inici a un seguit de reformes, conformant les apreciacions gòtiques que n'apreciem.  De fet, el mas reflecteix esmentat el 1457, vers l'aprovació, per part de l'abat de sant Llorenç, de la transacció de compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà. 
 

Així doncs, l'aquisició de la Torre de Foix, per la seva ubicació, era un moviment merament estratègic de dominació sobre unes terres que eren en conflicte constant entre senyories de la zona. El principi bàsic era adquirir el control de l'antic camí que anava de Berga a Bagà.
 
Eus ací el motiu dels dos noms de la nostra església.  Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. El terme més antic seria "de Vallcebre", ja que el terme "torre de Foix" va afegir-se amb l'adquisició dels senyors de Foix al s. XIV. 
 
 
La dedicació a Sant Climent esdevé de temps de la seva consagració, feta l'any 1042, per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya.  En aquesta consagració es fa esmena de la troballa de les relíquies dels vestits del Sant Climent. 

Això de les relíquies, al medievo, era com els bolets, sortien per tot arreu. I del nostre màrtir, si fem menció del seu relat hagiogràfic, encara seria com trobar la rovellonera sencera.
Doncs, segons la llegenda, Sant Climent visqué en temps de l'emperador Trajà, s. I dC. Un sant predicador de l'evangeli actiu i que, arran de conformar un bon grapat de seguidors i seguidores, Trajà va ordenar que fos llençat a l'aigua amb una àncora de ferro lligada al coll.  
Els àngels, a la mort del sant, li van facilitar un llit marítim a l'estil d'un Ressort tres estrelles.  
Cada any la marea retrocedia i posava al descobert el santuari que contenia els ossos del màrtir.  Ara, com van arribar els vestits del sant a Guardiola de Berguedà..., aquesta no me la sé.
 
Formal i arquitectònicament, es tracta d'un edifici en avançat estat de ruïna, però amb apunts de restauracions, realitzades per part del SPAL (3). Tot i el seu estat, manté els trets característics i més bàsics de l'arquitectura romànica.  Una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular amb volta de quart d'esfera i finestra de doble esqueixada, orientada també a llevant.
 
La porta d'entrada, a ponent, està coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que consagraria posterior, possiblement s. XII. Aquesta part, la de ponent, està més retocada a nivell decoratiu. Dos arcs cecs damunt del vano d'accés, semblen precedir l'esvelta espadanya que ho corona. Aquesta de construcció més tardana, de mitjans del s. XVIII. 
 
Les transformacions principals de l'església degueren ser d'aquest mateix últim segle referenciat i, possiblement, va ser abandonada al s. XIX. 
 
Avui dia ha estat consolidat a nivell estructural, com ja us he explicat, pel SPAL, i el seu estat està força mantingut. 
 
 

____________________________
 
 
(1) Les actes de consagració del monestir de Sant Llorenç, s. X, fan esmena d'unes donacions que coincidirien amb el mas de Sant Climent i disset masos mes. 
 
Detallo: "Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt".
 
(2) Moran, J. Batlle, M. i Rabell, J. Topònims Catalans. Etimologia i pronúncia. Biblioteca Serra D'or. 2002. Publicacions de l'Abada de Montserrat.
 
(3) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
 
 
Fonts:

Diba - Mapes de Patrimoni Cultural
 
Image de Enciclopedia Cat (pendent de fer foto d'autora)