viernes, 21 de mayo de 2021

Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix - Guardiola de Berguedà

Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix

 

Aquesta publicació surt dels enclaus territorials als que us tinc acostumats!. No obstant això, com que esdevé del requeriment d'uns bons amics i unes bones amigues, allà que m'he permès la llicència. Entre d'altres perquè el blog és meu, no?? jejeje.  Sense fer "pompa" a lo Lluís XIV, dels meus dominis, espero que agradi, i us agradi com a mínim, per fer una volteta per aquestes terres què, sens dubte, tenen la seva pròpia màgia dins la preciosa història. 

 

 

                                                 Font: Enciclopedia cat
 

Emmarquem localització. La Torre de Foix es troba a l'Alt Berguedà, concretament al terme de Guardiola de Berguedà. Correspon a un conjunt arquitectònic dempeus d'un altiplà, denominat "cingles de la torre".
 
El combinat arquitectònic és la suma de la casa de pagès o mas,  una torre sita a l'extrem sud-est del conjunt i de la qual rep l'homònim, així com un seguit d'annexos amb ús tradicional per l'època, com seria la pallissa o coberts diversos.   
El mas manté elements d'estètica gòtica i, per les diverses fonts documentades, emmarca cronològicament en els segles  XIV - XV, amb un excel·lent estat de conservació actual. 
 
Tanmateix, els antecedents històrics del mas atenen a una noble construcció fortificada, amb característiques pròpies de l'Alta Època medieval.  Una existència que pot datar-se, seguint les fonts, al s. X (1),  quan les necessitats de fortificació i guardia eren vitals pels seus moradors, davant constants conflictes bèl·lics i una imperant inestabilitat territorial. 

El topònim de la torre "ça torre" fa la seva aparició, temps després,  a partir del 1317, quan queda documentada l'església de Sant Vicenç de ça torre amb advocació conjunta amb la de Sant Climent, quedant extensiu el nom "La Torre" a ambdues construccions i, també, a l'extensió territorial.

    Filem, filem prim..., i anem lligam cabdells. El mot guardiola és, segurament, la llatinització del català guàrdia, el qual, procedeix d'un altre vocable guardia/na 'el que fa guàrdia, sentinella, guaita'.  Documentació antiga reforça aquesta teoria, ja que al s.XII aquestes terres quedaven d'escristes com a (castro) de Guardiola, que és un diminutiu de guàrdia 'lloc de vigilància, fortalesa' de Berguedà, com a  determinatiu de l'enclau territorial (2)


L'adquisició del mas i les seves dependències, al s. XIV - XV, per la família Foix  que residia a Bagà,  dóna inici a un seguit de reformes, conformant les apreciacions gòtiques que n'apreciem.  De fet, el mas reflecteix esmentat el 1457, vers l'aprovació, per part de l'abat de sant Llorenç, de la transacció de compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà. 
 

Així doncs, l'aquisició de la Torre de Foix, per la seva ubicació, era un moviment merament estratègic de dominació sobre unes terres que eren en conflicte constant entre senyories de la zona. El principi bàsic era adquirir el control de l'antic camí que anava de Berga a Bagà.
 
Eus ací el motiu dels dos noms de la nostra església.  Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. El terme més antic seria "de Vallcebre", ja que el terme "torre de Foix" va afegir-se amb l'adquisició dels senyors de Foix al s. XIV. 
 
 
La dedicació a Sant Climent esdevé de temps de la seva consagració, feta l'any 1042, per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya.  En aquesta consagració es fa esmena de la troballa de les relíquies dels vestits del Sant Climent. 

Això de les relíquies, al medievo, era com els bolets, sortien per tot arreu. I del nostre màrtir, si fem menció del seu relat hagiogràfic, encara seria com trobar la rovellonera sencera.
Doncs, segons la llegenda, Sant Climent visqué en temps de l'emperador Trajà, s. I dC. Un sant predicador de l'evangeli actiu i que, arran de conformar un bon grapat de seguidors i seguidores, Trajà va ordenar que fos llençat a l'aigua amb una àncora de ferro lligada al coll.  
Els àngels, a la mort del sant, li van facilitar un llit marítim a l'estil d'un Ressort tres estrelles.  
Cada any la marea retrocedia i posava al descobert el santuari que contenia els ossos del màrtir.  Ara, com van arribar els vestits del sant a Guardiola de Berguedà..., aquesta no me la sé.
 
Formal i arquitectònicament, es tracta d'un edifici en avançat estat de ruïna, però amb apunts de restauracions, realitzades per part del SPAL (3). Tot i el seu estat, manté els trets característics i més bàsics de l'arquitectura romànica.  Una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular amb volta de quart d'esfera i finestra de doble esqueixada, orientada també a llevant.
 
La porta d'entrada, a ponent, està coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que consagraria posterior, possiblement s. XII. Aquesta part, la de ponent, està més retocada a nivell decoratiu. Dos arcs cecs damunt del vano d'accés, semblen precedir l'esvelta espadanya que ho corona. Aquesta de construcció més tardana, de mitjans del s. XVIII. 
 
Les transformacions principals de l'església degueren ser d'aquest mateix últim segle referenciat i, possiblement, va ser abandonada al s. XIX. 
 
Avui dia ha estat consolidat a nivell estructural, com ja us he explicat, pel SPAL, i el seu estat està força mantingut. 
 
 

____________________________
 
 
(1) Les actes de consagració del monestir de Sant Llorenç, s. X, fan esmena d'unes donacions que coincidirien amb el mas de Sant Climent i disset masos mes. 
 
Detallo: "Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt".
 
(2) Moran, J. Batlle, M. i Rabell, J. Topònims Catalans. Etimologia i pronúncia. Biblioteca Serra D'or. 2002. Publicacions de l'Abada de Montserrat.
 
(3) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
 
 
Fonts:

Diba - Mapes de Patrimoni Cultural
 
Image de Enciclopedia Cat (pendent de fer foto d'autora)

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario