Els Perseids, la pluja daurada del cel.
La versió mitològica de la nit de Perseids.
Cada estiu, la pluja d’estels coneguda com els Perseids torna fidel a la seva cita. Un espectacle nocturn que ens convida a estirar-nos sota el cel amb un entrepà, manta i bona companyia. Però més enllà de l’astronomia, hi ha una versió poètica i mitològica que dona una altra explicació a aquest fenomen. Abans que els telescopis i els càlculs orbitals ens oferissin respostes, aquest relat era el més compartit.
Els Perseids prenen el seu nom de Perseu, un dels herois més estimats de la Grècia clàssica, especialment conegut per tallar el cap de la Gorgona Medusa. Aquesta gesta el consagrà com a heroi, en un món on els herois eren fills d’un déu i una mortal, ocupant un lloc intermedi entre els déus i els humans.
El seu origen se situa en l’època micènica, entre l’Edat del Bronze i la del Ferro (ca. 3000-1200 aC).
La pluja daurada de Zeus
La seva mare, Dànae, era filla del rei d’Argos. Quan l’oracle va predir que el seu nét el mataria, el rei decidí tancar la seva filla en una torre de bronze, acompanyada d’una serventa nana, per evitar que pogués quedar embarassada.
Però... ja sabem com s’ho gasten els déus! Zeus, encapritxat de Dànae, es transformà en una pluja d’or i s’infiltrà a la torre. Així fou com Dànae quedà embarassada de Perseu.
Com a càstig, el rei tancà mare i fill en un cofre de fusta i els llançà al mar. Però Zeus els protegí i arribaren sans i estalvis a l’illa de Sérifos, on foren acollits per un pescador bondadós.
 |
| Dànae. Gustav Klimt 1908 |
Quan Perseu es va fer gran, el tirà de l’illa es va enamorar de Dànae i volia desfer-se del fill. En un convit, el va ridiculitzar per no haver portat cap regal. Perseu, envalentit i massa jove, li prometé que li portaria el cap de Medusa.
Medusa era una de les tres Gorgones —juntament amb Esteno i Euríale—, però l’única mortal. Havia estat castigada per Atenea per la seva vanitat i per presumir de la seva bellesa. El càstig fou terrible: els seus cabells es convertiren en serps, i la seva mirada podia petrificar qualsevol. El seu alè, fins i tot, podia matar.
Perseu va comptar amb l’ajuda d’Hermes i Atenea, i amb el casc de la invisibilitat que Hades li prestà. Gràcies a aquests dons divins, aconseguí tallar el cap de Medusa.
Benvenuto Cellini 1554. Plaça de la Senyoria - Florencia
Medusa era una Gorgona, de les tres conegudes, Esteno i Euríale, eren les altres dues, però amb la diferència que ella, sí era mortal. Havia estat castigada per Atenea per fer presunció de la seva bellessa i dels seus cabells.
Doncs, el càstig va ser, transformar els seus bells cabells en serps, a més, com a gorgona, Medusa tenia el poder de transformar en pedra amb la seva mirada i matar amb el seu alè.
L’amor i la profecia
En el seu retorn, Perseu trobà Andròmeda encadenada a una roca, a punt de ser devorada per un monstre marí. Era el càstig imposat per Posidó a la seva mare, Cassiopea, que havia gosat dir-se més bella que les Nereides. Posidó, ofès, envià una bèstia per devastar la regió. La salvació passava per oferir Andròmeda com a sacrifici.
Casiopea del magnífic cantautor Silvio Rodríguez.
Però Perseu va intervenir, la salvà i s’enamoraren.
Perseo alliberant Andròmeda, 1639-41. Rubens
Quan tornà a Sérifos, descobrí que el tirà volia forçar la seva mare. Perseu, furiós, mostrà el cap de Medusa i convertí el tirà en pedra. Finalment, entregà el cap a Atenea, que el col·locà al seu escut com a símbol de protecció.
El rastre dels Perseids
Els Perseids, doncs, són el rastre simbòlic d’aquesta història divina. Una pluja d’estels que commemora la pluja daurada de Zeus, moment en què Perseu fou concebut. Un record brillant al firmament de la noblesa heroica i la lluita contra l’opressió.
I la profecia? Es va complir. Malgrat que Perseu buscava reconciliar-se amb el seu avi, durant uns jocs, llançà un disc que accidentalment acabà amb la seva vida. Així és la tragèdia grega: el destí mai no s’esquivava, i l’oracle sempre tenia raó.
Imatges: Wikilock diferents fonts
No hay comentarios:
Publicar un comentario