Els Perseids, la pluja daurada del cel.

Els Perseids, la pluja daurada del cel.

La versió mitològica de la nit de Perseids. 

 

Cada estiu és fidel aquesta pluja d'estels. Un espectacle màgic nocturn, per gaudir-ho amb un entrepà i bona companyia.

Per la meva part, faré l'apunt poètic i mitològic que donava explicació a la seva formació. 

Avui dia, és evident que hi ha un munt d'estudis, envers l'astronomia, que donen les més científiques respostes, però va haver-hi un temps, que aquesta era, si més no,  la més popular.

Comencem, Perseids esdevé de Perseu, qui és un del herois mítics de la Grècia més clàssica, conegut, especialment, per la seva gesta en tallar el cap de la Gorgona Medusa. Un fet que li va donar peu, per entrar al món dels herois. 

  

______________________________________________

Els herois eren fills d'un Déu i un mortal i, tot i ser considerats mortals, són representants d'una categoria diferent, entremig dels deus i els homes.

Cronològicament, s'ubiquen a la societat micènica, entre el temps de l'Edat del Bronze i el Ferro, ca. 3000 - 1200 a.C.
______________________________________________

Dànae. Gustav Klimt 1908

Així doncs, la mare de Perseu era  Dànae (mortal) i el seu pare el famosíssim Zeus (el Déu Júpiter al llatí.)

Explica la història que el rei d'Argos, tenia una filla, Dànae, i l'oracle va predir que el seu nét el mataria.

Per tal d'evitar que la seva filla tingues fills, la va tancar sota supervisió d'una nana. 

Però Zeus, famós pels seus amors, qual Rocco Siffredi del moment, es va embadalir d'ella i, transformat en pluja daurada, va accedir a l'estança de Dànae. Posseïen-la, sense que ningú pogués fer res.

Com a càstig, mare i fill van ser precipitats al mar, tancats en un cofre de fusta.  Però, sota la protecció de Zeus, mare i fill van arribar a l'illa de Sérifos, on van ser salvats i cuidats per un pescador, fins que Perseu es va convertir en un jove fort i molt maco.

El tirà de l'illa es va encapritxar de Dànae i els va convidar a viure en el seu palau, tot pensant com fer fora a Perseu, qui li començava a fer nosa. Així en un convit, amb altres prínceps dels voltants, l'acusà de no portar-li cap regal. Perseu, jove i envalentit, li va dir que li portaria el cap de Medusa.

 

 

 Benvenuto Cellini 1554. Plaça de la Senyoria - Florencia

 

Medusa era una Gorgona, de les tres conegudes, Esteno i Euríale, eren les altres dues, però amb la diferència que ella, sí era mortal. Havia estat castigada per Atenea per fer presunció de la seva bellessa i dels seus cabells.

Si ja sabem com les gasten el mortals... imagineu els deus.

Doncs, el càstig va ser, transformar els seus bells cabells en serps, a més, com a gorgona,  Medusa tenia el poder de transformar en pedra amb la seva mirada i  matar amb el seu alè.

↬↫

Perseu va ser ajudat pels seus germans, Hermes i Atenea, però també per Hades que li va deixar el seu casc de la invisibilitat.  D'aquesta manera va aconseguir el triomf, tallant el cap de la Gorgona.

En el camí de tornada, Peseu va trobar la bella Andròmeda encadenada a una roca. Andrómeda era la filla de Cassiopea, qui va ser castigada per la presunció de la seva mare. 

Cassiopea es xalava en dir que ella era més bella que les mateixes Nereides, filles del Déu Posidó (Neptú romà). Les Nereides, molt enfadades, demanaren al seu pare un càstig exemplar, per l'arrogància d'aquesta mortal i, el déu dels mars, va fer sortir un monstre marí que assolà tot els dominis dels volta'ns, així com transformà a Cassiopea en una constel·lació.

Casiopea del magnífic cantautor Silvio Rodríguez.

Per poder alliberà els territoris d'aquest terrible monstre, la filla de Cassiopea, Andròmeda, havia de ser oferida com a víctima. És per això, que la donzella va ser encadenada a aquella roca, en espera de ser devorada. 

Perseu, en veure la noia, es va enamorar de la jove i aconseguir matar el monstre, alliberant la seva víctima. (A què ens recorda...) 

 

Perseo alliberant Andròmeda, 1639-41. Rubens

 

Quan Perseu tornar, davant del tirà, va veure que aquest volia forçar la seva mare, i  li mostrà el cap de Medusa, convertint-lo, automàticament, en pedra.

Finalment, Perseu va entregar el cap de Medusa a Atenea, qui ho ubicà en el seu escut, com a símbol de protecció. 

Atenea, deesa de la sabiessa

                                                     

Els Perseids són un record, en el món de la mitologia, del moment en què Perseu fou concebut amb la pluja daurada de Zeus, considerat pels grecs com l'heroi noble i llibertador vers els oprimits.

• Finalment, si voleu saber si la profecia es va complir, doncs us diré que sí. Evidentment, la tragèdia grega, és sempre tragèdia i, com que l'oracle no s'equivoca mai..., Perseu va tornar a veure al seu avi, per dir-li que no li faria cap mal. 

No obstant això, en uns jocs olímpics, en els quals Perseu va participar, tot fent la llançada d'un disc, va anar a parar al cap del seu avi, posant fi a la seva vida. 

Fonts:

Diccionari de mitologia grega i romana. Llibre de Pierre Grimal

El Rincón de Maite. 
Imatges: Wikilock diferents fonts