El joc de l'Oca a Monistrol de Montserrat
Coordenades: 41°36'37.0"N 1°50'42.7"E
Aquest post serveix com a nous apunts vers un que vaig escriure el 2018.
Marques de picapedrer - Simbologia lapidaria - Monistrol de Montserrat
He volgut ampliar informació o, si més no, obrir una nova hipòtesi vers el significat d'aquests petròglifs trobats en un mur del carrer Pas de la Canaleta, molt a prop de l'aqüeducte de Cal Pla a Monistrol de Montserrat.
 |
| Marques picapedrer Monistrol de Montserrat |
Tres camins de Sant Jaume m'has servit per trobar certa similitud en les formes d'aquests gravats amb els marcats de tradició templera, relacionades amb el camí.
Estic parlant de les marques conegudes com a "potes d'oca".
__________________________________
Com a peregrina catalana enamorada de la història i del Camí de Sant Jaume, en el seu sentit més ampli, però molt especial, en el sentit "d'amplificador de consciència" que és capaç d'aportar aquest camí, així com a estudiant d'història i buscadora incansable d'aspectes màgics i simbòlics, he quedat atrapada en aquest viatge que canvia d'arrel a les persones sensibles.
__________________________________
El camí és molt més que conxes, carbasses, bordons o peus adolorits, hi ha tantes lectures que reduir la seva riquesa a una mera o única interpretació es deixa-ho en una posició injusta.
L'olfacte em recorda als aromes egipcis i, em fa pensar en Osiris (1) en transcurs del meu camí, un sobirà considerat just i generós, una deïtat relacionada amb el bé i el mal, així com amb la possibilitat de vida més enallà de la mort. Tal com sigui, la ruta màgica, ja era abans de ser domada per l'Església catòlica, una entitat que li va donar forma i ensinistrar tant com va poder. No obstant això, només són els meus pensaments pas a pas del camí.
↫↬
Els petròglifs, aquestes marques de picapedrer de Monistrol, les miri com les miri, són potes d'oca i, en aquest cas, dobles. Les recordo, donades les que he pogut trobar en el meu camí, com ara aquestes en un mur de la ciutat de Burgos.
 | |
| Potes d'Oca a Burgos. Mur del C/ Emperador. | |
Parroquia de San Pere de la Font.
Ubicació: 42°20'30.2"N 3°42'45.9"W
Més marques a l'església de Santa Maria la Blanca, en Villalcazar de Sirga, Palència. Imatges cessió d'Antonio Carlos Santana.
 | ||||||
. Santa Maria la Blanca de Villalcazar de Sirga.
|
Relació templera i breu història dels templers.
La
història del Temple inicia al 1.118, moment en què nou cavallers es
presenten al rei Balduí II de Jerusalem per custodiar els camins de
pelegrinatge fins a Terra Santa (Eslava, 1994). Però durant els anys
següents, en lloc de complir amb el seu compromís, es concentren a
realitzar una sèrie de treballs arqueològics a les ruïnes de l'antic Temple de Salomó, i als seus subterranis sembla que descobreixen alguna cosa. Alguns investigadors especulen amb la troballa de l'Arca de l'Aliança, altres amb el Sant Grial, encara que cap d'aquestes hipòtesis sembla demostrada. L'única dada coneguda és que a partir d'aquesta misteriosa troballa, tornen a Europa, on començarien a créixer econòmicament i políticament. (L'any, 2005).
Pocs anys després, el 1128 a la ciutat francesa de Troyes, sant Bernat de Claravall (1090 - 1153) conforma la nova orde militar, amb un concepte de soldat desconegut fins aleshores per a la cristiandat: el monjo-guerrer. Una categoria que els permet assassinar en nom de la fe de Crist. Posteriorment, onze anys més tard, Innocenci II dicta una butlla per la qual els templers obtenen una sèrie de drets i mesures que els fan gairebé intocables en mans de la jurisdicció dels monarques locals i del poder eclesiàstics ordinari (Morales, 2017)
Privilegis i recursos econòmics fan del temple una ordre amb un múscul econòmic sense precedent fins al moment. El 1129 trobem la seva implantació amb un reclutament a França, Espanya, Portugal, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
El sistema d'encomanda va ser la manera que van propiciar per una gestió i explotació eficaç dels seus grans dominis i recursos. Així, com un important pas evolutiu per tal administrar tal descomunal estructura econòmica, va ser el "crèdit bancari " (2). En certa manera, els templers, van posar la llavor de la banca moderna.
Aprofitant que les seves encomandes estaven distribuïdes per tota la cristiandat, el peregrí no necessitava portar tots diners en el seu viatge a Terra Santa, donada la inseguretat que implicava aquest fet. Ara, podia dipositar-ho en una encomanda, on estava protegit per soldats armats, i anar traient-lo segons necessitat per una comissió.
Les conseqüències del seu dominat, les sabem, brutalment erradicats dos segles després, per ordre de Felip IV el Bell i Climent V.
Els Templers a Espanya.
Els
templers arriben a Espanya c. 1130, amb un objectiu, fer creuada contra
els musulmans de al-Àndalus. Fet fonamental pel procés expansiu
cristià. Un factor que va modificar la configuració del mapa polític fins a l'actualitat, per bé o no.
D'altra banda, l'ordre va tenir com a objectiu secundari la protecció dels pelegrins que emprenien el Camí de Sant Jaume, complint així amb la seva missió fundacional de protecció dels camins als Llocs Sants (Contreras, 2015).
Als seus múltiples encomanes repartides al llarg del camí, oferien allotjament i un hospital. A més, com he explicat anteriorment, també brindaven la possibilitat d'extreure diners a les seves encomanes com si d'una "sucursal bancària" es tractés.
La pota d'oca, les verges negres, l'ídol bifront, entre d'altres, era la simbologia artística que es relacionava amb l'ordre. Ara sembla més fàcil entendre-ho. És interessant pensar com i quan els primers peregrins cristians comencen a peregrinar a Santiago, els antics símbols: l'estrella, la petxina, la pota d'oca, el corb, el llop, el gos, etc., són adoptats pel pelegrinatge cristià, on l'oca és símbol inequívoc de guardiana.
Un animal protector de les cases des de l'antiguitat, alertador d'intrusos i bona defensora. Aquestes van ser considerades paradigma de la Saviesa Sagrada. Un pensament basat en la creença que les Oques eren guies sagrades, enviades per aconsellar els humans en el seu bon camí.
Uns animals migratoris i estacionals que vàren definir els anomenats Camins de les Oques. Aquests recorreguts coincideixen amb el Camí a Santiago o, també dit, de les Estrelles.
El Joc de l'Oca es basa en un recorregut en espiral o de caragol, dividit en 63 caselles. La Pota de l'Oca i el Caragol eren símbols dels constructors de moltes esglésies d'estil romànic, de les quals, les més belles i esotèriques eren aquelles encarregades pels templers.
 |
| Disco de Phaistos o Festos. Finals Edat Bronze |
Cadascuna de les caselles en què es divideix el joc guarda una relació amb les etapes del camí (3). El joc funcionava com un mapa, era memoritzat pels peregrins, de manera que cada casella marcava una etapa amb el seu inici i final (4). Marques que deixaven els mestres constructors.
Així doncs, l'ordre del temple va estar a Monistrol de Montserrat o no...?
Ultreia et Suseia.
(2) L'Esgésia al s. XII, no permetia als cristians prestar diners a canvi d'interessos, doncs era considerat una pràctica jueva. Per això, els templers, quan el deixaven als petits comerciants, acordaen posar al contracte una quantitat a reembolsar superior a la prestada, camuflant així els seus interessos. Això els obligaria a portar una "comptabilitat B".
(4) Xacopedia
Morales, J.M., Hernández, R.D. & Dancausa, G.: “TURISMO DE CASTILLOS Y FORTALEZAS: LA RUTA DE LOS TEMPLARIOS EN ESPAÑA”
Atienza, Juan G (1987). Guía de la España templaria. Ed. Arín. Madrid
Contreras Gil, Francisco (2015). Guía Mágica del Camino de Santiago. Luciérnaga. Madrid
Huynen, Jacques (1977). El enigma de las vírgenes negras. Plaza & Janés. Barcelona.
Martínez Díez, Gonzalo (2001). Los templarios en los reinos de España. Planeta, Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario