Torre Merola i la llegenda del cavaller de Merola - Puig Reig

 

La Torre de Merola o "Torre dels moros"

La Torre de Merola del Castell de Puig-reig, Barcelona.

Coordenades:  41°55′53″N 1°52′17″E

 

Vers el sud, al municipi de Puig-reig, hi ha els vestigis del castell de Merola amb datació del s. XIII i catalogats com BCIN. Segons les evidències, i degut als terretrèmols del s.XV a Catalunya, nomès resta dempeus una de les dues cares del que va ser la torre defensiva.

Originàriament de planta rectangular de 5 x 3,8 metres i una alçada de 14,8 metres. Devingut del temps es va desprendre una part al 2016, alertant a l'Ajuntament pel risc d'ensorrament i pèrdua del monument. L'actual intervenció, obra de l'arquitecte Carles Enrich Studio, per la recuperació i prevenció, és un dels atractius més visitats d'aquest petit poble.

Torre dels moros

 

 

Axométrica

 

Tot i aquesta magnífica conjunció entre patrimoni i enginyeria, el conjunt patrimonial de l'entorn que l'envolta és, també, molt interessant.

El que va ser el castell se situava al capdamunt d'un turonet, com referim, només resta dempeus el llenç nord del que va ser la torre de guaita, la resta està en ruïnes sota terres i enderrocs.

Vestigis d'una de les cases i la torre al fons

Properes, s'hi conserven restes de dues cases abandonades a mitjans del s. XX i una gran quantitat de tines de datació del s.XVIII, així com nombroses restes de murs de feixes, testimonis de la gran activitat de l'entorn i de tota la vall de Merola.

A ponent hi ha l'església parroquial de Santa Maria, actualment sense activitat.

 

Església de Merola

 

La Llegenda del Cavaller de Merola

 

Aquell dia, a palau tot era festa i alegria. Els sarraïns s'havien redit i el rei Jaume I havia entrat victoriós a la ciutat de València. Les principals dames de la cort no cabien a la pell de contentes: després de tanta guerra tornarien a veure els seus marits i fills.

La frisança i el neguit d'aquestes dames eren tan grans que van anar a veure la reina:

- Us imagineu, Majestat, quina sorpresa no tindrien els nostres cavallers si els anàvem a rebre?

Tal dit, tal fet. No s'ho van pensar pas dues vegades. Sense dir-ne res a ningú, reina i dames de la cort van posar-se en camí fins arribar al mateix límit de les terres cristianes i, quan se'n van voler adonar, els sarraïns les havien envoltades per tots cantons.

- Pobres de nosaltres! - es lamentaven.

- Aquests moros ens faran presoneres!

Per sort el cavaller de Merola s'havia adonat de tot i, tement del que pogués passar a la reina i a aquelles dames imprudents, les havia seguides d'amagar amb els seus homes. La lluita va ser ferotge i sagnant, com ho eren totes en aquell temps, en què els cavallers lluitaven només amb l'espasa i la força del seu braç; però gràcies al coratge i valentia del cavaller de Merola els moros van fugir i les dames foren salvades del perill.

Quan el bon rei En Jaume I ho va saber, va voler recompensar el cavaller de Merola com es mereixia:

- Demana'm el que vulguis i t'ho concediré -digué el rei.

- Senyor - va respondre el cavaller Merola -, és deure de tot cavaller servir sempre el seu rei sense esperar-ne res a canvi. Per això no vull ni terres, ni cavalls, ni riqueses. L'únic cosa que voldria de debò és una de les cinc barres del vostre escut.

I fou així com l'escut de Catalunya es va quedar només amb quatre barres. La que hi falta, des de llavors, pertany a l'escut del cavaller de Merola. 

 www.altbergueda.cat

  

Fonts

Revista plo