La Pedra de la Bossa - Vacarisses

La Pedra de la Bossa de Vacarisses

Vacarisses, Vallès Occidental

Coordenades: 41°34'42.9"N 1°53'59.7"E

 

Molt abans carreteres actuals, ferrocarrils i tota obra d'infraestructures que fan fàcil i segurs els desplaçaments, la mobilitat es limitava a la tracció a sang, fos amb animals o a peu.

 

Pas de la Pedra de la Bossa

Un camí de pas habitual, pels vacarissencs i vacarissenques en connexió amb els veïns d'Olesa, era el conegut com a camí Vell d'Olesa a Vacarisses. Aquest, als s. XVIII i XIX pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda, passant per la font de Pastora, fins que arribava, tot entrant a Vacarisses, al pla del Fideuer. En aquest punt derivava en una bifurcació, vers l'oest, direcció cap al coll de Bram (també coll de Bran) i la serra de l'Hospici, en direcció al Palà (referim l'Hostal del Palà com punt estratègic dins d'aquesta cruïlla d'intineraris) i què, després, donava continuació cap a Castellbell i Manresa. L'altra derivació, que podies agafar al pla del Fideuer, era en direcció nord-est, també cap a Vacarisses, però aquest, era el camí que passava per l'estret denominat, coll de la Pedra de la Bossa.

 

Parlem d'un pas molt estret, enfilat entre roques, amb una roca o pedra molt gran que treu tota visibilitat vers a ponent. Era considerat un pas molt perillós, un enclau on els viatgers intentaven no anar mai sols, per la por de trobar-se lladres. Un fet que era habitual. 

De fet, el nom "pedra de la bossa" esdevé del sistema que els lladregots feien servir, obligant els caminants a deixar damunt la pedra, tot allò de valor que portaven. 

 

Panell informatiu que recorda el nom

Tot i això, el pas de la Pedra de Bossa és una més de les llegendes conegudes als voltants del terme i del nostre poble, no hi ha cap documentació oficial que faci confirmació fefaent, donat a la publicació de J. Solà, Sant Salvador de les Espases, 1929. 

No obstant això, de cert sí hi havia en aquesta afirmació, tal com va deixar escrit  el Sr. Fermí Gibert, qui va ser procurador del Sr. Marquès de Castellbell.

 

"Entre els moltíssims cops que transità per aquest Coll, una vegada allà pels anys 1820, vaig ésser esperat pels lladres mentre tornava d'Olesa, carregat de diners, creient-se que, com sempre, tornaria sol; però en veure'm acompanyat de tres personatges verament invisibles per mi, però no per ells, no es van atrevir a atacar-me. Mesos més tard, en explicar el cas, assegurava que anava sol, però que, essent tanta la meva devoció als Sants Reis, podria ser que, els seus Advocats, m'haguessin volgut acompanyar en moment de tant perill."

Publicació: Balcó de Montserrat - setembre 2003 

Transcripció de J.M. Farrés Tries

Fonts

FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118

HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127

 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa.

https://mapcarta.com/N8087405481/Map