Una petjada del passat: la icnita de Calmasuchus acri a Vacarisses
Al terme de Vacarisses es va descobrir una petjada fossilitzada d’un amfibi gegant que va viure fa més de 245 milions d’anys. Ens referim a una icnita atribuïda a Calmasuchus acri, trobada a la zona de Puigcendrós i actualment conservada al Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell.
 |
| Icnita de Puigcendròs, Vacarisses |
Què és una icnita?
Les icnites són petjades fossilitzades deixades pels animals en sediments tous que amb el temps es van consolidar en roca. A diferència dels fòssils d’ossos, les icnites ens parlen del comportament, moviment i presència d’animals extingits en un territori concret.
El Calmasuchus acri és un temnospòndil, un tipus d’amfibi prehistòric de grans dimensions que va viure durant el Triàsic mitjà, fa uns 245 milions d'anys. Fou descrit per primera vegada l'any 2011 a partir de restes trobades al Pla de la Calma, al massís del Montseny, d'on prové el seu nom.
Aquest animal podia arribar a fer més de 1,5 metres de llargada i s’alimentava de peixos i petits vertebrats en ambients aquàtics dolços. La seva aparença recordava un híbrid entre una gran salamandra i un cocodril primitiu, i probablement habitava rius i zones humides.
La petjada trobada a Puigcendrós, dins el terme municipal de Vacarisses, conserva la forma de la pota posterior de l’animal amb un alt nivell de detall. Curiosament, en un inici va existir cert dubte sobre la ubicació exacta de la troballa, ja que la persona que la va descobrir era veïna d’Olesa de Montserrat. Tanmateix, després d’una revisió més precisa del lloc, es va confirmar que la icnita pertany al terme de Vacarisses.
La icnita actualment forma part del fons paleontològic del Museu Crusafont de Sabadell, on es conserva, estudia i mostra al públic com una finestra oberta al món remot del Triàsic. Com a curiositat, no detalla la ubicació de la troballa d'aquesta peça.
.jpeg) |
| Icnita Calmasuchus acri, La Mora. Tagamanent, Vallès Oriental |
Un patrimoni que cal fer visible
La troballa d’aquesta icnita ens diu molt més del que pot semblar a primera vista. No és només una petjada fossilitzada: és una empremta del temps, una marca tangible d’un món radicalment diferent que existia fa 245 milions d’anys, molt abans que els humans aparegéssim.
 |
| Reconstrucció del laberintodonte del Montseny |
Ens confirma que al territori que avui coneixem com Vacarisses hi havia ecosistemes aquàtics que podien sostenir vida animal complexa. Ens connecta amb un paisatge remot, poblat per criatures com el Calmasuchus acri, que caminaven per terres que ara trepitgem nosaltres.
Ens recorda que el coneixement
científic no és abstracte ni allunyat, sinó que pot sorgir d’un petit
racó del món, com Puigcendrós. Ens mostra que la ciència també té una
dimensió local i arrelada al territori.
 |
| Reconstrucció |
La icnita actua com a arxiu natural: la Terra recorda. On ara hi ha boscos mediterranis i pistes forestals, abans hi havia llacs triàsics. Aquesta memòria geològica ens confronta amb la transitorietat de les realitats humanes i la profunditat del temps planetari.
Vivim en una societat sovint desconnectada de la natura profunda i del temps llarg.
M'agrada pensar aquesta troballa com un avís a plantejar la mirada humil: davant la magnitud del temps geològic, els nostres conflictes, ideologies o fronteres es tornen efímers. Ens relativitza.
Com el record de pertinença universal: ens convida a veure el nostre territori no només com un espai polític o social, sinó com part d’un relat evolutiu i planetari molt més ampli.
I, com un pont entre ciència i cultura: aquest tipus de troballes poden integrar-se al discurs patrimonial, educatiu i simbòlic del municipi, ajudant a repensar la identitat local no només des de la història humana, sinó des de la història natural.
En definitiva, aquesta icnita ens recorda que som passejants recents sobre terres antigues. El passat de la Terra és també part del nostre present cultural —i potser, del nostre futur més conscient.
Fonts
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. (s. d.). Col·leccions i exposicions permanents.
Ajuntament de Vacarisses. (s. d.). Patrimoni natural i paleontològic del municipi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario