Gori Jover. El Solitari
 |
| Font del Solitari |
“La repressió franquista no va ser només física, sinó també territorial i simbòlica” (Juliá, S. 2019, Demasiados retrocesos: España 1898-2018. Galaxia Gutemberg. p. 112).
Gori Jover, conegut com el Solitari, va ser un personatge emblemàtic de la postguerra catalana, especialment a la zona de la Serra de l'Obac, entre Terrassa i Vacarisses. La seva història és un testimoni de resistència i supervivència en temps difícils.
En Gregori Jover i Jover, conegut com Gori, era un petit empresari de la construcció de Terrassa. Durant la Guerra Civil Espanyola, es va allistar voluntàriament a les milícies d'Esquerra Republicana. Finalitzada la guerra, va ser denunciat per "roig" i empresonat a la presó Model de Barcelona durant vuit anys, amb l'amenaça constant de ser executat. Finalment, per una combinació de pressions familiars, advocats i, probablement, per la seva condició no destacada dins la jerarquia republicana, la seva condemna va ser commutada per un desterrament que l'obligava a viure a més de 10 km de Terrassa.
Des del 1946 fins al 1959, en Gori va viure amagat a la zona de la Calsina, a la Serra de l'Obac. Allà, va treballar com a carboner per al propietari de l'Obac, el senyor Faura. Va residir en un antic forn de calç, conegut com el Cau del Solitari, que va adaptar com a habitatge i rebost. Durant aquest període, es va alimentar principalment del que caçava i del que li portaven els seus familiars.
 |
| La Calsina |
La Font del Solitari
L'any 1949, amb l'ajuda del seu fill Ramon, en Gori va construir la Font del Solitari. Aquesta font aprofita els degotalls de la muntanya i canalitza l'aigua fins a una cisterna decorada amb materials reciclats de l'antic mas de la Calsina. És un símbol de la seva resiliència i habilitat per adaptar-se a les circumstàncies adverses.
L'any 1959, després d'ajudar un guàrdia civil ferit que s'havia perdut al bosc, en Gori va obtenir permís per tornar a Terrassa. Va viure-hi fins a la seva mort l'any 1986, a l'edat de 90 anys.
 |
| Font del Solitari |
Rutes per la seva memòria
Avui dia, diversos itineraris de senderisme recorren els llocs on en Gori va viure, com la Font del Solitari i el Cau del Solitari. Aquestes rutes permeten als visitants conèixer de prop la història d'aquest home que va viure tretze anys en solitud, en un exili forçat però proper a casa seva.
 |
| Cau del Solitari |
La història d'en Gori Jover és un exemple commovedor de resistència i adaptació en temps difícils.
Fonts
- Richards, M. (1999). Tiempo de silencio: La Guerra Civil y la cultura del miedo en la España franquista, 1936-1950. Crítica.
- Juliá, S. (2019). Demasiados retrocesos: Memoria y política en la España actual. Galaxia Gutenberg.
- Archivo Histórico Provincial de Barcelona. (n.d.). Fons judicials i penals de la postguerra franquista. Arxiu Nacional de Catalunya. (n.d.). Fons sobre la repressió franquista i judicis militars
- Cenarro, Á. (2008). La sonrisa de Falange: Auxilio Social en la guerra civil y en la posguerra. Crítica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario