La masia de Collcardús: memòria d’un paisatge desaparegut
.jpeg) |
| Túnel de Collcardús. Fotografia Roda Mesa Pèrez |
Situada als contraforts orientals del terme municipal de Vacarisses, la masia de Collcardús és un testimoni més del patrimoni rural de la comarca del Vallès Occidental. Documentada des del segle XIV, Collcardús representa l’evolució d’una explotació agrícola i ramadera tradicional cap a una residència de caire senyorial amb fortes connotacions burgeses, especialment a partir del primer terç del segle XX.
"Al segle XIV era conegut com a mas Puig de Collcardús, i l'any 1362 ja s'esmenta entre els delmes de la castlania de Vacarisses. La propietària era la muller de Bernat de Vacarissa". (Diba. Mapes de Patrimoni cultural. Collcarcús.Vacarisses)
L’edifici principal va ser reformat entre 1920 i 1925, sota la propietat de Domènec Donadeu i Font, jurista i president de la Caixa d'Estalvis de Terrassa. Aquesta transformació va afegir-hi nous cossos, galeries i una torre amb coberta a quatre aigües, en línia amb les tendències estètiques noucentistes de l’època. A més, la masia va incorporar diversos espais enjardinats i elements decoratius que en reforçaven el caràcter d’habitatge d’estiueig de les classes benestants de l’època.
Un dels elements més destacats del conjunt patrimonial de Collcardús era un estany circular artificial, situat just davant de la masia. Aquest estany, probablement construït durant la reforma del segle XX, constituïa tant un espai estètic com funcional dins del conjunt. Servia com a punt d’acumulació d’aigua per a reg o com a mirall d’aigua, afavorint la composició paisatgística del jardí. L’estany, avui desaparegut, va ser eliminat arran de la construcció del túnel de Collcardús, en el marc de les obres de la carretera Terrassa–Manresa (C-58), a la década del 1970, les quals van modificar substancialment la morfologia del lloc.
Al planimètric de Vacarisses del 1914 es pot veure el torrent de Collcardús, el qual donava l'aigua a aquest estany artificial.
 |
| Detall, planimètric de Vacarisses, 1914. icgc |
El valor patrimonial de la masia no es limita a l’edificació principal. Tot l'entorn de Collcardús forma part de l’antic mosaic agroforestal de Vacarisses, vinculat a les formes de vida pagesa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Així, Collcardús no només connecta amb la història de la burgesia catalana, sinó també amb la memòria rural d’una societat transformada pel franquisme, l’especulació urbanística i la industrialització del segle XX.
Aquesta transformació és especialment visible a partir dels anys vuitanta, amb la creació del dipòsit controlat de residus de Coll Cardús, situat a poca distància. Aquest nou ús del territori ha suposat una ruptura entre el paisatge històric i el present industrialitzat, tot i que, encara avui, la masia manté part del seu caràcter singular.
Com a curiositat, entorn de l’any 2000, al sector est de la masia es va habilitar un gran restaurant amb amplis salons per a banquets i convencions, que integrava elements arquitectònics originals, com les antigues cavallerisses i les arcades. Actualment, es troba tancat.
La història de Collcardús, doncs, ens parla de continuïtats i ruptures: de la pervivència d’un patrimoni rural enmig de les infraestructures contemporànies, i de com el paisatge pot esdevenir portador de memòria, fins i tot quan elements com un estany circular desapareixen sota l’asfalt.
Fonts
No hay comentarios:
Publicar un comentario