Les "casilles" ferroviàries de Vacarisses: memòria obrera entre vies i revolts
Entre els revolts de la via fèrria que uneix Barcelona i Manresa, al terme de Vacarisses, encara es conserva una petita construcció: la casilla de ferroviaris. Parlem de la coneguda com a "casilla" del fresno o de cal Trampa. Humil, discreta i sovint ignorada, ubicada al quilòmetre ferroviari 318'3, aquesta edificació és testimoni d’un temps de transformació i esforç col·lectiu que va canviar per sempre la fesomia del territori.
 |
| Casilla cal Trampa. Font: Diba |
La Companyia del Ferrocarril del Nord d’Espanya, coneguda simplement com "el Nord", va impulsar la línia entre Barcelona i Manresa, amb la seva obertura parcial l’any 1859. Amb aquest projecte es va iniciar una gran obra d’infraestructura, que requeria mà d’obra intensiva i especialitzada.
Així arribaren a Vacarisses i a altres punts del traçat els anomenats “Kàbila”, nom que el poble va donar, sovint amb un to despectiu, als treballadors que venien de fora (sobretot del sud d’Espanya i de l’Aragó) per construir la línia fèrria. El terme, d’origen nord-africà, fa referència a agrupacions o tribus, i reflectia la percepció local d’aquells grups d’obrers que vivien en condicions precàries, en barraques improvisades prop de l’obra, i sovint aïllats socialment. Les diferències culturals, lingüístiques i laborals van generar tensions amb la població local, que veia aquells nouvinguts com una presència estranya i disruptiva.
Les casilles: vida al costat de les vies
Amb la finalització de les obres i l’entrada en funcionament del servei ferroviari, la vida al costat de les vies va continuar amb una altra figura clau: la del vigilant de via, que vivia amb la seva família en les anomenades casilles. A Vacarisses se'n van construir, segons l’Arxiu del Museu del Ferrocarril de Catalunya, quatre d’aquest tipus, repartides al llarg del trajecte (Mapes de patrimoni cultural):
- Casilla nº 121 – Pedrera del Mimó (km 324,025): Segons la informació disponible, aquesta casilla probablement va ser enderrocada a la dècada dels 70 del segle XX.
- Casilla nº 120 – Torrella o Torreblanca (km 322,285): Aquesta casilla va ser enderrocada a la dècada dels anys 90 del segle XX.
- Casilla nº 119 – Orpina (km 320,520): Encara existeix i està habitada. Es tracta d'una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis, i coberta a doble vessant. Les façanes són arrebossades i compten amb finestres rectangulars disposades regularment. Actualment, presenta un estat de conservació regular, amb la coberta en mal estat.
- Casilla nº 118 – Fresno o Cal Trampa (km 318,651): També es conserva i està habitada com a segona residència. Aquesta construcció de petites dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i un pis, presenta una coberta a doble vessant. Està feta de pedra amb les cantoneres i els marcs de les obertures amb maó pintat de vermell. Disposa d'un petit jardí a l'entorn i es troba en bon estat de conservació.
Transformació del traçat
El desdoblament de les vies, iniciat aproximadament l’any 1911, va suposar una important modernització del traçat, especialment en el tram entre Terrassa i Manresa. Aquest procés va transformar la configuració de la línia i va deixar moltes casilles abandonades, convertint-les en testimonis muts d’una època passada.
La línia va continuar evolucionant al llarg del segle XX, amb obres que encara avui no estan totalment acabades. La "casilla" de Cal Trampa i casilles d'empeus o no, de Vacarisses formen part d’aquest patrimoni obrer i ferroviari que cal reivindicar. No només explica com es va construir el tren, sinó qui el va construir: una generació de treballadors que sovint van quedar al marge de la memòria oficial. Preservar-la és també fer justícia a aquelles vides que, malgrat les dificultats, van contribuir de forma decisiva a l’articulació del país.
Cronologia i context històric
-
1856: El ferrocarril arriba a Terrassa, connectant-la amb Barcelona.
-
1859: Inauguració del tram entre Terrassa i Manresa, dins la línia Barcelona-Saragossa, impulsada per la Companyia del Ferrocarril del Nord.
-
1860: Prolongació de la línia fins a Lleida.
-
1861: Connexió amb Saragossa, completant l’enllaç ferroviari amb el nord d’Espanya.
Dificultats tècniques i obres destacades
El tram Terrassa-Manresa va ser considerat una de les obres ferroviàries més complexes de la seva època per l’orografia abrupta del territori. Entre les infraestructures més rellevants destaquen:
-
Viaducte del Boixadell (Olesa): Amb 291,8 metres de longitud i 18 arcs de 11,6 metres, va ser el viaducte més gran d’Espanya en el moment de la seva construcció.
-
Túnel de Torrella (Vacarisses): Amb més de 608 metres de llargada, fou un dels túnels més extensos del traçat.
-
Altres túnels: Es van construir tres túnels addicionals d’uns 150 metres cadascun.
-
Ponts i viaductes menors: Diversos ponts de pedra es van erigir sobre les rieres de Rellinars i Vallhonesta per salvar desnivells i cursos fluvials.
Mà d’obra i organització
-
Direcció tècnica: El projecte fou dirigit per l’enginyer Pere de Andrés i Puigdollers, amb el suport del seu ajudant Lluís Massés.
-
Treballadors: Les obres van mobilitzar centenars d’obrers, molts dels quals procedents d’altres regions d’Espanya. També es va emprar mà d’obra penitenciària, amb presidiaris que treballaven sota vigilància militar per redimir penes, com també s’havia fet en el Canal d’Urgell.
Modernitzacions posteriors
-
1918: Inici del projecte de desdoblament de la via per augmentar la capacitat de la línia. Aquest procés s'ha estès durant dècades i encara no està complet del tot.
-
1928: Electrificació del tram Barcelona-Manresa amb una tensió de 1.500 volts en corrent continu, per millorar el rendiment en trams amb pendents.
-
1965: Renovació del sistema d’electrificació, passant a 3.000 volts, adoptant l’estàndard de la xarxa convencional de RENFE.
Ballbé, M. (1982). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Centre Excursionista de Terrassa.
FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-229
Història de Manresa (2016). L’arribada del ferrocarril a Manresa.
Wikipedia contributors. (n.d.). Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona. Viquipèdia.
Ferrocarril del Nord a Sant Vicenç de Castellet.
Ferrando, A. (1997). Llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Farell Editors.
Història de Manresa (2016). L’arribada del ferrocarril a Manresa.
Wikipedia contributors. (n.d.). Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona.
Ferrocarril del Nord a Sant Vicenç de Castellet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario