jueves, 15 de mayo de 2025

Manuel d'Amat i Junyent

El Virrei "tarambana" del Perú, nascut a Vacarisses

 

Hi ha personatges històrics que semblen sortits d’una novel·la, d’un sainet, o directament d’un capítol de La Cubana. Un d’aquests és Manuel d'Amat i Junyent, militar, aristòcrata, virrei del Perú... i nascut al petit municipi català de Vacarisses. L’home que governava l’enorme virregnat americà com si fos un teatre barroc, ha passat a la història (o a la llegenda) com el “rei, tarambana del Perú”.

 Però qui era realment aquest personatge?

 

Manuel d'Amat 1773, obra de  Pedro José Díaz

Manuel d'Amat va néixer el 1704 en una família noble catalana. Va fer carrera militar a Itàlia i al nord d’Àfrica, i el 1761 va ser nomenat virrei del Perú, una de les colònies més riques de l’Imperi espanyol. Fins aquí tot sembla normal, però res del que va fer a Lima passaria mai desapercebut.

Va governar amb mà de ferro i capa de vellut, deixant un llegat arquitectònic impressionant. Passeigs, fonts monumentals, palaus, teatres... Tots construïts amb un aire de pompa reial que ni els mateixos Borbons. No obstant això, va ser la cort virregnal més teatral de les Índies.

La seva fama de “tarambana” no seria completa sense parlar de Micaela Villegas, coneguda com la Perricholi. Actriu, cantant i amant del virrei, amb qui va mantenir una relació que escandalitzava les bones famílies "limenyes". Ell ja era gran; ella, molt més jove i amb un esperit indomable. Diuen que es van casar en secret, però el que és segur és que la passió i el poder van caminar de bracet per Lima durant anys.

 

 De l'obra "Genialidades de los Perricholi" de Ricardo Palma
 

Es diu que moltes de les grans obres que va promoure —com el Paseo de Aguas o el Coliseo de Comedias— van ser, en realitat, regals d’amor encoberts. I entre bastidors, una ciutat que el criticava, l’envejava i el ridiculitzava, però que no podia deixar de mirar-lo.

 

_____________________________________________

Vanitat, poder i una mica de megalomania

Tot havia de ser gran, brillant, i amb una placa que digués “a major glòria del virrei”.

_________________________________________ 

 

 

Amb un estil absolutament barroc —tant en l’arquitectura com en la seva personalitat— Amat es comportava com un rei absolut, envoltat de cerimonials, uniformes lluents, i decisions imprevistes. Tot havia de ser gran, brillant, i amb una placa que digués “a major glòria del virrei”.

El poble el batejava com “el rei del Perú”, però afegia amb sorna que era de Vacarisses. I aquí neix la llegenda: un noble català, criat entre masies, vinyes i pedra seca, que es converteix en el gran senyor d’una ciutat colonial on es barregen l’orgull imperial, la passió carnal i l’arquitectura de cartó pedra.

El seu final, havia de ser de tragèdia barroca, evidentment. Va tornar a Catalunya el 1776, vell i carregat de records. Es va retirar al Palau de la Virreina (1), a Barcelona, construït per ordre seva, cap al 1775, poc abans de tornar del Perú i on morí el 1782. Alguns diuen que portava retrats de la Perricholi a la tauleta de nit. Altres asseguren que mai va deixar de somiar amb el virregnat de la seva aventura americana, com si hagués estat el seu regne inventat.

 

Avui, si passegeu per Vacarisses i mencioneu el nom de Manuel d'Amat, és probable que algú us digui amb un somriure:

“Ah, sí, el rei tarambana del Perú!”

La raó és que, en el fons, potser sí que ho va ser. No per dret diví, ni per herència, sinó per excés d’imaginació, vanitat i teatre

I ben mirat, quin altre poble pot presumir d’haver donat un rei sense corona?

 

 

Virrei i virreina, foto: Xenia Motis

 
 

(1) El nom del Palau de la Virreina de Barcelona, ubicat a la Rambla, no prové d’ell, sinó de la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i Bru, amb qui s’havia casat a la seva tornada del Perú (ella era jove, noble i rica). Ella va viure al palau després de la seva mort (1782), i va ser coneguda com la "Virreina", malgrat no haver estat mai virreina a Amèrica.

 

Fonts

- Real Academia de la Historia - Manuel de Amat y Junyet

- Imatge, Museu del Barroc de Manresa. 

- Infobae 25 Abril 2022

- Genialidades de la Perricholi




No hay comentarios:

Publicar un comentario