Entre llegenda i paisatge: el Turó de les Nou Cabres a l’Obac
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, s’aixeca un turó modest en alçada però majestuós en simbolisme: el Turó de les Nou Cabres. Amb els seus aproximadament 872 metres d’altitud, aquest indret forma part d’un paisatge aspre i poderós, on la roca conglomerada esdevé testimoni de segles de natura indòmita i activitat humana.
Bloc Trail Sant Llorenç
Un topònim amb història (i llegenda)
Primera versió (1929) — Salvador Cardús
La primera versió fou documentada l’any 1929 a la masia del Daví per Salvador Cardús, i més tard publicada per Ferrando (1997):
“Ascendir a l’esquerp morral de les Nou Cabres, és certament, ben difícil. Aquest turó des de lluny sembla la carcassa d’un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenys, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d’aquell ferreny turó. I no acabà aquí l’odissea, car a ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d’unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d’aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d’aquí el nom de morral de les Nou Cabres”.
Segona versió (1935) — Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt
La segona versió, publicada l’any 1935 pel Centre Excursionista de Terrassa i recollida també per Miquel Ballbé (1982), aporta alguns detalls més:
“[...] Conta la tradició que molts anys enrere, es veié al bell cim una cabra que ningú no sabia com s’hi havia enfilat. Hi cabridà i ja foren tres. Aquestes, al temps degut, arribaren a nou. Si tan difícil és pujar al turó, més ho és de baixar-ne. Com, doncs, les feren baixar?
La petita plana del cim del turó era, anys enrere, plena d’alzinar que feia goig de debò, puix que mai cap piler no s’havia atrevit a pujar-hi amb la seva destral. Però aquelles alzines centenàries, o tal volta mil·lenàries, foren envejades per alguns atrevits i demanaren al propietari, bo i fundant la demanda en la negativa poruga dels pilers de pujar a tallar-les. Aleshores escalaren el turó per mitjà de ferros clavats a la roca. En arribar al cim acorralaren els pobres animalets que allí es propagaven en plena natura. Com que mai no havien vist persona humana, recorrien embogits la planúria d’un extrem a l’altre. Fins que fou agafada la mare, les petites no es decidiren a descendir sense cap dificultat.
Després d’això, les grans alzines foren tallades i aquell turó restà sempre més amb la clepsa ben pelada”.
Un mirador natural de primer ordre
Des del cim del turó, la vista panoràmica és espectacular: es domina bona part de la Serra de l’Obac i, en dies clars, fins i tot es pot albirar el massís de Montserrat al sud-oest, i les planes del Bages i el Vallès al voltant. El silenci, trencat només pel vent i el vol dels rapinyaires, convida a la contemplació. És un lloc ideal per als amants del senderisme tranquil, la fotografia de paisatge o simplement per desconnectar i sentir l’alè de la muntanya.
Important: Accés i vistes
Destacar que l’accés directe al cim només és possible mitjançant tècniques d’escalada, fet que el fa un lloc reservat per a escaladors experimentats i entusiastes de l’esport vertical. No obstant això, des del Turó dels òbits, accessibles per senderistes, es gaudeix d’una vista panoràmica excel·lent sobre la serra, el massís de Montserrat i les planes del Bages i el Vallès.
Geologia i vegetació singular
Com la resta de la serra, el Turó de les Nou Cabres es forma per roca conglomerada, característica del massís, fruit d’un passat geològic que es remunta a fa més de 50 milions d’anys. Aquesta roca, aparentment desordenada, forma relleus arrodonits, balmes i cingleres. L’entorn està poblat per alzina, roure, pinassa i boix, amb racons que conserven espècies més pròpies de fondal oients, com el marfull o la falguera.
Un espai per redescobrir
Malgrat no ser una de les fites més conegudes del parc, el Turó de les Nou Cabres és un tresor patrimonial i natural que mereix ser reivindicat. Les seves vistes, el seu nom evocador i el fet de ser un espai poc transitat, el converteixen en un punt d’interès per a aquells que busquen rutes alternatives, solitud i autenticitat dins el Parc Natural.
Com arribar-hi
El turó es troba a la zona central de l’Obac, entre la casa de l’Obac Vell i les restes de l’antiga casa del Pou. Es pot accedir des de diversos punts del parc, com la Casa Nova de l’Obac, seguint camins senyalitzats i pistes forestals. La ruta fins als òbits és assequible per a senderistes amb preparació i calçat adequat, ja que el terreny pot ser irregular i escarpat en alguns trams.
Un patrimoni viu
Explorar el Turó de les Nou Cabres és entrar en diàleg amb el paisatge, la història rural i la natura. El topònim ens parla d’un món antic i simbòlic, mentre que el relleu i la vegetació ens recorden la força del territori. Preservar aquests espais i divulgar-ne el valor és essencial per mantenir viu el patrimoni que, sovint, no apareix als grans mapes però viu al cor del territori.
Ballbé, M. (1982). Història i tradicions de Sant Llorenç del Munt. Terrassa: Fundació Torre del Palau.
Cardús, S. (1929). Llegenda recollida a la masia del Daví. Citada a Ferrando, A. (1997). Llegendes de la Muntanya.
Centre Excursionista de Terrassa. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt.
Suades, J., & Sanz, D. (2000). Les llegendes de la muntanya. Terrassa: Edicions del Centre Excursionista de Terrassa.
Diputació de Barcelona (DIBA). (s. d.). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Llegendes i patrimoni cultural. (consulta recomanada per a patrimoni i llegendes locals)
No hay comentarios:
Publicar un comentario