Barri de la Barceloneta - Vacarisses

 

Barri de la Barceloneta de Vacarisses

Patrimoni immoble destacat del poble, ubicat al sud-est del nucli de Vacarisses. 

Carrer d'un únic sentit de circulació, amb un tram molt estret i ressalt, per reduir la velocitat dels vehicles que circulen. 

Barri de la Barceloneta

Un barri amb lletres majúscules dins d'un petit poble o un petit poble amb un barri de lletres majúscules. 

No faré apologia del "monta tanto...", però cert és, que s'ha de fer pensament d'aquesta realitat, i de segur que va ser mútua a tots els efectes.

⥓⥒

Hem de fer els crèdits inicials de la seva biografia en un possible inici al s. XVII, o inclús anterior, com a grup de cases de pagesia.  Però el "nus gordià" de la seva raó, sembla emmarcar a la cronologia del s. XVIII - XIX.

El Barri de la Barceloneta de Vacarisses sembla néixer d'esquena al nucli antic, com si fos un poble a part.

Del primer grup de cases de pagès, molt antigues, hi podem comptar, cal Domingo, cal Mateu, cal Sagal, cal Florats, cal Grauet i ca l'Andorrà. 

És possible que alguns d'aquests edificis no fossin unitaris com els entenem ara, és més, molt segur l'annexió d'uns a d'altres, per necessitats funcionals, no deixi t'estimoni de la seva morfologia real. 

Cal dir doncs, que d'ells no hi ha cap d'originari. Les restauracions, remodelacions i noves necessitats contemporànies, han fet mostra de l'evolució que veiem en l'actualitat.  Empremta del dinamisme i vida activa, constant del barri.

No obstant això, hi ha un seguit de cases com serien, cal Navaies, cal Feliu vidrier o ca la Cubana, amb una tipologia de caràcter tradicional, que sí recordaria les cases de pagesia del moment. Com un testimoni dissipat en el temps.

Barri de la Barceloneta

Del que podem definir com un segon grup de cases edificades. Més similars a la seva morfologia que és mostra actual, alineades i que donen nom al tram propi denominat "les Casetes", són d'una fase posterior, finals del s. XVIII o principis del s. XIX.

La hipòtesi plantejada al Monogràfic de la Barceloneta - Crusafont 2003, parla d'una colònia de necessitat agrícola, vinculada amb la masia de la Torre 

-Torreblanca en l'actualitat -.

Segons aquesta teoria, la colònia és fruit de nou vinguts, forasters, que vingueren a treballar els camps, en temps de puixança d'aquest mercat. 

↜↝

Fem un petit parèntesis per recordar que la fil·loxera va fer la seva aparició al tercer quart del s. XIX. En darrera aquests anys, la vinya va ser uns dels negocis més pròspers al poble. Un mercat de important requeriment, en especial a terres d'ultramar.

Així doncs, no és erroni pensar en aquesta possibitat com encertada.  Del cert és que, els propietaris de la Torre, van anar adquirint diferents masos rònencs dels voltants. Cas del Boixadell i el Guinardeu entre d'altres, fet que reforça el plantejament.

Vers la teoria del seu nom, Barri de la Barceloneta, és d'efecte inmediat pensar en un altre barri de mateix nom, a la Ciutat Comtal. Tot d'una amb un origen formatiu força similar, al del nostre barri.

Com he fet referent anterior, la fil·loxera va donar punt final al lucratiu negoci de la vinya, a finals del s.XIX. 

Motiu pel qual, moltes d'aquestes famílies van marxar, d'altres van haver de fer noves tasques, no obstant, la realitat d'aquest moment va ser l'abandonament  de moltes d'aquestes residències.

 

El boom del moviment de mitjans del s. XX, és el tercer capítol d'aquest barri,  són d'altres nou vinguts. En aquest cas, famílies pudents, que venien a fer estiu, i que, amb el temps van anar remodelant i modificant els habitatges existents, tot fent de noves o ampliant-les.

------------------------------------

Fonts:

Crusafont, Miquel. La Barceloneta 2003.

Farrés, Josep M. El carrer de la Barceloneta.