La masia de les Comelles
Coordenades: 41°36'32.4"N 1°53'07.6"E
 | ||
| Masia les Comelles |
El seu actual propietari, amb aquella saviesa tranquil·la de qui ha après a escoltar la terra, prefereix parlar-ne senzillament com una "casa de pagès". I aquesta expressió, lluny d'allunyar-nos del concepte de masia, ens acosta precisament a la seva essència més profunda: una casa viscuda, treballada i transformada al llarg dels segles per diverses generacions de pagesos.
Perquè un mas no era només una construcció de pedra. En el món rural català medieval, el mas era una unitat de vida i de producció: habitatge, terres de conreu, boscos, animals, eines i espais de treball formaven part d'un mateix organisme. Era una manera d'entendre el territori, on la casa no estava separada del paisatge, sinó que en formava part.
La masia de les Comelles, tot i conservar avui una fesomia arquitectònica especialment vinculada als segles XVIII i XIX, té unes arrels molt més antigues. La primera notícia documental coneguda ens porta fins a l'any 1392.
Segons l'estudi de Joan Valls i Pueyo, a partir de documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA. Diversos. Can Falguera, lligall 169), en el testament de Joan Desfar i Ricolf, senyor de Vacarisses i Rellinars, apareix un deute amb Joan Carupell, identificat com a amo del mas de les Comelles.
Aquesta petita notícia, amagada entre pergamins i documents notarials, ens obre una finestra al passat. Ens confirma que fa més de sis segles aquest indret ja formava part del paisatge habitat de Vacarisses, un territori on famílies, terres i masos construïen una xarxa de relacions econòmiques i humanes.
Però les Comelles no era un element aïllat. Al seu voltant existia tot un conjunt de petites explotacions rurals que configuraven aquest espai agrícola i forestal. La documentació dels segles XVI i XVII mostra que l'heretat de les Comelles estava relacionada amb altres antics masos, com Currupell, Muntanyans i Rodom, probablement fruit d'un procés d'agregació de petites explotacions rurals.
És possible que aquests antics masos haguessin perdut progressivament la seva autonomia i que les seves terres acabessin integrades dins d'una heretat més gran. Aquest procés és habitual en la història rural catalana, especialment després de la crisi baixmedieval del segle XIV, quan la davallada demogràfica i les transformacions econòmiques van provocar l'abandonament, la reducció o la reorganització de moltes explotacions pageses.
Els noms, però, sovint van sobreviure a les cases. Van continuar apareixent en capbreus, escriptures i documents de propietat, convertint-se en una mena de memòria escrita del paisatge. Un mas podia desaparèixer físicament, però el seu nom continuava identificant terres, límits i drets.
Un document especialment interessant és la capbrevació de 1727. En la descripció dels límits de la propietat, el text utilitza el mas Currupell com a referència territorial, mentre que el mas de les Comelles apareix integrat dins la mateixa heretat. Aquest fet ens mostra com alguns topònims antics podien mantenir una gran força jurídica i territorial, fins i tot quan l'edifici original ja havia perdut protagonisme.
Evolució que torna a explicar que el paisatge rural no és immutable. És el resultat d'abandonaments, unions de propietats, canvis familiars i noves formes d'explotació de la terra. En molts casos, els antics masos van quedar absorbits per altres patrimonis més grans, però els seus noms van continuar explicant una història.
En el cas de Currupell, Muntanyans i Rodom, la seva possible desaparició com a masos independents i la seva integració progressiva dins l'òrbita de les Comelles és una hipòtesi coherent amb l'evolució general del món rural català medieval i modern. Tanmateix, a manca de documentació directa que expliqui aquest procés, cal entendre-la com una interpretació històrica oberta, construïda a partir de les evidències conservades.
Avui ja no podem contemplar les seves parets, continuen presents en els documents i en la memòria del lloc. Perquè el patrimoni no és només allò que roman dempeus davant dels nostres ulls.
També són patrimoni els noms que encara recordem, les famílies que van treballar aquestes terres, els camins que les comunicaven i les històries que, generació rere generació, han anat construint la identitat de Vacarisses.
A vegades, un antic topònim escrit en un pergamí és l'única "pedra" que queda d'un edifici desaparegut. Però aquesta, invisible, també forma part del nostre paisatge.
Una arquitectura pensada per viure i treballar
L'edifici actual conserva la distribució tradicional de moltes masies catalanes.
El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes, i està acompanyat per diversos espais annexos: el barri davant de la façana principal, l'era, la pallissa, els corrals i altres dependències agrícoles.
La façana sud, orientada al sol, és austera i funcional. La pedra domina el conjunt i l'entrada principal conserva un senzill arc de mig punt adovellat, un element característic de moltes construccions rurals fins als segles XVI-XVII.
 |
| Façana Sud i principal. Des de l'exterior. |
A la planta baixa es desenvolupava la vida relacionada amb el treball del camp: eines, animals, transformació dels productes agrícoles. Al pis superior hi havia l'espai familiar, amb la gran sala com a centre de la vida domèstica.
 | |
| Paviment antic de l'era |
 |
| Portada llindada davant de l'Era que dóna accès al patí principal |
 |
| Era i entrada. Àgaves davant de l'era |
 |
| Pallissa d'avant de l'Era |
La memòria del vi i del pa
A l'interior de la casa encara podem imaginar la vida quotidiana dels seus habitants.
La cuina conserva el forn i la llar de foc, espai que també servia com a sala de treball: el lloc on la farina, l'aigua i el llevat es transformaven en pa.
El celler manté bótes i una antiga premsa, testimonis d'una economia tradicional on el vi tenia un paper important. A la part posterior encara es conserven restes de cups, espais destinats a trepitjar i transformar el raïm.
Cada pedra ens parla d'una societat autosuficient, d'una època en què la casa no era només habitatge, sinó també taller, magatzem i centre de producció.
 |
| Espai est de la masia. Cort antiga. |
 | ||||||
| Façana de llevant |
 | |
| Façana Nord. |
Els petits racons de la vida
Al primer pis trobem la gran sala i les habitacions, algunes amb festejadors.
Aquests petits bancs interiors situats al costat de les finestres eren espais de conversa i repòs. Potser un dels racons més humans de les masies: llocs on la llum entrava suaument i on, mentre es cosia, es treballava o simplement es mirava el paisatge, devien néixer moltes històries familiars.
Les golfes conserven les encavallades de fusta, reformades l'any 1858, amb pi teia. Aquesta fusta, molt apreciada per la seva resistència, ha estat tradicionalment utilitzada en construccions que havien de perdurar durant generacions.
Un paisatge de camins i solidaritat
El conjunt de les Comelles no acaba en la casa. El paisatge que l'envolta també forma part de la seva història.
Al costat sud-est trobem un petit cobert conegut popularment com "la barraca dels pobres", que servia de refugi als caminants que transitaven l'antic camí entre Vacarisses i Monistrol.
 |
| Barraca dels pobres. Reconvertida en cobert de maquinària. |
Aquest petit espai ens recorda una realitat avui gairebé desapareguda: els camins eren llocs de pas, trobada i ajuda, i les masies tenien també una funció d'acollida.
A prop encara es conserva el pou de la casa i els camps de conreu que mantenen viu el paisatge agrícola tradicional.
 |
| Pou |
 |
| Pou |
La font de les Comelles i la memòria popular
La font de les Comelles és un altre element vinculat a aquest territori. Actualment sense el cabal d'altres temps, forma part d'aquells petits punts d'aigua que durant segles van donar vida al món rural.
També conserva una curiosa història popular: el nom de "font dels dos porquets", recordat amb humor per antics habitants i estiuejants de la casa.
 |
| Font de les Comelles |
Aquestes petites històries, encara que puguin semblar anecdòtiques, formen part del patrimoni immaterial. Perquè el patrimoni no són només pedres antigues: també són les rialles, els sobrenoms i les vivències que passen de generació en generació.
 |
| Font de les Comelles |
Les Comelles, un patrimoni viu
Les Comelles és molt més que una masia antiga. És el testimoni d'una manera d'entendre el territori.
Entre les seves pedres hi trobem la pagesia medieval, les transformacions modernes, la memòria dels seus habitants i també noves històries, com el fet d'haver estat escenari del rodatge de la minisèrie "La Mari 2: Tornar a començar", una obra que recordava l'emigració andalusa cap a Catalunya durant els anys seixanta i setanta.
Una casa que ha vist passar segles, però que encara conserva allò més important: la capacitat d'explicar-nos qui som i d'on venim.
 |
Fonts
Valls i Pueyo, J. (1995). Els masos Comelles i Currupell. Balcó de Montserrat, (325).
Valls i Pueyo, J. (2004). Un suposat monestir de monges negres a Vacarisses. Balcó de Montserrat, (428)
Piñero Subirana, J. (2010). Les Comelles (Vacarisses). Inventari del Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Vacarisses, Associació Catalana de Municipis i Comarques, & SART-FEC Universitat de Vic. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Fitxa 8: Les Comelles.
La primera referència documental coneguda del mas de les Comelles és de l'any 1392, quan Joan Desfar i Ricolf, senyor de Vacarisses i Rellinars, reconeix en el seu testament un deute amb Joan Carupell, amo del mas de les Comelles (Valls i Pueyo, 2004).
La font de les Comelles no està allà on tu la indiques a l'ultima ortofoto. A mi me la va ensenyar personalment l'Ignasi Gibert. Si vols, te la puc indicar.
ResponderEliminarEspero que no et molesti que sigui tan directe als comentaris.
T'he de dir, que aquesta font i (la del Boixadell) que ja hem parlat... em porten pel dret. En aquest cas, vaig fer cas a les indicacions del Diba, però veig que hi ha moltes errades de precisió. I tant que accepto el teu oferiment!!! Per certs motius, la casa pagès de les Comelles és per mi molt important.
ResponderEliminarAmb la font de les Comelles ja hi pots comptar. Només hem d'acorar dia i hora. O si vols, et puc passar les coordenades.
ResponderEliminarLa font del Boixadell caurà com la fruita madura. Segons les explicacions que fa el Josep Maria Farrés al seu llibre Fonts de Vacarisses és aprox allà on la situa el mapa planimètric de l'ICC i moooolt embardissada. Podem fer una primera incursió sols, o assegurar-nos anant acompanyats pel gran Cisco Badia, que va ser company de recerques dels senyor Farrés. Resumint el problema més gran per trobar-la és acordar data, hora i lloc.