Entre les restes d’un possible molí fariner i el nom de Sínia del Domona que apareix al planimètric de 1920, el paisatge del torrent del Sellarès obre una pregunta sobre els usos que va tenir aquest antic conjunt hidràulic.
Hi ha llocs que, com més els mires, més preguntes et fan. Això és exactament el que m'ha passat amb les restes que hi ha al costat del torrent del Sellarès, molt a prop de la Rectoria Vella de Vacarisses. Durant molt de temps les vaig conèixer com el molí del Mig, tal com apareixen a la fitxa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Però un dia, revisant el planimètric de l'any 1920, tot seguint les pistes d'un company també encuriosit de Vacarisses, vaig descobrir una sorpresa: aquell mateix indret hi apareix escrit com a Sínia del Domona.
 |
| Restes de l’antiga edificació del torrent del Sellarès, coneguda com a molí del Mig i identificada com a Sínia del Domona al planimètric de 1920. |
Com podia ser que un document parlés d'un molí i un altre d'una sínia?
La primera reacció és pensar que un dels dos s'equivoca. Però potser la història és una mica més complexa.
Si observem les restes de l'edifici, és fàcil entendre per què la Diputació l'identifica com un molí fariner. Encara s'hi reconeixen una cambra inferior coberta amb volta, la bassa, els conductes d'aigua i l'espai on haurien estat les moles. Tot plegat recorda el funcionament dels petits molins hidràulics que aprofitaven la força de l'aigua per moldre el gra.
Ara bé, el planimètric de 1920 també és una font molt valuosa. No descriu unes ruïnes; reflecteix el paisatge i els noms que tenia aquell lloc en aquell moment. I el nom que hi apareix és clar: sínia.
 |
| Detall del planimètric de Vacarisses de 1920 on apareix identificat l’indret amb el nom de «Sinia del Domona». |
Aquesta diferència m'ha portat a mirar el paisatge amb uns altres ulls. Les ortofotos de 1945 i de 1956 mostren la vall del Sellarès plena de feixes i d'horts, molt diferent de l'espessor de bosc que hi trobem avui. També s'hi distingeixen la bassa i la resta dels recs que conduïen l'aigua fins als camps de la Rectoria Vella.
I aquí s'obre una possibilitat molt interessant i vaig decidir tornar a començar la investigació.
El primer que vaig fer va ser observar de nou les restes amb més calma. Sí, continuaven apareixent elements que semblen propis d'un molí: l'espai on haurien estat les moles, la cambra inferior que tradicionalment s'identifica com el carcabà i el conducte per on l'aigua arribava amb força. Tot això és difícil d'ignorar. Les pedres expliquen que, en algun moment, aquí hi va haver un mecanisme destinat a aprofitar l'energia de l'aigua.
 |
| Cambra inferior de les restes, un dels elements que han contribuït a identificar tradicionalment el conjunt com un possible molí hidràulic. |
 |
Forat situat sobre la cambra inferior, possiblement relacionat amb el funcionament de l’antic mecanisme hidràulic. |
Però també hi ha detalls que no encaixen del tot.
La bassa sembla haver estat modificada en una època posterior amb maó i ciment. Alguns conductes presenten reformes, i la cambra inferior conserva forats i encaixos que podrien correspondre a un mecanisme diferent del que avui imaginem. No són proves definitives, però sí indicis que l'edifici va patir transformacions al llarg del temps.
 |
| La bassa, amb reformes visibles de maó i ciment, conserva part de la infraestructura destinada a la captació i l’aprofitament de l’aigua. |
Va ser llavors quan vaig decidir mirar el paisatge des de dalt.
Les ortofotografies de 1945 i 1956, conservades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, mostren una vall del Sellarès molt diferent de l'actual. On avui hi ha vegetació espessa, aleshores hi havia una successió de feixes, horts i petits camps de conreu al voltant de la Rectoria Vella. També s'hi distingeixen la bassa i els recs que distribuïen l'aigua cap als horts. El conjunt no sembla només un edifici aïllat, sinó una peça dins d'un sistema agrícola molt més ampli.
Així com, a les imatges de 1970-1976, encara s'aprecia aquesta disposició del terreny amb més claratat.
 |
| Les ortofotografies històriques permeten observar el paisatge agrícola del torrent del Sellarès i la presència de feixes i espais de conreu que avui han quedat coberts per la vegetació. |
I aquí apareix una nova possibilitat.
Potser la pregunta no és si és un molí o una sínia. Potser és si va ser molí en una etapa de la seva història i sínia en una altra.
| |||||||||
Restes d’elements de suport a l’interior de l’edificació. La seva funció exacta no es conserva i podria estar relacionada amb el mecanisme hidràulic o amb alguna reforma posterior.
|
No seria un cas excepcional. A molts indrets de Catalunya, quan els petits molins van deixar de moldre cereal a finals del segle XIX o a començaments del XX, les seves infraestructures es van reaprofitar per al reg. La bassa continuava servint per acumular aigua, els recs mantenien la seva utilitat i l'edifici podia adaptar-se a un nou ús agrícola. El planimètric de 1920 podria estar reflectint precisament aquesta nova funció.
Aquesta hipòtesi també explicaria una altra cosa: per què el paisatge del Sellarès apareix tan estretament vinculat als horts de la Rectoria. En un torrent de cabal irregular, elevar i repartir l'aigua era tan important com captar-la. Una sínia permetia portar l'aigua fins a les feixes quan el desnivell no ho feia possible només amb la gravetat.
Ara bé, cal ser prudents.
La documentació disponible no permet afirmar amb rotunditat que la identificació de la Diputació sigui errònia. Al contrari, els elements arquitectònics continuen donant molt de pes a la interpretació del molí fariner. De la mateixa manera, tampoc podem ignorar que un document oficial de 1920 anomena aquell indret Sínia del Domona. Les dues fonts existeixen i les dues formen part de la història d'aquest lloc.
Potser les pedres ens expliquen una primera història i els documents una segona.
És precisament aquesta mena de contradiccions les que fan apassionant la recerca del patrimoni. La història no sempre avança descobrint grans monuments; sovint avança quan algú torna a llegir un plànol antic o observa un paisatge amb una pregunta nova. El torrent del Sellarès ens recorda que els edificis també tenen biografia: poden canviar de funció, adaptar-se a les necessitats de cada època i acabar conservant la memòria de totes dues.
Per això, avui prefereixo deixar aquesta investigació oberta. No escric aquest article per donar una resposta definitiva, sinó per compartir un dubte documentat. Potser alguns lectors coneixen una història oral sobre aquest indret. Potser apareixerà un document nou. Potser una futura recerca arqueològica acabarà resolent l'enigma.
Mentrestant, el petit edifici del torrent del Sellarès continua fent allò que més m'agrada del patrimoni de Vacarisses: obligar-nos a escoltar les pedres i a llegir el paisatge amb ulls nous.
També et pot interessar:
El molí fariner de Can Còdol a Vacarisses: la força de l'aigua al servei del pa
La casa Vella de l'Obac, un conjunt històric clau entre Vacarisses i la Serra de l’Obac
L'Hostal de la Creu: l'últim refugi dels romeus abans de Montserrat
Si vols continuar explorant...
📍 Ubicació
Les restes d'aquesta edificació es troba al costat del torrent del Sellarès, molt a prop de la Rectoria Vella de Vacarisses i a pocs minuts del nucli històric del municipi. L'edifici queda mig amagat entre la vegetació de ribera, en un petit replà que aprofita el desnivell natural del torrent, des d'on antigament es canalitzava l'aigua.
Les coordenades de l'emplaçament són 41.60643, 1.91055 (WGS84).
Bibliografia
Diputació de Barcelona. Molí del Mig. Mapes de Patrimoni Cultural.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (1945). Ortofotografia de Catalunya: vol americà de 1945 [Fotografia aèria]
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (1956). Ortofotografia de Catalunya: vol americà de 1956 [Fotografia aèria]
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (1970–1976). Ortofotografia de Catalunya [Fotografia aèria].
Institut Geogràfic i Cadastral. (1920). Planimetria de Vacarisses [Plànol topogràfic]. Instituto Geográfico Nacional.
Comentarios
Publicar un comentario