El coll de les Bruixes de Vacarisses Història Llegenda i Misteri Medieval

Coneix la tradició popular i el patrimoni d'un dels racons més singulars de Vacarisses

 

El coll de les Bruixes de Vacarisses és un dels indrets més enigmàtics del municipi. Entre Montserrat i el Vallès Occidental s'hi entrellacen història medieval llegendes populars i la memòria d'un paisatge carregat de simbolisme.  És un exemple clar de com els espais carregats de significat simbòlic poden conformar-se a partir de la tradició popular, convertint-se en un lloc de llegenda. Aquest espai, una senzilla cruïlla de camins, ha estat objecte de múltiples interpretacions esotèriques i místiques, típiques de les zones d'indefinició, on els camins es creuen i es dilueixen les fronteres entre el món visible i el desconegut.

 

 

Bruixa a la nit mirant Montserrat

 

Com molts altres indrets en el nostre territori, les cruïlles de camins han estat històricament vistes com a llocs on el misteri i la superstició s'hi agruparien més fàcilment. Les creences antigues associaven aquests espais amb l'encreuament de forces, amb el poder d'influència de l'univers, on es produïen trobades amb el desconegut: bruixes, dimonis, esperits o fantasmes. La simbologia de les cruïlles com a punts de trànsit entre mons diferents s'ha mantenint present a través de la història, amb un vincle evident entre aquests llocs i les llegendes sobre màgia i bruixeria.

 

Senyalització del camí a l'entorn del coll de les Bruixes

   

Aquesta interpretació va molt més enllà de Vacarisses. Arreu de Catalunya i en nombroses regions d'Europa, les cruïlles de camins han estat considerades espais de frontera entre el món quotidià i el sobrenatural, llocs on la tradició popular situava bruixes, esperits i altres éssers misteriosos. 

En aquest pensament  popular, es creia que els encreuaments eren llocs on les lleis naturals podien ser trencades, i per tant, on el més enllà podia fer acte de presència.

 

 

Roca amb el nom de l'Era de les Bruixes al terme de Vacarisses, tot i que la toponímia oficial és coll de les Bruixes

Tot i que no existeixen proves documentades que confirmi la presència de bruixes a Vacarisses, el nom de "coll de les Bruixes" no deixa de ser indicatiu d'una tradició popular que s'ha mantingut viva al llarg dels segles. El pensament màgic i les pràctiques esotèriques solien associar-se a indrets aïllats i de difícil accés, com podria ser aquest racó de Vacarisses, on el misteri es fonia amb el paisatge rural.

El pas del temps ha transformat molts costums i tradicions, però les arrels d'aquestes pràctiques antigues continuen sent un testimoni de les creences populars, carregades de caràcter religiós i social. 

En època medieval i moderna, els encreuaments de camins eren marcats per creus de pedra o ferro que, paradoxalment, també es van associar a símbols de protecció contra el mal. Simbolitzaven una protecció espiritual per aquells que hi passaven. Representacions de pors espirituals contra el perill, però alhora representaven també el vincle amb la religió i la protecció divina. En un món on el temor a la bruixeria era gran, els creients s'aferraven a rituals religiosos i símbols de puresa per protegir-se dels possibles maleficis. Aquesta dualitat de la cruïlla com a espai per al mal i la protecció es manifestava amb les creus com a element de defensa contra els rituals de bruixeria que, teòricament, es podrien dur a terme en aquests llocs. Aquestes creus podien ser vergues, representacions de sants o senzillament creus, i es consideraven punts on el perill podia ser evitat mitjançant la pregària o el simple gest de fer un signe religiós en passar-hi.

 

Vistes des l'entorn del coll de les Bruixes

 

Les creus eren, per tant, molt més que simples marcadors de camins; eren elements simbòlics de protecció divina.  Els viatgers, especialment els que transiten per zones desconegudes o per camins solitaris, aturaven el seu pas enfront de cada creu per prece i garantir-se així una bona protecció fins al següent encreuament. Aquest ritual no només era una pràctica religiosa, sinó també social, reflectint les creences profundament arrelades en el conjunt de la comunitat, on la protecció divina era vista com a essencial per la seguretat i la bona sort en el dia a dia.

 

La tradició del Dia de Sant Joan

Una de les tradicions més arrelades i curioses d'aquestes creus era el ritual del dia de Sant Joan, que tenia lloc el 24 de juny, tradicionalment celebrat a trenc d'alba. En aquest dia, els pagesos duien els seus caps de bestiar més sans i forts davant les creus situades als camins. Es creia que aquest ritual matutí assegurava la protecció de l'animal durant tot l'any, garantint-li bona salut i prosperitat. La sortida del sol era vista com un moment d'energia renovadora, on el sol, en la seva màxima força, transmetia bona fortuna no només a l'animal, sinó també a totes les besties del pagès, un privilegi espiritual compartit per tot el bestiar de la casa. Aquest costum resumia l'equilibri entre fe, agricultura i pràctiques ancestrals que marcaven la vida dels pobles rurals.

Avui en dia, tot i que molts dels rituals han caigut en desús, la llegenda i la tradició d'aquests elements perduren en la memòria col·lectiva. L'espiritualitat d'aquests actes, el vincle amb la natura i el sentiment de comunitat s'han transmès de generació en generació, i fins i tot aquells que potser no creuen en les potències sobrenaturals que acompanyaven aquests rituals, encara reconeixen la importància de les creus i altres símbols com a part de la identitat cultural.

Molts d'aquests punts d'interès són, encara, objecte de turisme cultural o patrimoni immaterial. Els que viatgen per aquests camins, ja sigui per plaer o per història, poden aturar-se i imaginar-se els antics rituals, acompanyats per les històries i llegendes que els han dotat d'una màgia atemporal. D'aquesta manera, el pas del temps segueix sent un vincle entre les generacions passades i l'actualitat.

 

El coll de les Bruixes un antic espai de pas entre Vacarisses i altres poblacions

La relació entre les bruixes i les cruïlles és un tema que ha estat profundament arrelat en diverses cultures i llegendes populars, especialment a l'Europa medieval i moderna. Les cruïlles, o punts d'encreuament de camins, han estat històricament associades a límits entre mons, espais de transició o llocs on els misteris i les creences sobrenaturals podien manifestar-se amb més força. Aquesta associació es va veure especialment reforçada pels temors de la societat cap a les bruixes i la bruixeria, que sovint eren considerades una amenaça per l'ordre establert i les creences religioses.

 

En moltes cultures, els encreuaments de camins són considerats espais liminals, on el món real es troba amb el món espiritual o el món sobrenatural. Aquests llocs de frontera eren vist com punts on el benèvol i el malèfic podien entrar en contacte, i per això, es pensava que podien ser llocs ideals per a activitats màgiques i rituals. Els camins representaven el moviment entre diferents realitats, tant físiques com espirituals, i les bruixes, com a figures que trencaven les normes establertes de la societat, eren sovint associades a aquests espais encreuats.

 

Vistes des del pla Baix Llobregat

 

 

 

Les bruixes eren percebudes com figures que, sovint en connexió amb el mal o el desordre natural, podien practicar màgia en llocs on les lleis físiques i morals es difuminaven. Les cruïlles representaven, per tant, l'espai perfecte on les bruixes podien realitzar els seus rituals en contra de l'ordre establert. En moltes llegendes, s'assenyala que les bruixes celebraven els seus sabats o altres pràctiques màgiques a encreuaments de camins, utilitzant la simbologia de les cruïlles per invocar forces ocultes, per fer pactes amb el dimoni, o simplement per reunir-se amb altres bruixes en espais d'entre-món. Aquestes creences es van veure reforçades per la percepció social que les bruixes, en tant que agents del caos i la màgia negre, es trobaven en espais on les regles i la racionalitat no tenien control.

 

Aquesta crònica no només serveix per recordar un passat, sinó també per preservar la memòria col·lectiva d'una cultura popular que, malgrat les transformacions modernes, segueix viu en la memòria de tots aquells que recorden el poder simbòlic de les creus i els rituals de protecció a les cruïlles de camins.

 

 

 

També et pot interessar: 

Desmuntant tòpics de l’edat mitjana: les sabates medievals

Què ens diu avui el poblament dispers medieval de Vacarisses?

 Si vols seguir explorant...

Un camí de pedra sota Montserrat

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

 

 
Castell Granados, P. (2022). La cacera de bruixes a Catalunya. Estudis i documents (1830–2020). Diputació de Barcelona i Institut d'Estudis Catalans.

Castell Granados, P. (2013). Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV–XVI) (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona

Castell Granados, P. (2021). L'articulació local de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV–XVII). Plecs d'Història Local, (180), 2–5

Soler i Amigó, J., & Pubill i Porta, R. (2014). Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana. Pòrtic.

Soler i Amigó, J. (1998). Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova.

Amades, J. (1980). Costumari català: El curs de l'any (Vols. I–V). Salvat.

Amades, J. (1982). Bruixes i bruixots. El Mèdol.

Albareda, A. M. (1997). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Borja, J. (2002). Llegendes del Pirineu català. Edicions 62.

Prat, J. (1987). El mite de la tradició popular. Edicions 62.

Veure l'Era de les Bruixes a Google Maps