Hi ha construccions que, fins i tot reduïdes a una ruïna, continuen explicant el paisatge. La Bestorre de Monistrol de Montserrat n'és un d'aquests exemples. Des del petit turó on s'alça, observa encara avui la vall del Llobregat, els camins que s'enfilen cap a Montserrat i el pas natural entre el Bages i el Vallès. Costa imaginar que aquest fragment de mur, aparentment modest, fou durant segles una peça essencial dins d'una xarxa de vigilància que comunicava torres, pobles i fronteres.
Quan un s'hi acosta, no troba un castell espectacular ni unes muralles imponents. Troba silenci. I, precisament per això, és un d'aquells indrets que conviden a preguntar-se quantes històries poden amagar unes poques pedres.
La Bestorre és coneguda també com la Torre de Monistrol de Montserrat i actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Un turó estratègic als peus de Montserrat
La torre s'aixeca sobre un petit turó d'uns 196 metres d'altitud. Segons la cartografia de l'ICGC, aquest turó rep també el nom de Bestorre, tot i que el topònim tradicional de l'entorn és Collcabiró.
La seva situació no és casual. Des d'aquí es domina visualment un ampli tram del riu Llobregat i els antics camins que conduïen al monestir de Montserrat. Abans que existissin carreteres modernes, aquest corredor era un dels principals accessos a la muntanya sagrada.
És precisament aquesta privilegiada posició la que fa pensar que la torre va néixer amb una funció molt concreta: vigilar i avisar.
 |
| Bestorre de Monistrol de Montserrat. La fragilitat de les seves ruïnes son tota una poesia. |
Una torre nascuda en temps de frontera
Diversos estudis han situat els orígens de la Bestorre entre els segles VIII i IX, en un moment en què el territori formava part de la zona fronterera entre el món islàmic d’al-Andalus i els comtats cristians que, amb el temps, formarien Catalunya.
Era una frontera canviant i insegura, on el control del territori tenia una gran importància. Per això es van construir diferents punts de vigilància i defensa, situats sovint en llocs elevats i amb bona visibilitat sobre els camins i les valls.
En aquest context, alguns autors han plantejat que abans de la Bestorre que coneixem avui podria haver existit en aquest mateix indret una antiga torre de vigilància d’època andalusina. La seva situació, dominant el pas del Llobregat i les comunicacions de la zona, encaixaria amb aquesta funció.
Les torres de vigilància formaven part d'una xarxa defensiva que permetia controlar el territori i transmetre avisos a distància mitjançant senyals visuals, com ara fum o foc. D’aquesta manera, una notícia sobre la presència d’un enemic o qualsevol altra incidència podia arribar ràpidament d’una torre a una altra.
La història de la Bestorre, però, no és tan senzilla com podria semblar. No podem afirmar amb seguretat que la torre actual sigui d’origen musulmà. Aquesta interpretació va ser plantejada explícitament per Josep Batlle i Costa i Pere Balañà i Abadia l’any 2002, a partir de l’estudi de les restes i del context històric de Monistrol. La proposta, però, va ser qüestionada poc després per altres historiadors.
El que sí que tenim documentat és que Gregorio de Argaiz, en la seva obra La Perla de Cataluña, historia de Nuestra Señora de Monserrate, publicada a Madrid l’any 1677, explica que l’any 1408 el prior de Montserrat, Vicenç de Ribes, estava ocupat en la construcció d’una torre destinada a defensar Monistrol:
«Llegó el año de mil quatrocientos y ocho, y hallauase el prior dedicado, y ocupado en edificar la Torre del Peux, para defensa del lugar de Monistrol.»
Argaiz, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña, historia de Nuestra Señora de Monserrate. Madrid: Andrés García de la Iglesia, p. 82.
Aquest testimoni és important perquè ens mostra que a començaments del segle XV existia una torre vinculada a la defensa de Monistrol, però Argaiz no afirma que aquesta torre fos musulmana ni que s’hagués construït sobre una antiga torre andalusina.
Per tant, quan contemplem avui la Bestorre, podem estar davant d’una construcció que ha anat canviant al llarg dels segles. És possible que la torre medieval conservés part d’una estructura anterior, però aquesta continuïtat encara no ha estat demostrada arqueològicament.
I és precisament això el que fa especialment interessant la Bestorre: no és només una torre medieval, sinó un lloc on podem imaginar diferents moments de la història superposats. Una antiga frontera, les xarxes de vigilància d’època andalusina, la consolidació dels comtats cristians i, més endavant, la necessitat de protegir Monistrol en temps del priorat de Montserrat.
La Bestorre és, així, molt més que una construcció defensiva. És un testimoni d’un territori de frontera que va canviar de mans, de població i de sistema polític al llarg dels segles.
 |
| Vistes aèria del Poble de Monistrol de montserrat |
Què significa exactament «Bestorre»?
El nom Bestorre desperta curiositat i també planteja alguns interrogants.
En el vocabulari de les fortificacions medievals, el terme bestorre podia designar una torre adossada a una muralla, sovint oberta per la part posterior, però també podia referir-se a una torre destinada a la vigilància i al control del territori. En el cas de Monistrol, aquest segon significat sembla especialment adequat per la situació de la torre.
La denominació apareix relacionada amb la història de la fortificació de Monistrol i, especialment, amb les obres impulsades pel prior de Montserrat Vicenç de Ribes l’any 1408. La font antiga que coneixem és Gregorio de Argaiz, que el 1677 explicava que aquell any el prior estava ocupat en «edificar la Torre del Peux» per defensar el lloc de Monistrol.
Argaiz, però, no afirma que aquesta torre fos d’origen islàmic ni que s’hagués construït sobre una antiga atalaia musulmana. Aquesta interpretació apareix molt més tard, en els estudis de Josep Batlle i Costa i Pere Balañà i Abadia, publicats l’any 2002, i ha estat posteriorment discutida per altres historiadors.
Així, darrere d’un nom aparentment senzill com Bestorre hi ha una història molt més complexa: la d’una torre que podria haver tingut antecedents anteriors a la construcció medieval que avui coneixem i que, al llarg dels segles, ha conservat la seva funció de vigilància sobre el territori.
La torre que parlava amb altres torres
La Bestorre no estava sola.
Formava part d'una xarxa visual de torres distribuïdes pel territori, capaces de transmetre avisos amb gran rapidesa. Si observem el relleu entre Montserrat, Vacarisses, l'Obac i Monistrol, aquesta hipòtesi pren força.
Entre les torres que tradicionalment s'hi relacionen hi trobem:
- La Torrota de Vacarisses.
- La Torrota quadrada de l'Obac.
- La desapareguda Torre de Guadvachet, situada —segons diverses fonts— prop de la capella de Sant Antolí.
Segons Benet Ribas (1735-1812), aquesta darrera torre existia a l'altra banda del Llobregat i mantenia contacte visual directe amb la Bestorre. Avui pràcticament no en queda rastre, però la tradició oral i alguns textos antics continuen recordant-ne l'existència.
Aquest conjunt permet imaginar un paisatge medieval molt diferent de l'actual: un territori observat permanentment des de punts elevats.
 |
| Bestorre de Monistrol de Monterrat vigilant el poble |
Els primers materials: una construcció molt més humil del que imaginem
Una aportació especialment interessant és la que recull Joan-Xavier Quintana al llibre Monistrol de Montserrat: Història d'una vila i les seves muralles.
Segons la documentació estudiada per l'autor, la primera torre d'origen islàmic probablement no era una construcció massissa de pedra com solem imaginar. Hauria estat aixecada amb materials molt més modestos, principalment fusta i aprofitant restes de construccions anteriors, possiblement iberes o romanes.
Només amb el pas dels segles, especialment entre els segles XII i XIII, la torre apareix vinculada als pactes feudals que obligaven els seus titulars a conservar-la, reparar-la i mantenir-la en condicions defensives.
Aquesta evolució ens recorda que el patrimoni és un organisme viu: es construeix, es reforma, es destrueix i es torna a adaptar.
La vinculació amb el Priorat de la Sala
Un altre detall poc conegut és la relació directa entre la Bestorre i el Priorat de la Sala de Monistrol.
L'edifici que avui coneixem amb aquest nom va néixer com una residència vinculada al poder militar i administratiu dels primers temps de Montserrat. La torre i el priorat compartien funcions de control territorial i protecció dels interessos del monestir.
Això explica que, amb el temps, moltes d'aquestes construccions acabessin sota jurisdicció eclesiàstica.
La frontera militar s'havia desplaçat, però el control del territori continuava sent imprescindible.
Com era arquitectònicament la Bestorre?
Les dades de la Diputació de Barcelona permeten reconstruir força bé la seva estructura original.
La Bestorre tenia una planta completament circular i estava construïda amb carreus de pedra escairats, col·locats en filades horitzontals i units amb morter de calç i sorra gruixuda.
Les seves dimensions impressionen més del que aparenta la ruïna actual:
- gruix dels murs: 1,50 metres;
- sòcol exterior: 20 centímetres;
- diàmetre interior: 4,80 metres;
- diàmetre exterior: 6,80 metres;
- diàmetre amb la socolada: 7,20 metres.
A l'interior encara es conserva la banqueta de fonamentació adossada al mur, d'uns 80 centímetres d'amplada.
Avui només resta una part del mur original. Un segon cos, més curt i recolzat sobre el primer, és probablement el que ha evitat l'ensorrament total de la torre.
La ruïna també és patrimoni. Sovint explica millor el pas del temps que una restauració completa.
Bestorre de Monistrol de Monterrat de d'un dels cantons
Del món islàmic al món feudal
La història de la Bestorre s’emmarca en els grans canvis polítics que va viure aquest territori entre els segles IX i XII.
Algunes interpretacions han plantejat que al lloc on avui trobem la Bestorre podria haver existit anteriorment una torre de vigilància d’època andalusina. No és, però, un fet que puguem donar per confirmat: l’origen islàmic de la torre continua sent una hipòtesi discutida pels historiadors.
Amb la consolidació dels comtats catalans i el desplaçament de la frontera, les antigues estructures defensives van anar adquirint noves funcions. Les torres podien servir per vigilar els camins, controlar els passos i les comunicacions i protegir els territoris i les possessions senyorials.
És una transformació silenciosa però molt significativa: les pedres podien continuar al mateix lloc, mentre canviaven les fronteres, les autoritats i la funció que donaven sentit a aquelles construccions.
Vigilant el pont gòtic de Monistrol
No existeix cap document que afirmi explícitament aquesta funció, però la seva situació fa molt probable que la Bestorre controlés el pont gòtic de Monistrol.
Aquest pont va començar a construir-se a partir de 1317 i durant segles va ser una infraestructura imprescindible per travessar el Llobregat i facilitar el pelegrinatge cap al monestir de Montserrat.
Controlar el pont significava controlar el trànsit de persones, mercaderies i possibles exèrcits.
Durant la Guerra Civil va quedar greument malmès i posteriorment fou restaurat, mantenint encara avui bona part del seu aspecte medieval.
És fàcil imaginar la torre observant aquest mateix pas durant gairebé set-cents anys.
 |
| Panoràmica i vistes del pont de Monistrol de Montserrat |
La destrucció durant la Guerra de Successió
La Bestorre no va arribar intacta fins als nostres dies.
Durant la Guerra de Successió Hispànica (1702-1714) moltes fortificacions catalanes foren destruïdes per evitar que poguessin ser reutilitzades militarment.
Segons la tradició documental, la torre fou volada l'any 1714 per ordre de l'abat Manuel Marrón, temorós que les forces partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria la poguessin utilitzar com a punt defensiu.
Després de la victòria borbònica, les noves autoritats impulsaren també la destrucció o inutilització de nombroses construccions militars que escapaven al control directe de la Corona. L'objectiu era impedir qualsevol reorganització de la resistència austriacista.
Des d'aquell moment, la Bestorre ha conservat l'aspecte fragmentat que coneixem avui.
Un apunt històric que mereix matís
La Guerra de Successió continua sent un dels episodis més complexos de la història de Catalunya.
És cert que una part molt important de les institucions catalanes, així com bona part del baix i mitjà clergat, donaren suport a l'arxiduc Carles. Però també hi hagué eclesiàstics partidaris de Felip V, especialment entre alguns membres de l'alt clergat i càrrecs vinculats a la monarquia borbònica.
La realitat, com gairebé sempre passa en la història, és més diversa que qualsevol afirmació general.
Potser aquest és un dels grans aprenentatges que ens deixa la Bestorre: els monuments no expliquen només una versió dels fets, sinó les successives capes de poder, conflicte i memòria que s'han anat superposant sobre un mateix espai.
Mirar la Bestorre amb ulls d'avui
Quan pugem fins a la torre costa no girar la mirada cap a Montserrat. La muntanya domina l'horitzó, però també ho fa la vall del Llobregat, els antics camins i els pobles que durant segles van dependre d'aquesta xarxa de vigilància.
La Bestorre és una ruïna discreta. No apareix entre els grans monuments de Catalunya ni concentra llargues cues de visitants. Tanmateix, és precisament aquesta discreció la que la converteix en un element patrimonial extraordinari.
Cada pedra ens parla de la frontera islàmica, dels comtes catalans, dels priors de Montserrat, dels pelegrins, dels senyors feudals i de la Guerra de Successió. Un únic indret és capaç de resumir gairebé mil anys d'història.
Potser conservar el patrimoni també consisteix en això: aprendre a escoltar les petites construccions que encara expliquen els grans relats del nostre territori.
També et pot interessar:
La Torrota de l'Obac: una torre de guaita preromànica del segle X
La Torrota de Vacarisses: una sentinella medieval
Si vols seguir exploranto...
Rastres de l’antic camí ral entre Vacarisses i Olesa
Un camí de pedra sota Montserrat
El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions
Argaiz, G. de. (1677). La Perla de Cataluña: historia de Nuestra Señora de Monserrate. Madrid: Andrés García de la Iglesia.
Batlle i Costa, J., & Balañà i Abadia, P. (2002). Musulmans al cor de la pre-Catalunya (sobre els orígens de Monistrol de Montserrat). Dovella, (76), 26–28.
Hernández, J. (2007). Un puente andalusí sobre el río Llobregat. Anaquel de Estudios Árabes, 18, 137–153.
Sitjes i Molins, X. (2002). Els perills de les pseudoetimologies. Dovella, (77)
Comentarios
Publicar un comentario