Ruïnes mas La Serra de Vallhonesta
La història del mas no és únicament la història d'una casa de pagès. És també la història del poblament medieval de Vallhonesta, de l'expansió agrícola de l'edat moderna, de la prosperitat vinculada a la vinya i, finalment, de la llarga decadència que va portar moltes masies del massís a quedar deshabitades durant el segle XX.
 |
| Façana principal del mas de la Serra de Vallhonesta. L'edifici, documentat com a Casa de la Serra en el planimètric de 1914, és el resultat de diverses fases constructives que van anar ampliant el cos central de la masia |
Per entendre la història del mas cal, doncs, situar-lo primer dins el territori del qual forma part. El mas de la Serra, identificat al planimètric de 1914 com a Casa de la Serra, s'aixeca sobre el turó que li dona nom, a poca distància de l'església romànica de Sant Pere de Vallhonesta, en una posició enlairada que li proporciona un ampli domini visual sobre la vall i el torrent de les Pasteres i que el situa, alhora, en relació amb l'antiga xarxa de camins que comunicava el Bages amb el Vallès i travessava la serra de l'Obac. No es tracta, per tant, d'un emplaçament aïllat, sinó d'un punt integrat en un paisatge rural articulat al voltant de masos, terres de conreu, camins i espais de pas que es van anar transformant al llarg dels segles.
 |
| La Casa de la Serra en el planimètric de 1914. La representació cartogràfica permet identificar la casa dins del paisatge de Vallhonesta i constitueix un testimoni documental de l'existència del mas a començaments del segle XX. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Cartoteca Digital de Catalunya. |
Vallhonesta és un territori documentat des de l'edat mitjana i, durant els segles medievals, va quedar integrat en un context polític caracteritzat per la consolidació dels comtats catalans i per la progressiva organització feudal del territori. A començaments del segle XII, concretament l'any 1115, hi trobem documentada la presència dels Guàrdia de Montserrat, vinculats al domini jurisdiccional de la quadra de Vallhonesta. En aquell mateix any, Bernat de Guàrdia va fer donació a la seva esposa Ermessenda de diversos béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta, una notícia que constitueix un dels primers testimonis documentals coneguts sobre aquest territori i que permet situar-lo dins les estructures feudals que, en aquell moment, ja s'havien consolidat a la Catalunya central.
Aquest marc territorial és, per tant, molt anterior a la documentació que conservem sobre el mas de la Serra. La primera referència coneguda fins ara a la casa correspon al fogatge de 1497, on apareix Johan Serra, i és a partir d'aquest moment quan podem començar a seguir documentalment la presència de la família Serra a Vallhonesta. Cal, però, distingir entre l'antiguitat del lloc i la de l'edifici que avui en conservem les ruïnes: el territori té una història medieval molt anterior, però no disposem, de moment, de cap document que permeti afirmar que l'edifici actual existís ja al segle X o XI.
 |
| Vista del turó de la Serra des de l'interior del mas. La situació enlairada de la casa li proporciona un ampli domini visual sobre l'entorn de Vallhonesta i permet entendre la seva estreta relació amb el paisatge rural que l'envolta. |
La documentació del segle XVI permet avançar una mica més en la reconstrucció de la història de la casa i de la família que hi estava vinculada. L'any 1519, Miquel Serra apareix documentat com a hereu dels masos Serra i Figuera de Vallhonesta, en el context del seu matrimoni amb una membre de la família Febres del Clot del Tufau. Aquesta referència és especialment significativa perquè ens indica que el patrimoni associat a la família Serra no es limitava a una única casa, sinó que incloïa almenys dos masos. El fogatge de 1553 torna a registrar un Miquel Serra a Vallhonesta i permet constatar la continuïtat documental de la família, encara que les fonts disponibles no permeten establir encara amb absoluta seguretat el parentiu entre Johan Serra, documentat el 1497, i els Miquel Serra que apareixen posteriorment.
El mas que avui contemplem en estat ruïnós és, tanmateix, el resultat d'una història constructiva molt més llarga que la que poden suggerir les seves restes actuals. L'edifici va experimentar diferents fases d'ampliació i transformació, algunes de les quals poden correspondre a època baixmedieval, mentre que altres responen a les reformes i ampliacions efectuades durant els segles moderns i contemporanis. Les estructures conservades —murs, voltes, tines, espais de celler i dependències destinades al treball agrícola— permeten llegir aquestes transformacions i entendre com la casa es va adaptar a les necessitats d'una explotació que, amb el pas del temps, va adquirir una dimensió econòmica cada vegada més complexa.
Aquesta evolució s'ha d'entendre dins les transformacions que afectaren Vallhonesta durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'increment de l'activitat agrícola i la progressiva ocupació de noves terres van modificar profundament l'espai que envoltava els masos, mentre que el conreu de la vinya adquiria una importància creixent. La transformació del territori no consistí únicament en l'ampliació dels camps de conreu, sinó també en la construcció de marges de pedra seca, camins, barraques i altres estructures destinades a facilitar el treball agrícola en uns terrenys sovint accidentats. D'aquesta manera, els masos van esdevenir el centre d'un sistema d'explotació que integrava l'habitatge, les terres de conreu, els espais de transformació dels productes agrícoles i les infraestructures necessàries per al seu funcionament.
El segle XVIII: l'època d'or de Vallhonesta
Si hi hagué un moment de màxima esplendor per al mas de la Serra, probablement fou durant els segles XVII i XVIII.
L'economia catalana vivia una etapa d'expansió impulsada per la producció de vi i aiguardent destinats al comerç mediterrani i americà. Els vessants de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac es transformaren profundament: es desforestaren àmplies superfícies, es construïren quilòmetres de marges de pedra seca i aparegueren tines, cups i cellers integrats dins les mateixes masies.
.jpeg)
El mas de la Serra és un magnífic testimoni d'aquest moment d'expansió. Malgrat el seu estat ruïnós, encara conserva un conjunt d'elements arquitectònics que permeten entendre el paper central que la producció de vi tenia dins l'explotació agrícola. Les tines soterrades, les boixes utilitzades per extreure el most, els espais destinats a celler i diverses estructures vinculades a l'elaboració i la conservació del vi evidencien una activitat vitivinícola intensa i ben organitzada, integrada en la mateixa arquitectura de la masia. Tot plegat converteix el mas de la Serra en un exemple especialment representatiu de l'arquitectura rural de l'edat moderna, on els espais domèstics i els productius convivien dins d'un mateix conjunt constructiu, adaptat a les necessitats econòmiques de cada època.
 | |
| Una de les boixes de les tines del mas. Aquestes obertures permetien donar sortida al líquid contingut a les tines i constitueixen un dels testimonis més evidents de la importància de l'activitat vitivinícola en l'explotació. |
Una arquitectura construïda al llarg de diversos segles
 |
| Façana principal vista des de les restes del mur de tancament. El mas disposava d'un recinte que delimitava l'espai immediat de la casa, del qual encara es conserven alguns fragments de murs i elements constructius |
El nucli més antic de la masia
La part central correspon al cos més antic del mas i constitueix el veritable origen de l'edifici. Es tractava d'una construcció de planta baixa, primer pis i golfes, coberta originalment amb una teulada de dues aigües, una tipologia molt habitual en les masies catalanes d'origen medieval. Tot i que la coberta ha desaparegut gairebé del tot, encara es poden distingir amb claredat els murs mestres, diverses obertures i els arcs interiors que articulaven la comunicació entre les principals estances de l'habitatge. Aquests elements permeten imaginar una casa sòlida i funcional, concebuda per combinar els espais de residència amb les necessitats pròpies d'una explotació agrícola.
 | |
| Detall de la dovella de clau de l'antiga porta d'accés. La porta adovellada del cos original va quedar parcialment oculta quan es construí el pòrtic d'entrada posterior. |
 |
| Arc apuntat del pòrtic d'entrada. Aquest element correspon a una ampliació posterior de l'accés al mas i constitueix un dels elements arquitectònics més singulars que encara es conserven. |
A la planta baixa es concentraven bona part de les activitats quotidianes. Els espais destinats a la vida familiar convivien amb dependències reservades al bestiar, una organització molt característica de les masies tradicionals, on persones i animals compartien el mateix edifici, encara que en àmbits diferenciats. Les menjadores de pedra que encara es conserven als antics estables, juntament amb les boixes de les tines, són testimonis materials d'aquesta manera de viure i de treballar, íntimament lligada a l'autosuficiència i a l'economia rural.
 | |
| Cos central del mas de la Serra. Aquest és el nucli principal de l'edifici, al qual es van anar afegint diferents cossos laterals a mesura que les necessitats de l'explotació agrícola van créixer. |
El gran celler: una ampliació vinculada a la vinya
La transformació més important que experimentà el mas es produí amb la construcció d'un gran cos adossat al sector nord-est, destinat principalment a les activitats relacionades amb l'elaboració i la conservació del vi. Aquesta ampliació reflecteix el moment en què la viticultura adquirí un pes fonamental en l'economia de Vallhonesta i obligà a adaptar l'arquitectura de la masia a les noves necessitats productives.
 |
Arc de mig punt que encara conserva part de l'estructura de la volta de canó del celler. Aquest espai formava part de les dependències productives del mas relacionades amb l'elaboració i l'emmagatzematge del vi. |
L'interior d'aquest espai estava organitzat en diversos àmbits que complien funcions complementàries. Hi havia una sala coberta amb un forjat de fusta, una dependència on s'ubicava una tina soterrada destinada a la fermentació del most i un espai cobert amb una robusta volta de canó, del qual encara es conserva un gran arc de mig punt que continua sent un dels elements arquitectònics més espectaculars del conjunt. La presència d'aquestes estructures evidencia una explotació vitivinícola ben organitzada, capaç de realitzar tot el procés de producció dins la mateixa masia.
En aquest mateix sector també es conserva un pou de considerable profunditat, una infraestructura imprescindible per garantir el subministrament d'aigua durant tot l'any. Més enllà de satisfer les necessitats domèstiques, l'aigua era essencial per al funcionament de la casa, per a la cura del bestiar i per a moltes de les tasques agrícoles i d'elaboració del vi que es desenvolupaven al mas.
Les ampliacions de ponent i el creixement de l'explotació
El conjunt arquitectònic encara va créixer amb la incorporació d'un altre cos adossat al costat sud-oest, del qual avui només es conserven algunes restes. Tot i el seu estat de degradació, és possible identificar-hi almenys dues dependències diferenciades i una nova tina soterrada, fet que confirma que la producció de vi no era una activitat secundària, sinó un dels principals recursos econòmics de la finca.
 |
| Porta d'accés a l'exterior del cos sud-oest. Aquest sector correspon a una de les ampliacions laterals de la casa, actualment molt deteriorada, de la qual es conserven principalment alguns trams de façana. |
Aquestes ampliacions mostren que el mas de la Serra es va anar adaptant progressivament a les necessitats d'una explotació agrícola en expansió. Cada nou espai responia a una funció concreta —emmagatzemar, elaborar, conservar o donar servei a les feines del camp— i evidencia com l'arquitectura de la masia evolucionava al ritme de l'activitat econòmica i de les transformacions del paisatge de Vallhonesta.
Lluny de ser una construcció estàtica, el mas és el resultat de segles d'intervencions que expliquen, pedra a pedra, la història d'una comunitat pagesa que va saber adaptar-se als canvis del territori i de la seva economia.
 | |
| Una de les menjadores de pedra conservades al cos central del mas. Aquest espai ha estat tradicionalment interpretat com un antic estable, tot i que la lectura de les restes conservades s'ha de fer amb prudència donat que no disposem de documentació que permeti determinar-ne amb certesa la funció original. |
Un mas fortificat?
Un dels elements més singulars del mas de la Serra és el mur perimetral que envoltava parcialment la casa, una estructura que permet entendre millor l'organització de l'espai i les necessitats d'una explotació agrícola d'aquesta importància. No es tracta d'un castell ni d'una fortificació militar, sinó d'una lliça o clos tancat, vinculat directament a la masia i a les activitats que s'hi desenvolupaven.
Aquest recinte permetia delimitar l'espai immediat de la casa, protegir els animals i controlar els accessos, alhora que podia oferir una certa protecció en moments d'inseguretat. Al mas encara es conserven alguns fragments dels fonaments, restes de columnes i l'antic accés situat al sector nord, elements que permeten reconstruir parcialment la configuració original del conjunt.
La lliça, present també en altres masies de certa entitat del Bages i territoris propers, formava part de l'organització funcional de la casa i reflecteix la importància que havia assolit el mas de la Serra dins l'economia rural de Vallhonesta.
 |
| Restes d'una de les edificacions auxiliars situades a l'entorn del mas. Aquestes construccions complementaven les funcions de la casa principal i formaven part d'un conjunt agrícola més ampli, avui molt transformat per l'abandonament i la degradació. |
De la prosperitat a l'abandonament
L'equilibri econòmic de Vallhonesta es va començar a trencar durant la segona meitat del segle XIX, quan la crisi de la viticultura, culminada amb l'arribada de la fil·loxera, va provocar la destrucció de bona part de les vinyes i va afectar profundament les economies pageses. Aquest procés, sumat al desenvolupament de la indústria i a la concentració de població als nuclis situats a les valls, va afavorir el progressiu abandonament de molts masos de muntanya.
A Vallhonesta, algunes famílies van deixar les masies per instal·lar-se als pobles propers o buscar feina a les fàbriques tèxtils del Llobregat i del Vallès. El mas de la Serra, però, encara va mantenir l'activitat i l'habitatge fins a mitjan segle XX, quan la pèrdua de rendibilitat de l'explotació agrícola va fer inviable la seva continuïtat. Amb l'abandonament, les cobertes van començar a ensorrar-se i la vegetació va anar ocupant progressivament els espais construïts, iniciant el procés de degradació que ha donat al conjunt l'aspecte de ruïna que presenta actualment.
Les ruïnes com a patrimoni històric
Avui, el mas de la Serra forma part del patrimoni arquitectònic inventariat de l'àmbit de Vallhonesta i, malgrat el seu estat ruïnós, conserva prou elements per comprendre l'evolució d'una gran masia catalana i la manera com es va adaptar, al llarg dels segles, a les necessitats de l'activitat agrícola. Els murs, les tines, els cellers i les diferents ampliacions que encara es poden identificar permeten reconstruir les diverses etapes de creixement de la casa i entendre la importància que la vinya va arribar a tenir en la transformació d'aquest paisatge.
Més enllà del seu valor arquitectònic, el mas de la Serra és també un document històric construït en pedra. Cada mur, cada tina soterrada i cada arc que encara es manté dempeus ens acosten a la vida de les persones que durant generacions van habitar i treballar aquest indret. Avui només en resten les ruïnes, però aquestes continuen explicant la història d'un territori que durant segles va estar modelat pel treball agrícola i per les formes de vida de la pagesia.
També et pot interessar:
Si vols continuar explorant...
Bibliografia i fonts
Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553 (Vol. 1). Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Iglesias, J. (1991). El fogatge de 1497: Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (1914). [Planimètric de la Casa de la Serra, Vallhonesta] [Mapa]. Cartoteca Digital de Catalunya.
Ferrer i Alòs, L. (Coord.). (1986). Història del Bages. Parcir Edicions.
Diputació de Barcelona. Can Serra. Mapes de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. Sant Pere de Vallhonesta. Mapes de Patrimoni Cultural
Diputació de Barcelona. Mas Sant Jaume de Vallhonesta. Mapes de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. Serracanta. Mapes de Patrimoni Cultural.
Sanz, D. (2004). Sant Jaume de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. Dovella.
Comentarios
Publicar un comentario