domingo, 23 de septiembre de 2018

El Bovet - Vacarisses

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

 

Enfilant l’eterna recta de la C-58, en el seu tram entre les urbanitzacions de Can Serra i el Palà, s’alça altiva i vigilant una preciosa construcció: el mas del Bovet. Des del capdamunt del turó, sembla saludar-nos just abans de fer el revolt en direcció a Castellbell.

Vista amb ulls actuals, es mostra com una gran casa de maó massís, totxanes i teules àrabs, com si un arquitecte bucòlic s’ho hagués passat d’allò més bé construint una gegantina estructura de Lego, evocant els records de la seva infantesa. Però més enllà de l’estètica —pròpia d’un temps de bòbiles i produccions ceràmiques— el mas Bovet s’ha anat conformant estrat rere estrat damunt d’uns fonaments molt més antics, que podrien remuntar-se fins a la baixa edat mitjana.


El Bovet. Des de ponent.

  • Una cronologia de propietaris

    Any Esdeveniment
    Segle XVI Primeres referències documentals; propietat d'un monistrolenc anomenat, Antoni Tries; el mas es considerava rònec el 1634 i 1656 
    1656 Josep d’Olzina i Riusech (Castellbell) el compra; passa al seu fill Jeroni, doctor en dret. Publicacions relacionades amb aquest llinatge: Can Cavaller de Monistrol de Montserrat  i Torre de can Feu de Sabadell.
    1678 Isidre Padró el compra, pagès de Castellbell
    (Data desconeguda) Simó Grau (pagès de Vacarisses) n’és propietari
    1697 Venut a l’abat de Montserrat
    1711 Josep Palà (mas Palà) el compra; el 1719 els fills el retornen al monestir
    1720 Valentí Viladoms l’adquireix; els fills Macià i Joan en són hereus (documentat 1727 i 1759 ) Publicacions relacionades amb aquest llinatge familiar: Viladoms de dalt a Castellbell i el Vilar.
    1875 Josep Bouvet compra el mas i li dóna el nom actual, “Bovet”
    Mitj s. XIX Durant el regnat d’Isabel II, es descobreix una cova amb moneda falsa; Josep Vila, el masover, és detingut
    1939 La vídua ven a Miquel Segarra, que transforma radicalment l’estil arquitectònic
    1940s–1960s Se sumen galeries, arcs, torrota amb aerogenerador, pallissa, jardí i bassa circular

 

Bovet. Fotografia J. Morera

 

  • Un mas amb història tèrbola

El Bovet va assolir certa “fama” cap a mitjan segle XIX, durant el regnat d’Isabel II. En un context d’inestabilitat econòmica i convulsió social, es descobrí una cova propera al mas on s’hi fabricava moneda falsa. Josep Vila, el masover d’aleshores, fou detingut com a principal sospitós. La cova, segons es creu, fou tapiada i condemnada a l’oblit.

 

Planimètric 1914. Identificat Casa del Boubet

  • Transformacions del segle XX

Després de la Guerra Civil, l’any 1939, la vídua del propietari vengué el mas a Miquel Segarra. Aquest nou propietari n’impulsà una profunda transformació, tot remodelant l’aspecte original i dotant-lo de la seva aparença actual: nivells de galeries amb baranes d’obra calada, arcs de diversos estils, dintells i altres elements ornamentals.

 

Fotografia. J. Morera

 

Un dels trets més singulars fou la construcció d’una torrota amb un aerogenerador, avui dia visible només com una estructura metàl·lica, però que durant molts anys proporcionà electricitat a la casa gràcies a l’energia eòlica.

A partir de 1940, el mas anà adquirint nous annexos: una pallissa, un jardí amb una bassa circular, i diverses edificacions al voltant del nucli original, avui difícilment identificable entre tantes reformes.

 

Bovet nocturna. Fotografia de l'autora

El mas Bovet, tot i ser avui una propietat privada de difícil accés, continua alçant-se amb discreta elegància sobre la C‑58, com una atalaia muda d’històries amagades.

Avui, el mas resta com un testimoni callat d’un passat que s’esmicola entre els maons de terrissa i les herències difuses. No hi ha visites guiades, ni rètols, ni actes commemoratius. Però hi ha la mirada de qui passa, de qui recorda, de qui investiga. Potser el repte de les properes dècades serà justament aquest: retornar al Bovet el lloc que li pertoca dins del patrimoni viu de Vacarisses. Fer-lo parlar de nou.

Perquè els masos no moren del tot quan algú els mira i en reconstrueix la història.

 

 
Font de la Reixa. Relació directa amb el mas



Per les contrades tres fonts destacables:


 
Fonts:

Diputació de Barcelona. (s. d.). El Bovet. Vacarisses
- VALLS i PUEYO (1996). "Els masos Bovet, Janer i Vidal", Balcó de Montserrat, núm. 331 (març)
- VALLS i PUEYO (1998). "Els Olzina del mas Bovet", Balcó de Montserrat, núm. 358 (juny)
- Sitja universitària. (s. d.). Mas El Bovet de Vacarisses 

3 comentarios:

  1. Agraït per la teva cerca d’informació sobre aquesta zona i de penjar-la a la xarxa, molt bon treball.
    Gràcies.
    GiuseppeFV.

    ResponderEliminar
  2. A la teva informació jo només hi afegiria l’ubicació sobre plànol dels llocs que esmentes.
    De nou gràcies.
    GiuseppeFV.

    ResponderEliminar
  3. Gràcies, GiuseppeFv per les teves paraules i consells i faré previsió.

    ResponderEliminar