El dino Casimiro Salgado

El Dino Casimiro:  El vigilant de l'Ocàs a Vacarisses.

No cal agafar la màquina del temps per traslladar-nos al Juràssic, tenim a Casimiro Salgado, l'últim dinosaure feliç, amb un somriure d'orella a orella ben gran. Tot a tocar la C-58, concretament al Camp del Grill.

El dino Casimiro

El diari el Món Terrassa, va publicar un complet i preciós resum de la seva història, que ara he volgut fer rondalla.

___________________________________________________

 Unes obres, a casa seva, van fer que viatges a noves contrades. Els senyors que havien de fer net als dominis del dino i eliminar-ho, van saber veure en Casimiro, un simpàtic animaló. Així, és que va ser indultat i va anar a viure als voltants de Montserrat, però amb una tasca; 

Casimiro vigila que el Sol, no es despisti i, marxi sempre pel mateix costat de la muntanya, abans d'anar a dormir.

___________________________________________________

Salgado, atresorat, estimat i sempre content, és visitat per moltes famílies amb nens i nenes i escoles dels voltants, que es fan fotos al seu llom, i parlen de la seva història.  Sembla se conscient de la sort passada, quan va ser indultat de patir un "Fahrenheit - lític", com alguns dels seus antics companys, i sempre manté el simpàtic somriure.

Temps recent, l'han fet bretolades, llençada brutícia i no només a ell, també pels voltants. La tanca, actual, fa funció dissuasòria a camions, furgonetes, que aboquen de tot colors allà. I dic dissuasòria, que no pas efectiva, ja que veure abocaments que no toquen amb tot el que implica, tal com explica Juan Moreno, són un constant.

 

Però, així igual que els dinosaures de carn i ossos, la mala sort va fer finiquitar la seva existència, la vida d'en Casimiro sembla també ser molt incerta.

 

El Camp del Grill, casa actual d'en Casimiro, podria ser un magnífic espai per fer parada de viatgers, unes tauletes, papereres, un punt que no enveja cap mirador, però cal fer feina... l'excusa fer feliç a Casimiro. Poder donar peu a una nova llegenda del nostre bestiari particular. 

El motiu, poder és el moment de reaprofitar aquest espai i donar un nou valor.